“Els països de la regió juguen totes les cartes, són pragmàtics”

És una regió que té algunes característiques interessants, que sempre s’havia mogut en una cultura conflictual entre nòmades i sedentaris. És una regió ètnicament molt diversa, de barreja de poblacions d’origen europeu i d’origen mongol en què hi ha també una importància de pobles irànics i turcs, molt presents a la zona. De fet, es parla de la regió dels stans, pel sufix turc que significa “terra dels”. Regió tradicionalment de pas, és la ruta de la seda tradicional, que té a veure amb la nova ruta de la seda que impulsa la Xina, tot i que l’actual té un vessant marítim molt més important, que és el de l’Indopacífic.

Geopolíticament, la regió és important pel fet de ser un territori fronterer entre Rússia i la Xina pel qual els EUA havien mostrat molt d’interès. A part dels hidrocarburs –jaciments de petroli i de gas, sobretot al mar Caspi–, hi ha les possibles reserves de minerals –de les quals se’n desconeix l’abast–, sense menysprear l’agricultura. La zona ja era important per a Rússia abans de la dissolució de l’URSS i de la Confederació d’Estats Independents. De fet, en el cas del Kazakhstan, ha estat important per a Rússia ja des del tsarisme, a mitjan segle XIX, quan s’hi enviaven tots els que molestaven. Per això, al Kazakhstan, tot i que la majoria de la població és kazakh i prop d’un 20% és russa, hi ha fins a 130 nacionalitats i ètnies més.

Els interessen sobretot perquè l’Àsia central és una zona de conflicte actual i futur entre Rússia i la Xina. Hi ha la percepció que Rússia i la Xina són amics, però no ho han estat mai: van mantenir una confrontació en plena etapa comunista dels dos països. És veritat que ara la Xina ha fet relativament costat –sense condemnar però tampoc aprovar– a la invasió d’Ucraïna, i que hi ha hagut acord entre les dues parts i que, òbviament, Trump està fent de Kissinger a l’inrevés.

Kissinger i Nixon van propiciar l’obertura cap a la Xina per separar-la de l’URSS, i ara el que intenta fer Trump és separar Rússia de la Xina, tot i que la Xina ha salvat la vida a Putin, juntament amb l’Aràbia Saudita, l’Índia i altres països, a l’hora de superar boicots comercials i col·locar el seu petroli. Però hi ha contenciosos que cada cop seran més presents en les relacions entre Rússia i la Xina.

Un és Sibèria, zona per la qual la Xina té un interès creixent, ja que amb el desglaç hi ha un potencial enorme d’hidrocarburs i de metalls. I també per l’Àrtic, on la Xina intenta tenir-hi un peu tot i no ser un estat d’aquesta regió. També tenen disputes importants, òbviament, sobre l’Àsia central.

Als EUA els interessava tenir-hi presència, mentre que la Unió Europea només hi té contactes, però és absolutament insignificant. Aquests països sí que tenen relacions amb l’OTAN, perquè la major part d’ells van entrar en els acords d’associació amb l’Aliança. Als EUA els interessa també la regió perquè és un punt en què li permet equilibrar les relacions entre Rússia i la Xina, donat que, des d’Obama, hi ha una constant en la política exterior nord-americana consistent a considerar la Xina com el poder que els vol desbancar econòmicament i tecnològicament. Un altre element a l’origen, en part, de l’interès dels EUA van ser els atemptats de l’11-S. Els països de l’Àsia central i d’altres llocs van aprofitar la lluita global contra el terror per combatre els seus enemics interns.

Els EUA tenen una expressió interessant per referir-se a aquesta regió, diuen que és el “forat negre” euroasiàtic. Des de la sortida de l’URSS, de la independència, han estat sempre països autocràtics, amb inestabilitat política, forta presència d’elits i molta corrupció, totes cinc repúbliques.

Són diferents en cadascun dels casos, però sí que intenten mantenir-hi una certa distància. El que ho fa d’una manera més clara és el Kazakhstan, que tenia una política exterior que anomenaven multivectorial, en totes direccions, d’estar bé amb els uns i amb els altres. Però és veritat que hi ha hagut un cert distanciament. Per exemple, en general, són països que no han donat un suport ple a Rússia en la intervenció a Ucraïna. De fet, el Kazakhstan la va condemnar. Al mateix temps, quan ho necessiten, utilitzen l’organització transregional de seguretat de la qual forma part Rússia.

Sí, hi ha una incipient indústria turística. És una zona relativament estable, no hi ha grans problemes de seguretat, per tant crec que serà un creixement important des d’aquesta perspectiva.

Ho són. Es consideren Sud Global, però sense excessos. Mira què van votar les dues vegades que l’Assemblea General de l’ONU es va pronunciar sobre Ucraïna, perquè aquest és un factor indicatiu. Tampoc han tingut un gran interès a entrar en associacions com els BRIC. Es consideren Sud Global, però, insisteixo, són molt pragmàtics i juguen totes les cartes.