política
Illa garanteix que el català seguirà sent la “llengua de referència” a l’educació
Assegura que el govern s’ha compromès a “buscar la manera de fer-ho” digui el que digui el TC sobre l’obligació del 25% en castellà
Demana al govern espanyol que fixi condicions a l’opa al Banc Sabadell que signifiquin “una millora i no un empitjorament”
El president Salvador Illa ha recordat avui que el govern s’ha compromès que el català seguirà sent “la llengua de referència a l’educació” digui el que digui la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació del 25% del castellà a l’escola. “Buscarem la manera de fer-ho, en aquesta línia treballarem”, ha apuntat a Catalunya Ràdio des del Japó, on ha inaugurat avui la Setmana Catalana de l’Exposició Universal d’Osaka. “Primer llegirem la sentència i després veurem com hi responem, però el català ha de ser el pal de paller de l’educació a Catalunya, com fins ara”, ha reiterat, després que Junts hagi esgrimit com una de les principals raons per no signar el Pacte Nacional per la Llengua que el govern no mantingui una actitud més ferma sobre aquesta sentència, i en general a favor de la llengua. En aquest sentit, Illa, que ha insistit que el pacte és “sòlid” i manté la porta oberta al principal grup de l’oposició perquè s’incorpori al consens i així l’enforteixi, ha sostingut que fer piulades en castellà “és compatible” amb el fet que la seva “llengua d’expressió com a president” sigui el català, ja que això “no està renyit” amb el fet que “ocasionalment” faci servir altres llengües per fer arribar el missatge també més enllà de Catalunya. “No em molesta que em qüestionin, estic molt tranquil i molt segur del que faig i he de fer”, ha sentenciat.
L’endemà que la UE tornés a deixar en l’aire l’oficialitat del català a les institucions europees, Illa ha mostrat de nou el convenciment que s’acabarà aconseguint, i ha defensat la implicació que hi ha tingut el govern espanyol, amb el president Pedro Sánchez al capdavant. “Ens hi hem implicat seriosament i ens en sortirem”, ha afirmat, tot i que ha evitat posar-hi nous terminis, després de recordar que el català, el basc i el gallec formen part de “la identitat lingüística d’Espanya”, i es parlen en territoris on viuen 20 milions de persones. Per això ha tornat a denunciar l’actitud “obstruccionista” del PP, a qui ha acusat de “no entendre” l’Estat espanyol i d’haver anteposat “clarament” els interessos de partit a l’interès general només per fer mal al govern de Sánchez. “Això inhabilita Feijóo per governar Espanya, no es pot governar un país si no l’entens”, ha etzibat.
L’opa al Sabadell
Després que ahir el ministre d’Economia Carlos Cuerpo decidís elevar al Consell de Ministres l’afer de l’opa del BBVA al Banc Sabadell, Illa ha considerat “responsable i coherent” la decisió, que permet que ara el govern espanyol tingui un mes més per fer noves consideracions al voltant de l’interès general de l’operació. En aquest sentit, Illa ha reiterat que li agradaria que “no es produís l’opa“, però en tot cas ha demanat a la Moncloa que hi fixi noves condicions “que garanteixin” que no s’empitjora sinó que es millora, “sempre des del respecte a la legalitat, i tenint en compte que el sector financer és molt rellevant i molt delicat”.
Finançament el dia 6
Després que el PP hagi demanat que es parli de finançament en la trobada de presidents autonòmics prevista el 6 de juny a Barcelona, que inicialment no es preveia que formés part de l’ordre del dia, Illa a apuntat que li encantaria fer-ho, però “seriosament”, ja que té “els seus dubtes” que es vulgui fer un debat així. “No ha vist què ha fet el PP amb la llengua?”, ha etzibat, tot deixant clar que fugirà del “soroll”. El president, en aquest sentit, ha insistit que Catalunya busca “un plantejament sòlid” i que, com el futbol, voldria “jugar onze contra onze i amb l’àrbitre neutral”, per poder aprofitar les “possibilitats” que té el país. “Començaré demanant propostes, i no es pot demanar amb la mà dreta més recursos i amb l’esquerra abaixar impostos”, ha tancat, abans d’insistir que compliran els compromisos amb ERC i abans del 30 de juny hi haurà acord amb el govern espanyol per al nou model de finançament singular.
En tot cas, el que sí que es tractarà el dia 6 són qüestions de Formació Professional, de reforma de l’administració i sobretot d’habitatge, que titlla com a “principal”. En aquest sentit, ha explicat la primera oferta pública que ha llençat ja ha aconseguit solars per fer uns 21.000 habitatges, d’acord amb els ajuntaments, i que hi haurà “més rondes”, a més que al juny negociarà amb la Sareb -el banc dolent sorgit de la crisi immobiliària del 2008- quina aportació pot fer. “Crec que arribarem a 50.000”, s’ha mostrat confiat, tal com han promès. A banda, s’ha mostrat disposat a canviar la llei si es detecten “escletxes” per saltar-se la normativa dels habitatges d’ús turístic.
Després que dilluns es presentés la reforma integral del sistema d’atenció a la infància i l’adolescència, Illa ha defensat que ja s’hi estava treballant abans que es conegués el cas d’una nena tutelada que va ser sistemàticament violada i prostituïda, si bé ha admès que l’afer ha “accelerat” la presentació dels canvis i que faran falta “més recursos”. En aquest sentit, ha insistit que “hi seran” amb el pressupost “que faci falta”, i ha destacat que el que és importa de debò serà “canviar la manera de fer”.
Setmana Catalana
Illa, d’altra banda, ha reivindicat, en el discurs d’inauguració de la Setmana Catalana a Osaka, una identitat catalana “amb arrels profundes però oberta al món i al futur”, n’ha lloat els trets diferencials i l’ha definit com a “inclusiva, oberta al món i a tothom”. En aquest sentit, ha reivindicat la llengua però també ha posat en valor elements com la gastronomia, la música, el ball o l’art català, a més de la “capacitat d’innovació” del país, que entronca amb l’impuls tecnològic japonès. El president, que abans s’ha reunit amb l’alcalde, Yokohama Hideyuki, per abordar com avançar en una connexió aèria directa entre Barcelona i Osaka, també ha anunciat que el govern farà un Pla Àsia per “reordenar i repensar” l’estratègia de la presència allà de Catalunya, i ha insistit en la necessitat d’enfortir-hi els lligams, també com ha respost al context de “guerra aranzelària” encetada pels Estats Units.