“El dia a dia és irrenunciable. I els grans projectes s’han d’anar fent”

En faré vint a Banyoles, però ja n’havia fet vint més a Mieres! La feina no s’acaba mai. Sí que és veritat que els mandats de quatre anys, amb la burocràcia actual, es fan molt curts. Perquè els primers quatre anys, pràcticament, mentre arribes, et situes, els projectes que vols fer tu, fas, els aproves, busques els diners, els licites i els executes, no tens temps. Jo recomano buscar dos o tres projectes per fer en un mandat. Les legislatures haurien de ser de mínim 6 anys. Perquè al cap de la fi, farà vint anys que hi soc, però em presento cada quatre anys.

Mira, per mi el gran projecte de ciutat de sempre és vetllar pel dia a dia de la ciutat. És a dir, que quan hi hagi un forat a la via pública, es cobreixi, que quan un llum no funciona, s’arregli, que netegem bé la ciutat, que recollim bé les escombraries, que quan en una vorera hi ha un panot que ha saltat, posar-lo... Això és el dia a de la ciutat i aquest és el gran projecte de sempre, això ha de ser continu. Abans de patir per tenir una ciutat maca perquè pugui ser visitada, que també, totes les millores que fem, si no són millores primer per a la gent qui viu, ens equivoquem. És a dir, què ens diria la gent, si fem un gran centre d’art o un museu però al carrer tenim cinc llums que no cremen? La gent diria, escolta, perdona, primer allò que és el dia a dia, allò que cada dia trepitgem. Llavors és evident que, a més, les d’obres que després queden com a projectes de ciutat, s’han d’anar fent.

Per exemple, el Museu Arqueològic, que s’inaugurarà aquest any, però també ha calgut un temps per portar-ho a terme.I a final d’any hauríem de tenir el Centre d’Art on anirà la col·lecció Gimferrer, un projecte que es fa entre Can Teixidor i Cal Moliner, a la plaça Major. En aquest moment ja està en procés de licitació. Aquest potser anat una mica més ràpid perquè hi ha uns límits de temps pel que fa al finançament i s’hauria d’inaugurar el gener.

En aquest moment s’està en procés d’elaboració del projecte i per tant, no ho sé si la podrem tenir començada o no per a aquest mandat, però sí que en tot cas estem en aquest recorregut. Jo crec que encara no ens ha entrat el projecte d’enderroc, però en tot cas, quan sigui, serà. Puc dir que, pel que fa a la nostra feina, anem segons el calendari. El que és privat és veritat que s’ha alentit una mica.

La meva obsessió com a alcalde i dels governs que jo he presidit sempre ha estat la mateixa. El dia a dia és irrenunciable. Això m’ho diuen des del 2001, però estem en el 2025, jo continuo sent l’alcalde, tenint la confiança de la gent. Si es dirigeixen a mi, què vol que li digui? Però si es dirigeixen a la gent que m’ha votat, què els estan dient, escolta, però què feu? La gent no se li pot dir això. La gent, quan vota, és sobirana. Continuem fent aquesta manera i ja està. Perquè si no féssim això bé, la resta no tindria cap sentit.

Fa temps que ho estem fent. I precisament per això queda recollit al POUM. S’han connectat carrils bici, i s’han fet zones de vianants des de l’Estany fins al Monestir, passant per les places. I tot això, i altres actuacions, facilita que es pugui anar passejant o en bici des del centre a l’Estany. Nosaltres tenim aquesta gran icona, que és el que atrau als visitants, però el centre històric també té molt a oferir. D’altra banda, ara, els banyolins vivim molt de cara l’estany. Molt més que fa uns anys. I som els primers a fer servir aquesta connexió. I per als visitants, es fan iniciatives, com la Ruta dels Dolços, que conviden a, des de l’Estany, anar coneixent el centre de la ciutat. I se segueixen fent actuacions urbanístiques com la que ara començarà al passeig de la Indústria.

Acabem de començar les obres per adequar un carril bici al passeig de la Indústria que connectarà el passeig Mossèn Constans amb la plaça Major. Després es farà la plaça davant de la seu municipal. Té tot el sentit que fem una plaça davant de l’ajuntament. De fet, fa molts anys que ho estem dient. i penso que això serà bo. Ha estat inclòs al PUOSC per a l’any 2025, juntament amb la reforma del carrer de la Pia Almoina. Per al 2026 es preveu fer el Mossèn Sala i Sant Martirià. Hem de veure si les anualitats es confirmen, però tirarà endavant.

L’Ajuntament, l’any 2022, va fer un canvi urbanístic, que va ser autoritzat per la comissió d’Urbanisme, aprovat pel ple de l’Ajuntament, i passat per estat d’exposició pública, per tal que, en un espai determinat de la ciutat, s’hi pugui fer un equipament religiós. Es va complir tècnicament amb tot allò que tocava, amb els informes pertinents perquè, si no, Urbanisme no ho hauria aprovat. Per tant, això avui és vigent. Però cal puntualitzar que nosaltres no hem donat cap llicència per fer cap equipament religiós perquè no ens ha entrat cap projecte. I el recurs contenciós que posat Aliança Catalana l’ha posat contra una resolució definitiva de la comissió d’Urbanisme perquè en aquest espai s’hi pugui fer un equipament religiós, no contra cap projecte d’equipament religiós, perquè no existeix. L’Ajuntament de Banyoles s’ha de personar, com a part implicada, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquest dirà si la comissió d’Urbanisme o nosaltres ens hem equivocat.

Estem intentant recuperar-la. Es va fer un concurs públic i va quedar desert. I la barca va quedar a l’estany parada. Sabia greu perquè és un atractiu i la gent pregunta. I no queda bé tenir-la allà, sense funcionar; per tant, vam comunicar que potser no s’hi quedaria. Llavors, curiosament, a vegades aquests comentaris tenen un efecte insospitat. Algú ha vingut i ens ha dit que potser s’ho podrien mirar. Nosaltres hem dit que abans de fer un concurs el que volem és que si hi algú interessat, puguem fer mig any o un any de prova, per saber com funciona, com va, i després fer el concurs. I això, segons els tècnics municipals, la legislació ho permet. I ara estem en aquest procés, ara l’hem engegat, s’haurà de treure de l’estany, perquè quan una barca està un temps a l’aigua s’ha de treure, s’ha de pintar, s’ha de mirar si tot està bé. Que ningú s’estranyi i que no comencin a dir: Ai, que se l’emporten, que se l’emporten! No és aquesta, la intenció. Des de fa uns quatre o cinc mesos, la situació ha canviat en positiu i jo espero que puguem tenir la Tirona i gaudir-ne aquest estiu, però ara mateix no ho puc assegurar. Aquesta seria la nostra voluntat.