L’opa es vota a La Moncloa
En el dictamen sobre l’opa del BBVA al Sabadell, Sánchez només té el precedent de Rajoy suavitzant la fusió Antena 3-La Sexta
L ’Audiencia estudia si la consulta és legal i Sant Joan tindrà foc d’emocions: dictamen a l’opa i sentència del TC a la llei d’amnistia
Tot i el zel amb què, fins ara, blindava la seva vida privada, l’opa sobre el Sabadell viu els últims capítols, i ho fa amb un torcebraç polític per la catalanitat del futur banc, que ha encoratjat el president del BBVA, Carlos Torres, a presentar-se com a exemple biogràfic de proximitat amb Catalunya, com si intuís que hi ha una batalla sentimental de fons. “Soc una persona molt nòmada per arrels i per biografia. La meva família és gallega, la meva dona és de Bilbao i hi passo moltes temporades, la meva nora és de Catalunya. El BBVA va néixer a Bilbao i té la seu a Bilbao. I Catalunya és la regió més important dins del BBVA: un de cada quatre euros de crèdit del banc el donem a Catalunya, on som la segona entitat i tenim més de dos milions de clients, i hi volem créixer addicionalment i seguir fomentant que Catalunya sigui motor de creixement i progrés amb la integració”, relatava Torres a Rac1. Que Torres exposi l’àlbum familiar –des del matrimoni amb l’arquitecta Mireya Uribeetxebarria fins al casament del fill Íñigo Torres amb Elisenda Sumarroca, filla de Carles Sumarroca– és una pista que l’opa ja és més que el bescanvi d’accions. Després d’un any en què l’opa ha superat 27 autoritzacions, del Banc Central Europeu (BCE) –sobre la base de la solvència del futur banc– a l’última de la Comissió dels Mercats i de la Competència (CNMC) –segons el respecte a la competència–, l’operació mercantil més polititzada des de l’opa de Gas Natural a Endesa (2005) fa ara transbordament a l’estació de La Moncloa, on Pedro Sánchez es juga la quadratura del cercle: emetre un dictamen respectuós amb el mercat i que atengui la sensibilitat de Catalunya i del soci de coalició de Sumar sense encendre l’alarma de Brussel·les per no obeir els tractats.
Com si els guionistes de l’actual quinzena legislatura (2023-2027) haguessin decidit que el curs es juga tota la càrrega emocional en set dies coincidint amb el seu equador, la setmana del 23 al 27 de juny concentrarà, per Sant Joan, la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia i el dictamen del Consell de Ministres sobre l’opa BBVA-Sabadell després que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, hagi elevat l’operació al gabinet per emetre una decisió col·legiada.
A3-La Sexta, precedent de Rajoy
Si bé la normativa de competència acota el protagonisme del govern a les raons d’interès general, el risc que la política entri en la resolució és inherent a l’anàlisi. L’únic precedent que té Sánchez com a guia és la fusió d’Antena 3 i La Sexta que el 2012 va arribar a la taula de Mariano Rajoy. Si bé amb l’opa del BBVA al Sabadell el mercat dona per descomptat que Sánchez endurirà els requisits de Competència, fa tretze anys l’aleshores president va suavitzar les condicions de la Comissió de Competència (CNC), ens –presidit llavors pel magistrat Joaquín García Bernaldo de Quirós– nascut el 2007 i que el 2013 es reconvertia en l’actual Comissió dels Mercats i de la Competència (CNMC), que presideix l’advocada murciana Cani Fernández. Tot i la fe liberal que el PP pregona en els programes electorals, Rajoy és fins ara el primer i únic president que ha gosat intervenir en una operació mercantil. “Les condicions imposades per la Comissió de la Competència fan inviable l’operació segons el parer de l’adquirent [Antena 3], amb la qual cosa, de facto, produeixen el mateix efecte que la denegació de l’autorització”, va esgrimir el Consell de Ministres del PP a l’hora d’afavorir A3. “La intervenció del Consell de Ministres en l’operació es basa en la necessitat de protegir uns interessos generals que l’administració persegueix de la mateixa concessió de les llicències”, adduïa. Tot i que el govern de Sánchez –des de Cuerpo, amb més prudència, fins a la vicepresidenta Yolanda Díaz, amb més passió– recela de l’opa des del principi, els conspiranoics de la Villa y corte han volgut veure en l’ajuda del BBVA a remoure el madrileny José María Álvarez-Pallete de la presidència de Telefònica en favor del català Marc Murtra –pròxim al PSC– un gest de bona voluntat amb La Moncloa que el president del BBVA ha negat taxativament.
La consulta pública, a l’Audiencia
L’últim revolt de l’opa, que va arrencar amb la presentació de l’oferta l’1 de maig del 2024, es viu a l’Audiencia Nacional, que ha admès a tràmit un recurs d’un despatx d’advocats del madrileny barri de Salamanca, Statera Legal Partners, en contra de la consulta pública que Sánchez va obrir a la ciutadania per dirimir l’opa. La sala contenciosa administrativa de l’Audiencia dona deu dies al ministre Cuerpo per a les al·legacions i reclama tenir abans de vint dies l’expedient administratiu de la consulta com a pas previ a estudiar si és legal o il·legal.
Que l’examen de Competència ha estat exigent ho prova que, de 1.522 operacions que han passat per la lupa de la CNMC, només 24 es van resoldre en fase dos (la més dura) i cap era del sector financer. Com que la moneda és el bescanvi d’accions, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, etziba a Torres que el BBVA “s’ha quedat sense moneda de canvi” perquè des del maig del 2024 el banc bilbaí ha pujat en borsa un 33% i el Sabadell s’ha disparat un 76%. Però això són raons de mercat i l’opa, finalment, s’endinsa en la política i es vota a La Moncloa.