Canovelles vigila el seu mercat
El mercat dels diumenges, amb 60 anys d’història, rep una mitjana de 16.000 visitants cada setmana
L’any passat es va decidir treure’l del nucli urbà i controlar molt estretament la venda il·legal
De moment el mercat es mantindrà a l’emplaçament actual, al costat del polígon industrial
El mercat dels diumenges de Canovelles, un dels més importants de Catalunya, és de vital importància per a la vida econòmica i social de la vila. Una mitjana de 15.000 o 16.000 persones poden omplir-lo fàcilment cada setmana. Hi ha tota mena de productes, també fruites i verdures. Parlem de més de 300 parades. Va començar el 1961 amb tres parades. El primer paradista va ser Román da Silva Souto i venia sabates. El mercat, originàriament, era a la cruïlla del que ara són els carrers Riera, Prat i Diagonal.
L’any passat es va marcar un abans i un després. El consistori va manifestar que estaven sobrepassats pel top manta, així com venedors de productes de segona mà. Al final s’ha resolt, expliquen. De fet, i com a forma de pressionar instàncies superiors, el mercat va arribar a estar tancat. Amb molta presència policial i traslladant de lloc el mercat a finals del 2024 van aconseguir que tot plegat fes un tomb. Ara ja no és al nucli urbà, sinó al passeig de la Ribera, entre la caserna de la Guàrdia Civil i el límit amb les Franqueses. Fa poc, representants de l’Ajuntament i de la policia local van reunir-se amb altres municipis afectats pel fenomen de la venda il·legal, per explicar com han aconseguit erradicar-lo. A la reunió hi van assistir cinc municipis més, tots de costa i amb més de 20.000 habitants: Castelldefels, Lloret de Mar, Roses, el Vendrell i Cambrils.
Deixant de banda el fenomen de la venda il·legal, el cas és que al nucli urbà els veïns trobaven l’espai de davant de casa seva envaït per paradistes. Tot plegat generava incomoditat i inseguretat, pel col·lapse d’alguns carrers i als accessos als habitatges, que impedia qualsevol evacuació o actuació d’emergència. Explica l’alcalde, Emilio Cordero: “Seguim treballant, cada setmana, des que al mes de novembre, amb el pic més alt del conflicte, vam aturar el mercat, i finalment la Generalitat ens va dir: «Escolteu, confieu en nosaltres, hi posarem mitjans.» Certament ha estat així, i estem molt agraïts.” Sobre l’emplaçament del mercat, la resposta és ferma: “Vam fer un canvi perquè era inviable tenir el mercat dins del municipi, per seguretat, ja no pel top manta. Els veïns sortien de casa i es trobaven les parades allà mateix. Hi havia molts problemes de convivència, no amb el top manta, sinó amb les parades que teníem allà.”
Per a la policia local, la clau d’aquest nus resolt és la reubicació del mercat i la coordinació policial. El nou espai és, expliquen, “fàcilment controlable pel que fa als accessos i amb un carril d’evacuació que permet accedir fàcilment a qualsevol punt del mercat, ha facilitat, i molt, la tasca policial”. L’altre aspecte essencial, assenyalen, ha estat la coordinació i la col·laboració amb altres cossos de seguretat. Setmanalment, es comparteix el dispositiu policial amb el cos dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policía Nacional i policies locals de Granollers i les Franqueses. La policia de Canovelles fa un patrullatge intensiu per evitar que la venda il·legal s’instal·li a l’entorn del mercat. A més, es coordina amb les policies locals de Granollers i de les Franqueses, que controlen els accessos al mercat des de les estacions de tren més properes. I continuen les col·laboracions amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. Les parades d’alimentació estan situades als extrems del mercat, mentre que les de roba, tèxtils i altres productes són a la part central.
Els paradistes, d’acord
Les reaccions? Explica novament Emilio Cordero: “Hem de dir que la gent ho agraeix moltíssim. Primer de tot perquè diuen que els ha canviat la vida els diumenges. La segona cosa és perquè el mercat sí que és veritat que l’hem posat en un polígon, però són uns carrers que ens donen molta seguretat, perquè hi ha una entrada i una sortida, i no hi ha furts com teníem abans.” Els veïns hi estan conformes, però i els paradistes? “Els vam dir que ens aniríem replantejant què fèiem. Hem de dir que ara mateix són ells els que no volen marxar d’allà.” Potser hi ha hagut reticències per part dels negocis de restauració, que han vist perdre clientela? En aquest sentit, el govern assegura que els diumenges s’està tancant un espai a la via pública per a les rostisseries. Els clients del mercat, que troben lloc per aparcar –no deixa de ser un polígon–, un cop acabat de comprar, poden anar cap al centre a fer un mos. Diu Cordero: “No ha estat una decisió fàcil, però creiem que finalment ha funcionat i estem convençuts que funcionarà encara millor. Cal ser pacients i esperar que tant els marxants com el públic s’habituïn al nou espai.”
La venda ambulant il·legal és una problemàtica que afecta arreu, no solament Canovelles, i tothom és conscient que la via policial la conté, potser la desplaça a un altre indret, però no la resol. És una problemàtica global i la solució també haurà de ser així, global. De base hi ha qüestions sociolaborals vinculades a quan i de quina manera les persones tenen la regularització necessària per accedir al mercat laboral. Des de l’oposició, Joan Tuset (ERC) comenta: “Una cosa és certa. La situació del mercat de Canovelles era complicada, sobretot a partir de la pandèmia, però ja abans. Cal dir que el fenomen top manta és degut al fet que la llei d’estrangeria no facilita que moltes d’aquestes persones puguin accedir a tenir feina. D’altra banda, és cert que els Mossos informaven que no podien actuar, a l’antic emplaçament, per raons de seguretat, perquè amb l’afluència de persones –i la disposició del mercat– es podrien donar situacions de violència incontrolada.” Tuset comenta també: “És cert que molts veïns tenien dificultats per entrar i sortir de casa.” Dit això, afegeix: “S’ha perdut l’essència del mercat. Primer, perquè el mercat de Canovelles era al nucli urbà i això generava negoci sobretot a la restauració i el comerç.” “La gent gran, també de Granollers, anaven al mercat, principalment a la fruita i la verdura, amb el carretó. Ara se’ls dificulta més. No es tracta de tornar el mercat als seus orígens, però sí de facilitar una mica l’accessibilitat. Esperem que l’equip de govern obri un període de reflexió i que hi hagi diàleg sobre el mercat.”
