La ponència del TC avala el nucli de la Llei d’amnistia

L’esborrany de la sentència de la Llei d’amnistia que el TC debatrà al ple del 24, 25 i 26 de juny avala el nucli central de la norma i només introdueix alguns matisos sobre el seu abast. Segons publiquen diversos mitjans com ’El País’, ’El Periódico’, ’El Mundo’ i ’elDiario.es’, la ponència elaborada per la magistrada Immaculada Montalbán considera que el text és plenament constitucional tret de tres punts concrets. Així, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui es van manifestar en contra del procés independentista; limita el seu àmbit d’aplicació entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, i obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables.

Contràriament al que pretenia el recurs del PP, la ponència, de més de 200 pàgines, conclou que l’amnistia és constitucional. El text no fa cap menció específica al delicte de malversació, l’eix de les reticències del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia. En aquest sentit, fonts del TC citades per aquests mitjans recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l’aborda.

En canvi, l’esborrany sí que dona la raó al PP en tres punts concrets. Els populars argumentaven que la llei és arbitrària i vulnera el principi d’igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d’impulsar el procés d’independència i també accions realitzades per agents policials, però no altres supòsits. La ponència estableix que inclou també les persones que es van manifestar contra el procés.

El text de la magistrada Immaculada Montalbán també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.

La tercera modificació fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades.

La ponència arribarà als magistrats del TC aquesta setmana juntament amb l’ordre del dia del ple del pròxim 10 de juny. En aquest ple el TC abordarà i previsiblement rebutjarà les peticions plantejades pel PP i tres magistrats per ajornar la deliberació sobre l’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals.

Un cop superat aquest escull, l’atenció es traslladarà al ple monogràfic dels dies 24, 25 i 26 de juny per aprovar la sentència de la llei d’amnistia. A priori, el text elaborat per Immaculada Montalbán comptarà amb els vots de la majoria, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP. Dos magistrats més no participaran en la deliberació. Són l’exministre socialista Juan Carlos Campo, que es va apartar voluntàriament, i el conservador José María Macías, recusat per haver participat en l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei.

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha exigit avui, de nou i ara amb més arguments, l’aplicació immediata i “absoluta” de la llei d’amnistia. Així mateix, Albert ha mostrat “preocupació” per la “deriva” del Suprem, i ha acusat el tribunal de retorçar la llei i incomplir l’objectiu que persegueix el legislador, en referència al delicte de malversació –el text de l’esborrany conegut avui no en fa referència–. La portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, ha valorat positivament que el Tribunal Constitucional pugui avalar l’amnistia tot i que veu “interessada” la filtració als mitjans, ja que posa l’accent en determinades qüestions que no eren objecte del recurs del PP, en referència a la malversació.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, també ha reaccionat a l’esborrany de la sentència a X. “Quan un tribunal converteix els innocents en culpables, cal fer tot el possible per restaurar la justícia, i aquesta és una passa més en un camí que sempre és massa llarg”, ha dit. Divendres Junqueras va culpar del bloqueig de la llei a Junqueras acusa a la “rebel·lió” de determinats jutges, als que va acusar de fer política” amb l’amnistia. Per a Junts, que ha evitat valorar el contingut de la ponència del Tribunal Constitucional fins que no s’aprovi la sentència definitiva, també “el problema de la llei d’amnistia no és la seva constitucionalitat, sinó la rebel·lia del Tribunal Suprem a l’hora d’aplicar-la”. Així ho ha afirmat el vicepresident i portaveu del partit, Josep Rius, que ha insistit que aquesta “rebel·lia” ha tingut lloc “abans d’aprovar la llei, durant la seva tramitació i també ara abans de la sentència, amb el Tribunal Suprem mirant de boicotejar-la”.

Per la seva banda, el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha defensat que la llei d’amnistia és “plenament constitucional” i ha avisat que “cal deixar treballar el TC i que es pronunciï definitivament”. Tres dies després que la llei fes un any amb crítiques de la societat civil i política catalana al bloqueig del poder judicial, el ministre ha assegurat que l’amnistia “ja ha tingut efectes positius” i ha servit, segons ell, per “normalitzar la vida política a Catalunya”. En la mateixa línia, el portaveu de Sumar i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha destacat que la decisió aniria en sintonia amb la política del govern espanyol per a la desjudicialització del conflicte i l’aposta pel diàleg. També que “desmuntaria definitivament totes les mentides que ha dit el PP en els últims mesos sobre la manca d’encaix constitucional” de la llei.

El portaveu de Podem, Pablo Fernández, ha augurat que “ara PP i Vox posaran el crit al cel” però també destaca que, com sempre ha defensat la seva formació, la norma “és plenament constitucional”. Per als Comuns, en cas de confirmar-se la resolució del TC seria “una nova derrota de Feijóo i Abascal” i “de l’estratègia d’utilitzar Catalunya com a element de confrontació” per part de la dreta espanyola. “Allò que el PP i Vox no van guanyar a les urnes, ni tampoc al Congrés dels Diputats, tampoc no ho guanyaran al Tribunal Constitucional”, ha insistit el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid.