política
L’adeu de Jaume Santandreu, capellà, escriptor, poeta i activista contra l’exclusió social
Fundador del centre d’acollida Can Gazà i d’Esquerra Republicana a les Illes
El capellà, escriptor, poeta i activista social Jaume Santandreu i Sureda, fundador del centre d’acollida de Palma Can Gazà, i d’ERC a les Illes, va morir diumenge, als 86 anys, segons va informar la mateixa entitat de Can Gazà.
“Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà. Són tres caires essencials i irrenunciables de la meva personalíssima persona. Ningú no m’hi ha fet ni jo mateix ho he elegit. [...] Cada un dels tres trets els visc a la meva pròpia manera singular.” deia en el seu llibre Encís de minyonia. Però se’n deixava un d’encara més rellevant, i és que sempre va ser un home de combat, un rebel, un activista infranquejable, sempre compromès amb els treballadors i els marginats, a favor dels valors democràtics, de la cultura i llengua catalana i crític amb el poder. Així sí que queda completada la seva personalitat.
Nascut en el si d’una família pagesa de Manacor, va estudiar al col·legi La Salle de Palma, on va ser víctima d’abusos sexuals per part d’un capellà, fet que el va marcar i comprometre en la reparació dels danys comesos per part de l’Església. El 1960 va ser ordenat sacerdot a la parròquia de Sant Francesc de Paula, a Palma, i el 1961 vicari de sa Pobla. Posteriorment, se’n va anar de missioner a Piura (Perú), on va descobrir què era de veritat la pobresa i també les formes de viure més lliures i democràtiques.
A finals dels seixanta va tornar a Manacor per fer-se capellà-obrer treballant a l’hostaleria. Va decidir començar a escriure i amb el temps es va anar tornant un capellà més rebel, negant-se a acotar sempre el cap. Des d’aleshores va combinar l’activisme social amb una obra literària prolífica, guardonada moltes vegades. Entre els títols més destacats hi ha Dos pams d’home (1971), Camí de coix (1980), Mamil·la, encara (1984), Encís de minyonia (1997), Mortuus Dei (2002) i Negrada (2006).
El 1973 va crear a la platja de Palma els Acolliments, un conjunt de serveis per a treballadors immigrants de l’hoteleria; el 1976 va fundar el Casal d’Acolliment La Sapiència, per atendre les persones en situació d’exclusió; el 1981 va cofundar l’Hospital de Nit, que atenia principalment addictes a l’alcohol; El 1993 l’Associació Altruista Es Refugi a Palma; i finalment, el 2003, Can Gazà, el seu somni social: una casa comunitària autogestionada pels mateixos residents.
El seu compromís social també es va traslladar a la política, sent un dels fundadors d’ERC a les Illes, a més d’exercir de president del partit entre 1988 i 1992. Va ser col·laborador habitual en premsa i revistes, i el 2009 va rebre la Medalla d’Or del Consell de Mallorca per la seva trajectòria. Finalment, el 2010, va renunciar oficialment al sacerdoci per poder-se dedicar plenament a l’activisme social.
El funeral de comiat se celebrarà a l’església de Crist Rei de Manacor el dimecres dia 4 de juny a les 7 del vespre.