política
El TC macera l’aval a l’amnistia entre suspicàcies
Històricament, el Tribunal Constitucional ha gosat sentenciar sobre les lleis amb dècades de demora, com va fer el maig del 2023 avalant la llei de l’avortament del 2010 amb tretze anys de retard, però amb l’arribada a la presidència de Cándido Conde-Pumpido el pla és “resoldre en el primer any” des del registre del recurs. I, en el cas de l’amnistia, clau de volta de la legislatura, ho fa macerant la decisió favorable en públic. El text de la ponència elaborat per la magistrada andalusa i progressista Inmaculada Montalbán avalarà la constitucionalitat del gros de la llei amb l’argument que l’oblit penal no va ser proscrit pels pares de la Constitució i que el Congrés té dret a legislar sobre la matèria, però alhora acceptarà parcialment el recurs de 270 diputats i senadors del PP perquè admetrà tres motius d’inconstitucionalitat menors, entre els quals, els actes posteriors al 13 de novembre del 2023, que no seran perdonats. En vigílies que el 24 de juny el TC l’avali per 6 a 4 –amb progressistes a favor i conservadors en contra–, els partits són presoners de les suspicàcies: ERC i Junts, perquè no obliden la “rebel·lia” del Suprem i que la malversació no serà resolta ara; el PP, perquè hi veu el pagament de la investidura de Pedro Sánchez, i Vox, perquè “l’assalt del PSOE al TC s’ha fet amb el beneplàcit del PP”.
Tot i el previsible aval del TC a la llei d’amnistia, el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont encara no serà possible perquè el Suprem va retorçar la voluntat del Congrés en el significat de la malversació per convertir-la en no aplicable a l’expresident i el recurs sobre aquest punt trigarà mesos a ser resolt. Per això, el vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, és taxatiu: “El problema de la llei d’amnistia no és la seva constitucionalitat, sinó la rebel·lia del Suprem a l’hora d’aplicar-la. Una rebel·lia ja des d’abans de l’aprovació de la llei, perquè el Suprem l’ha boicotejat des del primer dia.” Pel vicesecretari de comunicació i portaveu adjunt d’ERC, Isaac Albert, “els partits que van recórrer contra la llei també sabien que era constitucional.” “Hem perdut un any”, lamenta.
L’oblit dels contraris
Entre els tres punts en què el TC donarà la raó al PP, hi ha també el pretès oblit dels legisladors del PSOE, Sumar, ERC i Junts: entre els amnistiables, hi inclouen els que es van manifestar a favor del procés entre el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, però no les persones que es van manifestar en contra del procés. Segons l’esborrany avançat, el TC obligarà a corregir l’oblit dels contraris a l’independentisme perquè la llei respecti el principi d’igualtat. “El principi de legalitat penal exigeix lleis penals generals els supòsits de fet i les conseqüències jurídiques de les quals s’apliquin igualitàriament”, assenyala el recurs del PP.
Recurs de capçalera
El TC va rebre setze recursos d’inconstitucionalitat contra l’amnistia, però el recurs de capçalera –el primer a ser resolt i que dictarà la pauta a la resta– és el presentat pel PP perquè és el més complet. “És un bon recurs, molt fonamentat i molt argumentat”, va arribar a lloar Conde-Pumpido.
Ni l’elogi del president del TC al rigor jurídic del PP ni l’admissió de tres punts inconstitucionals, però, consola els d’Alberto Núñez Feijóo. Per Cuca Gamarra (PP), “amb l’amnistia Sánchez va comprar una investidura per acabar perseguint aquells que persegueixen els delinqüents”. La Moncloa, en canvi, veu el veredicte del TC com la porta a esgotar la legislatura. “Deixem treballar el TC, que es pronunciï definitivament. El govern creu que l’amnistia és plenament constitucional i ja ha tingut efectes positius” i “ha servit per normalitzar la vida política a Catalunya”, lloava el ministre de Transformació Digital, Óscar López. Pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, confirma l’encert de la política de “desjudicialització del conflicte i aposta clara pel diàleg” i “desmuntaria definitivament totes les mentides de la dreta i el PP sobre la falta d’encaix constitucional”.