Arriben bombes, no arriba ajuda

Bombes sense ajuda humanitària. L’exèrcit israelià, el mateix que impedeix que els camions de les Nacions Unides avancin amb subministraments fins a les mans de dos milions de gazians afamats, continua amb l’aplicació gradual de l’operació Carros de Gedeó, amb la qual admet que vol ocupar el conjunt de la Franja i destruir tot el que queda dempeus. El Ministeri de Sanitat a Gaza va informar ahir que els míssils israelians havien provocat almenys 95 víctimes mortals en 24 hores.

Les tropes israelianes diuen que han ampliat les seves maniobres durant els darrers dies, apuntant contra “desenes” d’objectius terroristes, incloent-hi “túnels i magatzems d’armes”. Els comunicats israelians contrasten amb la versió dels gazians. Un civil a la ciutat de Gaza denuncia a El Punt Avui que els bombardejos han enderrocat només en dos dies “desenes de torres residencials” només en aquella ciutat.

A diferència del que passa quan les autoritats ocupants permeten el funcionament del sistema humanitari liderat per l’ONU, els gazians també moren ara quan intenten accedir a menjar. Els punts de repartiment de la Fundació Humanitària de Gaza (FHG), la controvertida entitat privada amb què els EUA i Israel pretenen desplaçar l’ONU i controlar l’entrada de menjar a la Franja, s’han convertit en banys de sang.

Aquesta iniciativa va iniciar la distribució de precàries caixes de menjar el 27 de maig. Durant els vuit dies d’activitat que acumula sobre el terreny, més de cent persones han mort a trets a l’interior o a prop dels seus punts de repartiment. La metralla també ha impactat contra els cossos de centenars de persones, que han quedat ferides. Testimonis i víctimes acusen l’exèrcit israelià d’obrir foc contra les multituds, però tant la FHG com Israel neguen l’autoria dels trets mortals.

“Això d’avui demostra un cop més que el nou sistema de repartiment és deshumanitzant i perillós”, deia Claire Manera, coordinadora d’emergències de Metges sense Fronteres (MSF). Les seves paraules les citava un comunicat d’aquesta organització després d’una de les massacres dels darrers dies en què desenes de persones morien als accessos de les instal·lacions de la FHG al sud de l’enclavament.

“Ens han dit que agaféssim el menjar, i després ens han disparat des de totes les direccions”, deia Mansour Sami Abdi, un dels ferits atesos per MSF, en unes declaracions recollides pel mateix comunicat. Aquest pare de quatre infants assegura que va córrer 200 metres abans d’adonar-se que havia rebut un tret. “Això no és ajuda humanitària. És mentida. Se suposa que hem de morir quan anem a buscar menjar per als nostres infants?”

La FHG nega qualsevol incident, però la institució va anunciar dimecres que aturava les operacions fins dijous, aturant el flux d’alimentació cap als gazians. Segons el grup, l’aturada temporal és necessària per “treballar en la renovació, la reorganització i l’eficiència” de la seva activitat.

Aquest projecte va patir la setmana passada la dimissió del seu cap, un marine estatunidenc que va al·legar que la iniciativa no mantenia els principis de neutralitat i independència necessaris en l’acció humanitària. Ahir, la FHG va informar del nomenament del seu nou líder. A partir d’ara, el responsable de la institució que pretén monopolitzar la font d’alimentació cap als gazians serà algú partidari de la seva deportació. Es tracta de Johnnie Moore, un líder evangèlic, empresari i assessor de Donald Trump que dona suport a la idea que els EUA ocupin la Franja i la converteixin en la Riviera de l’Orient Mitjà. Al febrer, quan Trump va presentar el projecte, que inclou el control de la Franja per part de Washington, Moore va celebrar-ho: “Els EUA assumiran plena responsabilitat sobre el futur de Gaza, donant esperança i futur per a tothom.”