Mary Kapron, investigadora principal d’Amnistia Internacional per als EUA i el Canadà, fa un diagnòstic alarmant sobre la situació dels drets humans sota la nova administració de Trump. Kapron denuncia una regressió accelerada en múltiples àmbits, des de la llibertat d’expressió fins als drets de les minories, i alerta que l’impacte internacional pot ser devastador.
Quin és el diagnòstic general que fa Amnistia Internacional sobre l’estat actual dels drets humans als EUA?
Des d’Amnistia Internacional estem molt preocupats per tot el que està passant als EUA en matèria de drets humans. Considerem que és una emergència. Ens alarma l’augment de pràctiques autoritàries i els atacs a l’estat de dret, com ara decisions que vulneren la Constitució o lleis federals, atacs als tribunals i als jutges i accions presidencials que infringeixen la separació de poders. Aquesta situació posa en qüestió el funcionament de les institucions democràtiques i debilita greument la confiança ciutadana en els mecanismes de control del poder. L’erosió dels valors democràtics als EUA pot tenir efectes devastadors a escala global, atesa la seva influència com a actor internacional clau.
Quins han estat, al seu parer, els efectes més alarmants dels primers 100 dies del nou govern de Trump?
Crec que aquests primers 100 dies han estat marcats pel caos i per polítiques cruels. Els atacs a la població migrant i als sol·licitants d’asil són greus: detencions arbitràries, deportacions accelerades i violacions del dret al degut procés. Tot això es fa sovint sense garantir assessorament legal ni condicions dignes de detenció. A més, hi ha una persecució creixent de periodistes i de qualsevol persona amb opinions crítiques. S’està consolidant un model de concentració de poder en mans del president, que es tradueix en un retrocés preocupant de les llibertats fonamentals. L’agressivitat d’aquestes mesures demostra una voluntat deliberada de silenciar les veus dissidents i reforçar el control governamental sobre la societat.
Quin impacte estan tenint les polítiques migratòries sobre les persones refugiades i sol·licitants d’asil?
Aquestes polítiques no són noves, però ara són més obertes, sistemàtiques i cruels. Han generat un ambient de por: les persones tenen por d’anar a les cites migratòries o a les audiències perquè temen ser detingudes o deportades immediatament. S’estan separant famílies, traslladant persones a països d’origen o tercers on corren perill, i tot plegat va acompanyat d’un discurs institucional d’odi. Això vulnera el dret internacional i erosiona els mecanismes de protecció de les persones més vulnerables. Les polítiques de deportació massiva, a més, no respecten les garanties processals i contribueixen a crear una atmosfera de persecució que recorda períodes foscos de la història del país.
Què està passant a la frontera sud? Heu documentat casos concrets?
Sí. Vam ser a Tijuana al febrer i vam constatar que, actualment, no es pot demanar asil a la frontera pels canvis imposats per Trump. Va cancel·lar cites pendents i l’aplicació per gestionar-les, i va deixar moltes persones atrapades a Mèxic en situació d’indefensió. Parlem amb dones mexicanes que fugien de violència de gènere i que ara no tenen cap via d’entrada legal als EUA. Es tracta d’una vulneració greu del dret d’asil i de les obligacions internacionals del país. Aquest tancament pràctic del sistema d’asil és especialment greu perquè condemna persones vulnerables a situacions de violència i inseguretat, tot violant principis bàsics del dret internacional humanitari.
Com valoreu les mesures que pretenen restringir els drets sexuals i reproductius, especialment després de la caiguda del cas Roe vs. Wade?
Després de la caiguda de Roe vs. Wade, l’accés a l’avortament s’ha restringit completament en catorze estats, amb criminalització inclosa per a pacients, metges i persones que hi col·laborin. Trump no només no protegeix aquest dret sinó que l’ataca activament, retirant informació oficial, intentant limitar l’accés a l’avortament farmacològic i creant un ambient hostil per als professionals sanitaris. Les conseqüències sobre la salut física i mental de les persones afectades són molt greus, i s’està generant una desigualtat territorial en drets fonamentals. El control sobre el cos de les dones i persones que poden quedar embarassades és una forma clara de repressió patriarcal institucionalitzada.
Quins riscos afronta actualment el col·lectiu LGBTIQ+?
Des del primer dia, l’administració de Trump ha aprovat ordres executives que limiten els drets de les persones trans, com la imposició de només dos gèneres oficials. També ha restringit l’accés a documents oficials que reflecteixin la identitat de gènere i ha eliminat programes de diversitat, equitat i inclusió. Aquestes mesures suposen un retrocés estructural i simbòlic molt fort. El col·lectiu viu un ambient de por, incertesa i vulnerabilitat que afecta la seva salut, seguretat i capacitat de participació social. A més, la retòrica discriminatòria institucional legitima els atacs i les agressions, tant verbals com físiques, contra les persones LGBTIQ+.
Hi ha una estratègia per limitar la llibertat d’expressió i el dret a la protesta pacífica?
Sí. Veiem limitacions als mitjans des de la mateixa Casa Blanca, amb atacs a premsa reconeguda i selecció de qui pot accedir a entrevistes. També als campus universitaris, especialment contra estudiants que protesten contra l’administració o contra la situació a Gaza. Estudiants internacionals han estat arrestats o deportats, amb revocació de visats. A tot això, s’hi afegeix una criminalització creixent de la protesta, que afecta el dret a dissentir i qüestiona la qualitat democràtica del país. L’ús de mecanismes repressius per controlar la dissidència representa un atac frontal a la llibertat d’expressió i a la cultura democràtica.
Amnistia detecta una criminalització creixent de defensors de drets humans, periodistes i estudiants?
Ens preocupa especialment la criminalització de periodistes i mitjans, però també de jutges que prenen decisions contràries a les polítiques de Trump. El president mateix ataca la seva legitimitat, i això afecta no només les persones, sinó també l’estat de dret i la institucionalitat del país. S’està instal·lant un model de repressió institucionalitzada en què les veus crítiques són perseguides i la independència judicial es veu amenaçada. Aquestes pràctiques generen un clima de por i d’autocensura que deteriora greument l’espai cívic i democràtic.
Quina és la situació dels pobles indígenes i de les minories ètniques?
Encara no hem vist atacs formals directes contra pobles indígenes, però l’impuls de projectes extractius fa preveure que es vulneraran els seus drets. Pel que fa a les minories, com la població afroamericana, llatina i asiàtica, veiem un augment del discurs d’odi i la xenofòbia, alimentats pel mateix president. Això es tradueix en més discriminació i vulneracions de drets. La retallada de programes d’inclusió i el foment d’un nacionalisme excloent agreugen encara més aquesta situació. La desprotecció institucionalitzada de les minories és una mostra clara de regressió en matèria d’igualtat i justícia social.
Trobeu col·laboració institucional dins dels EUA? Les vostres alertes són escoltades pel govern?
Intentem establir comunicació directa amb membres del Congrés i del Senat que han estat aliats en el passat. També és molt valuosa la pressió internacional. Però el govern de Trump està decidit a seguir la seva agenda tot i vulnerar drets fonamentals. Les portes institucionals s’han anat tancant progressivament, i el diàleg esdevé cada cop més difícil. Malgrat això, continuem insistint en la importància d’escoltar la societat civil i d’obrir espais de participació real per aturar aquesta deriva autoritària.
Com afecta tota aquesta deriva els drets humans a escala global?
És molt preocupant. Hi ha atacs al multilateralisme i a l’ONU, i la sortida d’acords com el de París. Però el més greu és que altres governs comencen a imitar aquest discurs i aquestes polítiques, especialment contra persones migrants. Podríem ser davant d’un canvi profund de l’ordre mundial establert des de la Segona Guerra Mundial. L’impacte d’aquest viratge es multiplica quan els EUA, un referent internacional, deixen de defensar els drets humans com a pilar fonamental. Si el model que s’imposa és el del replegament autoritari i la criminalització de la dissidència, la comunitat internacional haurà de reaccionar amb urgència.
Què pot fer la ciutadania, dins i fora dels EUA, per defensar els drets humans en aquest context?
Dins dels EUA, cal més col·laboració entre organitzacions i comunitats, i una aposta decidida per l’educació pública. Molta gent desconeix els impactes reals de les accions de l’administració de Trump o no comprèn per què és tan greu que no es compleixin les ordres judicials. Cal entendre què està passant, denunciar-ho i crear aliances sòlides. En l’àmbit internacional, no només els governs sinó també la societat civil d’altres països han d’aixecar la veu. Cal pressionar, crear xarxes de solidaritat i assenyalar que el que passa als EUA és greu i vulnera drets i obligacions internacionals. Aquesta pressió, tant interna com externa, pot ajudar a frenar o revertir les mesures que està impulsant Trump.
Quina és la visió de futur que té d’Amnistia Internacional davant el que està passant als Estats Units?
Des d’Amnistia Internacional continuarem documentant i monitorant la situació dels drets humans als EUA. No només per actuar en el present, sinó per deixar constància de tot allò que està passant. Aquesta tasca de registre serà fonamental en el futur. A més, volem informar la població sobre els efectes humans de les polítiques de Trump, posar cara a les vulneracions i explicar per què els drets humans són essencials. Cal defensar-los i garantir-los per a tothom, als EUA i arreu del món.