Cap als 20.000 habitants
Torredembarra vol assolir la xifra d’empadronats per dimensionar els serveis que ja s’estan assumint
La reforma del centre urbà, l’ampliació de l’eix comercial i el nou CAP, entre els principals projectes
L’alcalde, en contra de l’extracció de sorra perquè no respecta ni l’entorn ni la seguretat dels usuaris
18.303 habitants. Aquest és el nombre de persones empadronades que hi ha a Torredembarra. Des del govern municipal (ERC-PSC i Junts) s’ha iniciat una campanya ciutadana amb l’objectiu d’arribar als 20.000 habitants, un sostre que permetria dotar de més ingressos les arques municipals, que actualment ja assumeixen serveis que no són propis de municipis inferiors als 20.000 habitants, com l’escola de música o l’escola d’adults. A banda d’augmentar l’aportació de l’Estat, assolir l’esperada xifra representaria que algunes competències i serveis vindrien dotats de partides econòmiques, i les subvencions també s’incrementarien.
La influència de Torredembarra sobre la resta de municipis de la històrica comarca del Baix Gaià, fa que veïns de Creixell, la Pobla de Montornès o la mateixa Altafulla es desplacin a la Torre per poder disposar de serveis i equipaments que no tenen. A això s’hi afegeix que Torredembarra, a l’estiu, pot arribar a triplicar la seva població. Per tot plegat, arribar als 20.000 empadronats permetria “dimensionar els serveis que hem de donar”, com assenyala l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino. La campanya s’adreça a tota la població, però sobretot a aquelles persones que resideixen a la Torre però que no s’hi han empadronat perquè encara tenen el metge a Barcelona o al seu municipi d’origen. “La gent que està vivint aquí, ha d’entendre que és bo per al servei que rep estar empadronat al municipi on resideix”, subratlla Pino.
Ara la feina és al carrer
En l’anterior mandat (2019-2023), el govern republicà encapçalat per l’alcalde Eduard Rovira va tenir com a principals objectius acabar d’endreçar i sanejar l’Ajuntament des del punt de vista econòmic i organitzatiu. Una tasca iniciada en el mandat del 2015 i compartida per una nova generació de polítics que volien “esborrar” l’ombra allargada dels escàndols i irregularitats que van envoltar l’exalcalde Daniel Masagué (2008-2014). Durant aquests anys, a Rovira li va tocar liderar una feina poc agraïda i, a més, va haver de conviure amb la pandèmia. Sigui com sigui, el govern de Rovira també va aconseguir assentar les bases per a una futura transformació de Torredembarra.
En les eleccions del 2023, Rovira va tornar a guanyar les eleccions, amb sis regidors, i va firmar un pacte de govern amb el PSC de Vale Pino (cinc regidors), que estableix un repartiment de l’alcaldia entre les dues forces: ERC (2023/24 i 2026/27) i PSC (2024/25 i 2025/26). Un pacte, que tot i sumar majoria, va incorporar els dos regidors de Junts, amb qui compartien l’objectiu de donar estabilitat i desenvolupar projectes de llarga mirada.
Aquesta transformació de Torredembarra ja s’està duent a terme “amb molta feina al carrer”, com expressa l’alcalde, Vale Pino. En són bons exemples la remodelació urbanística del centre urbà, que s’ha eixamplat més enllà del carrer Antoni Roig i que ja abasta el carrer Pere Badia, passeig Miramar, plaça Catalunya i voltants. Això també ha permès ampliar l’eix comercial. També hi ha en cartera un PUOSC per a la recuperació dels carrers Sort, Moragues i Gibert, al centre del municipi. Paral·lelament, s’ha presentat a la Llei de Barris projectes com ara la remodelació de la plaça de la Vila i del seu entorn, al nucli antic. Pel que fa als nous equipaments, després d’aconseguir la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra, ja hi ha data per veure la llum d’una vella reivindicació: el CAP, projectat per al 2029.
L’extracció de sorra, el problema
Ni santa Rosalia, patrona de Torredembarra, hauria estat capaç de fer un miracle com el que acaba de fer el corriol camanegre, aquest simpàtic ocell que ha escollit la platja de la Paella per nidificar. I és que la presència d’aquesta espècie protegida ha impedit que les màquines iniciessin aquesta setmana l’extracció de sorra de la platja, per part del Port de Torredembarra. La decisió del Departament de Territori de la Generalitat d’ajornar l’operació s’ha basat en una inspecció dels Agents Rurals en què han constatat la presència de corriols que es veurien afectats per l’esmentada acció.
L’Ajuntament de Torredembarra ha expressat la seva satisfacció per aquesta decisió, però recorda que “s’ha de replantejar el projecte”. Tot just la setmana passada, l’Ajuntament va traslladar a la fiscalia de medi ambient un informe tècnic en què ja s’advertia del greu risc per a aquesta espècie protegida i del conjunt d’impactes negatius que l’actuació podia provocar al sistema litoral. El consistori advertia en aquest informe que l’extracció de sorra –hi ha previst el transvasament de 14.692 m³ de sorra cap a la platja d’Altafulla– “podria incórrer en possible delictes contra el medi ambient, prevaricació administrativa i responsabilitat civil”.
L’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, ha manifestat que “la pròrroga és una bona notícia i confirma allò que ja havíem denunciat, però no pot ser només un ajornament tècnic. Ha de ser una oportunitat per replantejar el projecte”. Per això el batlle assegura: “És imprescindible que qualsevol actuació que es faci sobre la nostra platja respongui a criteris tècnics, respecti l’entorn natural i no comprometi els serveis de temporada ni la seguretat dels usuaris.”
Torredembarra ja va rebre l’any passat els efectes negatius de l’extracció de sorra que es va a dur a terme a la Paella, generant una depressió de 13.000 m³ a la platja, que s’omple d’aigua cada vegada que plou o hi ha un temporal de mar, impedint l’ús d’instal·lacions com ara passeres, punts de salvament o guinguetes, i requerint recursos extraordinaris per restituir la normalitat. Però aquest serial no s’ha acabat. Cal recordar que l’operació d’extracció de sorra té l’autorització del Departament de Territori de la Generalitat i un informe favorable del Servei Provincial de Costes a Tarragona del ministeri. Poca broma. El que és clar és que, si no apareix un altre ocell que ho eviti, la ciutadania i el turisme de Torredembarra són els que tornaran a rebre els danys col·laterals d’aquesta actuació.
