“A la caserna, a més de pisos, es pot ampliar la llar d’infants”

Fa temps que parlem del passeig i després del temporal Glòria la lectura positiva, malgrat els desperfectes, és que es va marcar el camí per refer-lo amb solidesa. Cal una actuació global i ja tenim una proposta seriosa que respon a les necessitats expressades per veïns, empreses, associacions i el Nàutic. El procés participatiu i el concurs d’idees van ser bones decisions.

Solucionarà la qüestió del paviment, que fa 40 anys s’havia de fer amb pedra de Banyoles i marbre travertí. No hi havia prou material disponible i es va optar per unes lloses de pissarra que no van acabar d’agradar mai. Hi haurà l’opció d’ampliar-lo amb passeres de fusta a l’estiu, i això permet prioritzar el pas de vianants, més usos, i es concilia l’activitat de les terrasses. Millorarà la imatge, l’enllumenat i la vegetació.

La població ho reclama i a dos anys vista el govern local té ganes de tirar-ho endavant. Hi coincidim. La passarel·la sobre el Ridaura també està desbloquejada, igual que la segona fase cap al sud del riu i fins al Port d’Aro, i l’objectiu d’enllaçar amb el camí de ronda de s’Agaró, superant el canal i punta Prima.

Tenim el referent del camí de ronda de s’Agaró, una donació gratuïta i universal de Josep Ensesa i Gubert. I s’estan fent alguns passos, com ara el nou accés a la cala Belladona, o el projecte conjunt amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni per fer retocs en els dos planejaments municipals i millorar tot el sender cap al nord. A la zona de s’Agaró, està previst millorar la seguretat als penya-segats de punta Prima, però ens continuarà quedant pendent com salvar a peu la bocana o el canal de la Marina Port d’Aro.

Caldria parlar-ne amb la junta i els socis del Port d’Aro per trobar una solució, amb prou alçària. Però potser també es podria estudiar la viabilitat d’un pas subterrani sota el llit del canal, que no té un calat excessiu. Potser seria més econòmic i no generaria inconvenients a l’activitat portuària.

Fa temps que reivindiquem que la punta d’en Pau [zona verda privada a l’extrem sud del camí de ronda de s’Agaró] hauria de passar a ser de titularitat municipal, com vam aconseguir amb el paratge de punta Prima. Entenem que, per la qualificació dels terrenys, on no es pot fer cap mena d’activitat econòmica, es podria adquirir per un import no gaire elevat, que fixi un jurat d’expropiació.

Voldríem que tingui ús públic, i sense ànim de lucre. La nostra idea, oberta al debat, seria fer-hi uns jardins que duguessin el nom d’Ensesa i Gubert, en reconeixement a la seva figura, i amb bancades amb vegetació que aprofitessin els pendents naturals i funcionessin com a mirador i com a auditori per a actuacions musicals, gratuïtes. Ja se’n fan en la programació municipal a Platja d’Aro i Castell d’Aro. Queden prou separades de la urbanització i al voltant hi ha una bossa d’aparcament que a les tardes i vespres no tenen l’ocupació de sol i platja de la resta del dia. I a les nits podria mantenir-se tancat, com ja es fa amb el recinte del parc dels Estanys.

La propietat va explorar si l’Ajuntament podia estar interessat en la compra. Però no vam considerar que tingués un alt valor d’adquisició. A punta Prima es va aplicar un preu just legal que va ser assumible.

Allà, els propietaris van proposar ser expropiats, amb l’expectativa que rebrien els preus d’altres parcel·les urbanitzables a Pinell. Però no se’n van sortir.

Veiem bé que prioritzin altres solars, però caldria agilitar alhora els tràmits amb la Guàrdia Civil. Insisteixo que l’edifici té aluminosi i, si volen posar-hi preu, això s’haurà de tenir en compte. El terreny sempre ha estat municipal, i en un moment en què els colors polítics de l’Ajuntament, la Generalitat i el de l’Estat espanyol coincideixen, s’hauria d’aprofitar la conjuntura. Hi hauria sòl, a més d’habitatges, per ampliar la Casa Lila i la llar d’infants, que ara es planegen a l’eixample de Castell.