Los Angeles esclata

La sirena d’una patrulla trenca el silenci al carrer Alvarado. Un helicòpter sobrevola la zona i els crits de “Som aquí i no ens n’anem!” s’imposen sobre el soroll dels motors. El centre de Los Angeles, a l’estat de Califòrnia, viu hores de màxima tensió després que centenars de manifestants hagin sortit al carrer per rebutjar el desplegament de la Guàrdia Nacional ordenat per Donald Trump. L’ordre, emesa de manera unilateral des de la Casa Blanca sense consultar ni l’alcaldessa ni el governador, autoritza l’enviament de fins a 2.000 soldats. Segons Trump, la mesura pretén restablir l’ordre i protegir la sobirania fronterera. Però al carrer molts veuen una altra cosa: intimidació, repressió, militarització.

Els disturbis han esclatat en diversos punts de la ciutat. A Downtown LA, la policia va utilitzar gasos lacrimògens per dispersar manifestants. L’autopista 101, una de les principals artèries de la ciutat, va ser tallada durant hores per una marxa espontània que va paralitzar la mobilitat urbana. A Echo Park, agents amb armadura van establir un cordó per mantenir fora centenars de manifestants. Les imatges recorden episodis de les protestes contra la brutalitat policial després del cas de George Floyd, però aquest cop l’eix és la immigració.

L’epicentre de la manifestació és al voltant de l’edifici federal Edward R. Roybal, que inclou el Centre Metropolità de Detenció de migrants, on cada vespre milers de persones es concentren amb megàfons i pancartes per exigir l’alliberament dels detinguts. Segons dades policials i de l’FBI, almenys 56 persones van ser arrestades durant el cap de setmana en diferents zones de protesta, i l’agència del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) ha confirmat la detenció de 44 migrants durant les batudes.

Ximena Paz, una jove mexicana de vint-i-sis anys, observa l’escena amb la cara coberta i una pancarta. “El tracte als migrants és denigrant i injust. Ens criminalitzen només pel fet de voler treballar. No venim a lluitar, venim a construir una vida millor”, denuncia en declaracions a El Punt Avui. La jove, que forma part d’un col·lectiu de treballadores de la neteja que se senten vulnerables cada matí a l’hora de sortir de casa, porta un passamuntanyes amb els colors de la bandera del seu país per protegir la seva identitat.

Les organitzacions civils han pres la iniciativa. La Coalició pels Drets Humans dels Immigrants (Chirla) ha denunciat detencions arbitràries i situacions inhumanes. Un portaveu de l’organització va afirmar a aquest diari que serien ells qui mantindrien la lluita per l’alliberament de les seves comunitats, convençuts que cada batalla sostinguda pot traduir-se en una victòria. “Lluitarem fins que totes les persones detingudes siguin alliberades i fins que posem fi a totes les deportacions”, va remarcar, a pocs metres de membres de la Guàrdia Nacional.

Des del govern local, l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, ha fet palesa la seva disconformitat amb la manera com s’ha ordenat el desplegament militar. Sense avís previ ni coordinació amb les autoritats de la ciutat, la decisió ha estat percebuda com una ingerència injustificada. Bass ha volgut deixar clar que el dret a manifestar-se pacíficament està protegit per la Constitució, però ha matisat que això no dona carta blanca per a actes de violència o vandalisme, advertint que aquests comportaments tindran conseqüències. Segons ha afirmat, la ciutat “no es troba fora de control” i l’enviament de tropes no fa més que tensar una situació ja en si mateixa fràgil.

Per la seva banda, des de Sacramento, la capital californiana, el governador Gavin Newsom ha anat encara més enllà. Ha qualificat la maniobra de Trump de ruptura greu del principi de sobirania estatal i ha anunciat que l’administració californiana emprendrà accions legals per frenar el desplegament, incloent-hi una demanda federal. Fonts properes al governador assenyalen que diversos fiscals i entitats de drets civils donen suport a la mesura, alertant que, si no s’atura, pot establir un precedent perillós que vulneri les garanties constitucionals i els límits del poder executiu federal.

Per Ximena, el conflicte és personal. “Vaig arribar amb 17 anys. Treballo, pago impostos, crio els meus fills. Però cada dia em fan sentir que no hi tenim dret a existir.” I hi afegeix: “Potser tenen soldats. Però nosaltres tenim veu. I no callarem.”

La ciutat de Los Angeles, convertida en símbol de resistència per a moltes comunitats migrants, afronta ara un torcebraç directe amb el govern de Trump.

Ahir finalment el fiscal general de l’estat, Rob Bonta, va fer oficial la demanda contra el president. Considera il·legal el desplegament de la Guàrdia Nacional a la ciutat. Abans, Trump havia amenaçat amb una possible detenció del governador per “incompetent”. El conflicte ha entrat en un punt àlgid.