política
El Suprem va contra el fiscal general i assenyala Sánchez
“Pa’lante” és un barbarisme no admès per la RAE que Miguel Ángel Rodríguez, guru de la comunicació de José María Aznar i des del 2019 el cervell a l’ombra d’Isabel Díaz Ayuso, ha convertit en un espòiler del lawfare propi de qui presumeix de saber què succeirà als tribunals de la villa y corte. “El fiscal general va pa’lante”, va augurar el cap de gabinet d’Ayuso el 8 de gener després de declarar per la presumpta filtració de l’intercanvi de correus entre el fiscal i l’advocat d’Alberto González Amador –parella de la presidenta de Madrid– reconeixent dos delictes fiscals per arribar a un acord. Cinc mesos després, MÁR –acrònim de Rodríguez– va veure ahir com el jutge de la sala penal del Tribunal Suprem Ángel Hurtado confirmava l’espòiler dictant una resolució de processament contra el fiscal general de l’Estat, el progressista Álvaro García Ortiz, i la fiscal en cap provincial de Madrid Pilar Rodríguez, en considerar confirmats els indicis del presumpte delicte de revelació de secrets. El magistrat Ángel Hurtado assenyala directament La Moncloa de Pedro Sánchez quan sosté que es pot presumir que tot es va fer “arran d’indicacions de Presidència del govern i aprofitant informació publicada al diari El Mundo a les 21.29 hores del 13 de març del 2024” i per “guanyar el relat”, una frase que Alberto Núñez Feijóo (PP) va subratllar a X com a cosa provada per exigir la dimissió de García Ortiz i del president espanyol. “És el moment que plegui el fiscal general i qui li donava indicacions”, exigia Feijóo. Segons fonts de la fiscalia, però, García Ortiz es nega a dimitir i reivindica la seva innocència davant un revés que l’acosta al banc però que encara no és l’obertura de judici oral i està obert a recurs.
El cas del fiscal general és la història enrevessada de com un frau fiscal de 350.000 euros admès per un particular deriva en el processament insòlit del fiscal general de l’Estat per primer cop en quatre dècades de democràcia.
MÁR, mentida i secret
El detonant és una mentida divulgada per l’equip de Miguel Ángel Rodríguez des de l’aparell de comunicació de la Puerta del Sol: una pretesa oferta del fiscal del cas a Amador que no era tal sinó que era en realitat un prec de l’advocat d’Amador al fiscal que el client volia reconèixer el fet de defraudar Hisenda i així evitar la presó.
Nota del fiscal i veritat
La idea de García Ortiz d’emetre una nota amb el segell de la fiscalia per explicar la veritat –que era el defraudador qui buscava l’acord i no a l’inrevés– és l’origen del cas contra ell per revelació de secrets, i això que el teòric secret desmuntava una mentida ja pública (la versió inicial d’El Mundo). L’intercanvi de correus, a més, va ser inaugurat per Miguel Ángel Rodríguez i va arribar a un total de 60 persones. Es dona la circumstància que Hurtado ha volgut ignorar que periodistes de La Sexta, la SER i El País li han certificat que van accedir als correus abans que el fiscal, i ha actuat com si no haguessin declarat. En el seu afany, Hurtado va escorcollar el despatx del fiscal per clonar tots els seus dispositius electrònics amb l’ordre d’emmagatzemar la informació de vuit mesos –més tard ho va acotar als vuit dies dels fets–, amb la paradoxa que la investigació per revelació de secrets va acabar en mans d’Hurtado amb la filtració d’informació privada de García Ortiz com ara telèfons personals i dades familiars. El fiscal, però, havia esborrat els missatges.
Ayuso i l’àtic a Chamberí
El quadre no es pot observar complet sense veure-hi Ayuso al fons: la presidenta viu en un àtic de luxe a Chamberí pagat al comptat per Amador per 1,8 milions després del seu frau fiscal i fent-hi obres il·legals. “Paga o és vostè inquiocupa?”, li ha dit a l’Assemblea de Madrid (Vallecas) Mar Espinar (PSOE) tot citant un mot del gust d’Ayuso i Vox.
De Couso a mimar Rajoy
Hurtado, de 70 anys, ha tingut una carrera grisa, però és el magistrat de l’Audiència que va acomodar Mariano Rajoy en una taula elevada –tarima mai vista amb un testimoni– en el judici de la Gürtel el 2017, i també qui el 2000 va liquidar el cas de l’assassinat del periodista José Couso a l’Iraq tot arxivant el procés a tres militars nord-americans en ple idil·li polític d’Aznar amb els Estats Units de George W. Bush. Es dona la circumstància que el 2009 renyava el company de l’Audiència Santiago Pedraz per haver-se “centrat en el que perjudica el reu” en el cas dels militars nord-americans, just el comportament que associacions judicials progressistes detecten que ara té ell amb el fiscal setze anys després.
A La Moncloa el més afilat és Óscar Puente, ministre de Transports ara de baixa de paternitat, que alimenta el lawfare sense anomenar-lo pel seu nom. “L’oposició real d’aquest país ha de sortir cada dilluns a arreglar els desgavells de Feijóo. El desastre de la manifestació [de diumenge] deu haver caigut fatal”, etziba. Pel ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, “entre els fiscals i els defraudadors confessos, el govern es posa al costat dels fiscals”.