Un passeig per al segle XXI
Mentre resta pendent encara tot el tram sud, que hauria d’arrencar a la tardor, toca refer el tram existent
La passarel·la a la desembocadura del Ridaura l’assumirà el municipi i preveuen que s’enllesteixi el 2027
El tram fins a Port d’Aro el fa l’Estat, però el repte ara és finançar una reurbanització antitemporals
L’estiu és a tocar i a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, ara mateix, l’expectativa és el projecte de reforma del passeig encara inconclús. L’alcalde, Maurici Jiménez, sosté que a la tardor l’administració estatal abordarà el projecte del tram meridional, cap al sud de la desembocadura del Ridaura, mentre que el consistori, per la via d’urgència, començarà a urbanitzar a banda i banda els extrems de la passarel·la que a partir de la tardor del 2026 s’hauria d’assentar per salvar el curs fluvial. És una barrera que en l’actual era democràtica queda pendent, però que sense pressupost estatal el municipi vol afrontar en solitari després de dues dècades d’anuncis i terminis incomplerts.
Arran del temporal Glòria, però, se’ls va girar més feina: el fort onatge va fer descalçar part del tram sud del passeig marítim. I l’Estat hi va destinar un milió llarg d’euros per recuperar-lo, amb una escullera soterrada que per ara ha resistit bé els nous embats. Tot plegat va implicar reduir en un terç la secció del vial, de 20 a 13 metres d’amplada, com manava la direcció estatal de Costes per sufragar l’obra, en consonància amb altres projectes que fan recular les intervencions antròpiques, humanes, davant els embats d’una natura més ferotge en l’escenari de crisi climàtica.
El tram sud urbanitzat del passeig marítim de Platja d’Aro no ha patit grans danys des d’aleshores i el concepte de l’escullera assentarà els fonaments cap al nord. Es perdrà secció, tot i que l’avantprojecte guanyador del concurs d’idees planteja solucions com ara voladissos entarimats –d’instal·lació temporal durant els mesos d’estiu– i alguns nous espais en forma d’àgores a l’estil de les placetes consolidades al litoral del terme veí de Sant Antoni de Calonge; els dos ajuntaments s’han compromès a fer ajustos als POUM municipals per revitalitzar un tram compartit de camí de ronda que cada cop atrau més visitants a la Costa Brava centre.
Els camins de ronda
Entremig, els veïns i els grups polítics custodien unes actuacions que, en el cas del passeig, han assolit un elevat nivell de consens. L’Associació pel Passeig Marítim de Platja d’Aro hi ha anat insistint, tot redoblant la pressió pels desperfectes en l’àmbit i reclamant informació pública, que arribarà en forma de sessió oberta al públic –i retransmesa per xarxes, dijous vinent a les 19 h–. Més discrepància política i suspicàcies veïnals han aixecat els canvis en el camí de ronda nord. Al ple del 26 de febrer, la proposta d’unificació de dues finques propietat de l’hotel Cala del Pi, amb l’execució d’un traçat alternatiu del vial d’accés a la cala Belladona, només va rebre el vot favorable dels dos grups del govern (el PSC i Junts) i del primer de l’oposició, el BNC de Joan Giraut.
El camí d’accés travessava entre dues parcel·les, la de l’hotel i l’adquirida per l’empresa, que vol integrar a canvi de la “contrapartida” d’executar un traçat d’accés alternatiu. Els grups de SOM, els Comuns i ERC s’hi van mostrar en contra, per aspectes com ara l’ús disconforme dels immobles en les parcel·les. I els altres dos, el Partit Autònoms i Vox, es van abstenir. Tot plegat va derivar en una enganxada entre la portaveu republicana, Montse Rovira, que es va queixar que aquests acords continuïn “suplint les mancances inversores de Costes”, i l’alcalde, Maurici Jiménez, que va negar “cap mercadeig” i va sostenir que les respostes de “les consultes prèvies a Urbanisme i Costes han estat positives”. “Costes no podrà fer mai aquesta inversió”, va insistir, i l’objectiu del govern local és “mirar que es tramitin i s’executin bé” les obres en curs durant les darreres setmanes, defensava Jiménez.
Sense pressupostos superiors
El govern local fa dècades que espera l’acabament del passeig marítim, enmig de les negociacions i promeses incomplertes per executius estatals del PSOE i el PP. Se n’han anat sortint amb pegats en forma d’inversions d’urgència, com ara amb la reparació diligent –però dura i espartana– dels desperfectes del Glòria, o amb el compromís que a la tardor l’administració estatal executarà el tram pendent al sud del Ridaura, valorat en 1,8 milions. Serà, però, una obra tova, consolidar el terreny i adequar-hi un espai dunar de protecció amb escasses floritures. Una de les assignatures pendents resoltes, però la passarel·la sobre la desembocadura del Ridaura –promesa diversos cops, però que acaba pagant el municipi– i la reforma del tram existent, al nord, del passeig, a l’aigüera.
Per a l’obra més dura de refer el passeig existent, Jiménez manté l’objectiu d’avançar en la tramitació prèvia, “amb el projecte redactat el setembre del 2026” i a partir d’allà anar desencallant part de la inversió que hauria d’arribar del govern estatal, tot jugant amb el deute de la passarel·la. “Estem disposats a arribar a un cofinançament, però l’experiència diu que ara mateix tenim quatre milions compromesos per a Platja d’Aro que no es poden executar”, avança l’alcalde, tot i que admet: “Per més que políticament puguem incidir-hi, si no hi ha pressupostos, els diners no apareixeran. No em puc comprometre a res més que lluitar.”
Podria semblar una excusa, però la situació és extrapolable a altres negociacions que afecten el municipi. Per aquest mateix motiu, l’alcalde no es mostra ara mateix tampoc gaire partidari d’obrir el meló, de gust incert, sobre la reversió del solar i l’edifici aluminós de la caserna de la Guàrdia Civil, que Giraut, des de l’oposició, reivindica com a oportunitat per desencallar habitatges socials i equipaments. L’altra, que depèn d’una Generalitat igualment sense comptes, té a veure amb un altre projecte compromès des del 2018: la construcció cofinançada de l’edifici de l’escola Fanals. Els 3,4 milions en què es va taxar l’obra aleshores queden molt curts i l’alcalde vol amarrar la garantia que el govern català assolirà el 50% d’una obra que en moltes altres poblacions dependria al 100% de l’erari de la Generalitat. Pagar la meitat del beure sense sentir-se cornuts, refent la dita.