Estats Units
Trump dobla els efectius de la Guàrdia Nacional a Los Angeles i mobilitza els Marines
És la primera vegada en seixanta anys que un president mobilitza l’exèrcit en territori nord-americà sense el permís de les autoritats estatals
El govern federal dels Estats Units ha enviat dos mil soldats més de la Guàrdia Nacional de Califòrnia a Los Angelesper sufocar les protestes contra les polèmiques batudes migratòries, on ja va desplegar dos mil militars d’aquesta força el passat dissabte. A més, el Departament de Defensa ha anunciat aquest dilluns a la matinada la mobilització d’un batalló de la Infantaria de Marina amb per “restaurar l’ordre” a la megalòpoli californiana.
El portaveu del Pentàgon Sean Parnell ha confirmat que han activat dos mil soldats de la Guàrdia Nacional addicionals per donar suport al Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE, per les sigles en anglès), que divendres va iniciar una sèrie d’actuacions per localitzar i deportar immigrants a Los Angeles que han desencadenat una onada d’indignació i protestes al carrer.
El desplegament també ha trobat el rebuig de les autoritats locals i estatals. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha denunciat que “Trump intenta provocar el caos enviant quatre mil soldats a territori americà”. El polític demòcrata ha demanat a la població que mantinguin la calma i que no caiguin en les provocacions. També ha advertit que els “agitadors” que es vulguin aprofitar del caos provocat pel mandatari republicà hauran de “retre comptes”.
Newsom també ha acusat el secretari de Defensa, Pete Hegseth, de desplegar il·legalment els marines a Califòrnia “perquè Trump pugui tenir un tema de conversa” aquesta setmana. “Els marines dels EUA tenen un propòsit valuós per a aquest país, defensant la democràcia. No són peons polítics”, ha lamentat.
El governador ha afirmat que aquest desplegament és “un abús de poder flagrant” i ho denunciaran per aturar-lo. De fet, l’estat de Califòrnia va presentar ahir una demanda contra Trump en considerar que ha desplegat de manera il·legal la Guàrdia Nacional i ha violat la Desena Esmena de la Constitució.
En aquest sentit, ha fet una crida als tribunals i al Congrés perquè actuïn davant l’esfondrament del sistema de “controls i equilibris” de la democràcia nord-americana. “Aquesta és una línia vermella i l’estan creuant. Desperteu-vos”, ha clamat.
De la seva banda, Hegseth ha justificat la mobilització d’aproximadament set-cents marines de la base de Camp Pendleton per “restaurar l’ordre” a Los Angeles davant “l’augment de les amenaces als agents de l’ordre federals i als edificis federals”. “Tenim l’obligació de defensar els agents de l’ordre federals, fins i tot si [el governador de Califòrnia] Gavin Newsom no ho fa”, ha etzibat.
Decisió inèdita en més de mig segle
Els desplegaments de la Guàrdia Nacional per contenir aldarulls no són infreqüents als Estats Units, però són els governs locals els que acostumen a demanar la seva intervenció. El 2020, per exemple, els governadors del més d’una vintena d’estats van demanar activar unitats d’aquest cos per fer front a les protestes per la mort de Georg Floyd.
Però cal remuntar-se al 1992 per trobar un cas en què el president ordenés enviar de la Guàrdia Nacional per sufocar disturbis en un estat. En aquella ocasió, el president republicà George H.W. Bush –pare del també president George W. Bush– va aprovar el desplegament d’aquesta milícia. Però ho va fer després que tant l’alcalde de la ciutat, el demòcrata Tom Bradley, com l’aleshores governador de Califòrnia, Peter Wilson, li demanessin que invoqués la Lley d’Insurrecció per permetre que els soldats actuessin a la ciutat per acabar amb les revoltes que van esclatar el 29 d’abril d’aquell any després de l’absolució dels quatre policies que havien apallissat Rodney King un any abans. Els aldarulls desencadenats arran de la decisió judicial van durar quatre dies i van deixar una seixantena de morts, més de dos mil ferits i abnundants danys materials.
Però és la primera vegada en seixanta anys que un president decideix desplegar la Guàrdia Nacional en un estat sense el permís de les autoritats locals. L’última va ser el 1965, quan el president Lyndon B. Johnson va enviar la Guàrdia Nacional a Alabama sense l’aval del governador estatal, George Wallace. Johnson buscava aleshores protegir els participants en les marxes pacífiques pels drets civils en contra del parer de Wallace, un ferm segregacionista.