La UE alerta que els drets dels europeus estan en perill per culpa dels propis governs

Els drets fonamentals a la Unió Europea, en particular de certs col·lectius, s’estan veient sotmesos a una creixent pressió i amenaça que ve exercida pels mateixos governs i institucions que els haurien de protegir, segons un informe de la pròpia UE. “Ja està passant i malauradament és una tendència creixent, començant perquè hi ha hagut desafiaments a l’Estat de dret durant molts anys”, assenyala Sirpa Rautio, directora de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA) de la UE, que publica aquest dimarts el seu informe anual.

La generalitzada violència contra les dones; l’expansió del racisme, l’islamofòbia i l’ansisemitisme; la persistent discriminació dels gitanos; les violacions dels drets dels migrants i refugiats; i les dificultats econòmiques de molts ciutadans estan entre els problemes que enumera la UE a l’anàlisi. Però per sobre d’aquests temes, i travessant-los, Rautio alerta del risc que suposa posar en qüestió el propi sistema i el fonament dels drets humans en conjunt.

“Si el sistema deixa de funcionar, llavors no seran protegits els drets de ningú”, ha assenyalat aquesta experta finlandesa en una recent xerrada amb diversos mitjans a Viena, on la FRA té la seu.

“Cada vegada es qüestiona més si els drets fonamentals, els drets humans, són rellevants o s’han convertit en obstacles”, va resumir preguntes d’Efe. Rautio ha posat com a exemple la carta en què nou governs de la UE (Itàlia, Dinamarca, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia) van criticar que el Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans els impedeix aplicar, amb algunes sentències, polítiques antimigratòria que consideren adequada al moment.

“És inaudit que es qüestioni el dictamen de tribunals independents”, ha assenyalat Rautio, que no ha qüestionat la legitimitat dels estats per gestionar la immigració però, afirma, sempre dins del sistema i complint les condicions.

La directora de la FRA també es refereix als atacs a la societat civil des de Governs i institucions públiques, i posa com l’exemple, no únic però sí més greu, Hongria i el seu projecte de llei que obre la porta a sancionar i fins i tot prohibir, ONG i mitjans de comunicació independents. O a la norma que prohibeix a la pràctica la marxa de l’Orgull Gai o qualsevol manifestació que reivindiqui els drets de la comunitat LGBTIQ.

En el cas hongarès, Rautio denuncia que les mateixes institucions que han de vetllar pels drets fa anys que són “capturades” per persones afins al Govern de Viktor Orbán.

La responsable de la FRA opina que les tensions geopolítiques, la intolerància creixent i les amenaces als processos electorals, per desinformació o ingerència externa, estan posant a prova la resiliència de les institucions democràtiques.

Entre els desafiaments que afronten els drets humans a la UE, l’informe també es refereix al fet que les noves prioritats de la Comissió Europea i el Parlament “desplacen l’atenció cap a la seguretat i la defensa”. Tot i que la FRA admet que la seguretat és una condició per al gaudi dels drets i les llibertats, també alerta que canvis en aquest àmbit poden “posar en tensió els drets fonamentals”.

Al·ludeix, per exemple, que un que reforç dels controls fronterers i de la gestió de la migració han de respectar els drets fonamentals, i que és ben conegut el risc de maltractaments a immigrants i refugiats a les fronteres.

A més, la FRA es refereix als plans de Brussel·les de simplificació i desregulació administrativa “pot soscavar la protecció dels drets fonamentals”, com ara la protecció de dades o els mediambientals.

Així, Rautio espera que aquest informe sigui una crida d’atenció tant a les institucions com als països membres de la UE per “reafirmar els compromisos”. “Hem d’actuar amb decisió per garantir que els drets fonamentals segueixin estant al centre de totes les polítiques i accions de la UE”, sentencia al pròleg de l’informe