política
La CE diu que l’amnistia no afecta els interessos financers de la Unió Europea
La cambra no considera que l'amnistia afecti els interessos financers de la UE
L'escrit de la CE critica el termini de 2 mesos i l'aixecament de cautelars
La Comissió Europea (CE) considera que la llei d’amnistia “sembla una autoamnistia” i, en canvi, no sembla que respongui a interessos generals. En aquest sentit, els agents de la cambra apunten que alguns dels articles de la llei poden vulnerar el dret europeu. Així ho van expressar en un escrit presentat a principis de desembre passat en el marc de la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes (TdC) i que ha fet públic avui ’El Español’. Tot i això, la cambra creu que l’acció exterior i el referèndum de l’1-O no van afectar els interessos financers de la Unió. El TJUE prendrà la decisió després de rebre també les al·legacions de l’Estat espanyol i de l’Advocat General europeu.
El text elaborat per la Comissió Europea afirma que “no sembla que la llei d’amnistia respongui efectivament a un objectiu d’interès general reconegut per la Unió”. La cambra ho argumenta dient que “els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació” i que “el projecte de llei és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del govern d’Espanya”. En aquest sentit, el text apunta que si les autoamnisties dels qui governen són contràries als principis de l’estat de dret, “s’hauria d’aplicar el mateix criteri” quan els qui governen garanteixen “la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”.
La cambra també veu sospitós que la tramitació de la llei orgànica es fes per la via d’urgència, cosa que va fer eludir informes consultius i que no hi hagués període de consulta pública. En aquest sentit la CE critica que no hi hagi hagut un “diàleg significatiu amb esperit de cooperació lleial” entre les administracions i amb l’oposició parlamentària, tal com recomanava la Comissió de Venècia. Si s’hagués fet, segons la cambra, s’hauria aconseguit la “reconciliació social i política” i s’hauria evitat una “divisió profunda i virulenta en la classe política, les institucions, el món judicial, el món acadèmic i la societat espanyola”.
L’escrit també retreu al Congrés que no restringís ni definís amb més precisió l’abast material i temporal de l’amnistia per tal que els seus efectes siguin més previsibles. En aquest sentit, la cambra considera que la llei no respecta la seguretat jurídica i la igualtat davant la llei, ja que “pot donar exempcions de responsabilitat a persones que normalment haurien de ser contemplades degut a l’objectiu de l’amnistia”.
La llei no afecta els interessos financers de la UE
El document conclou que, segons el tractat de funcionament de la UE, “no existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin com a objectiu la secessió d’una part del territori d’un estat membre i els interessors financers de la UE pel que fa als recursos propis de la Unió”. Ara bé, afirma que han de ser els tribunals espanyols els que han de determinar si hi ha un “vincle de connexió suficient”, sobretot si s’han desviat fons europeus per finançar el referèndum.
En aquest sentit, la cambra creu que la interpretació que fa el TdC suposaria que qualsevol desviació de diners públics afectaria la renda nacional bruta d’un estat i els interessos financers de la Unió, i que això implicaria “una ingerència desproporcionada del dret de la unió en la gestió de fons públics”.
Per altra banda, l’escrit veu contrari al dret europeu imposar als tribunals un termini de 2 mesos per aplicar l’amnistia si aquests tribunals no tenen temps d’avaluar el fons de l’assumpte o volen plantejar una qüestió prejudicial. També considera il·legal la part de la llei que impedeix a alguna de les parts presentar al·legacions contra l’amnistia d’algun processat. Per últim considera contrari al dret europeu la imposició d’un “alçament de les mesures cautelars abans d’haver decidit si l’aplicació de l’amnistia està justificada en un cas concret, fins i tot quan l’òrgan jurisdiccional nacional consideri necessari sol·licitar una decisió prejudicial”.
La Comissió Europea lamenta la filtració
La CE ha lamentat la filtració del text als mitjans i ha evitat fer comentaris perquè “hi ha procediments judicials en curs i seria contrapruduent”. La portaveu de l’executiu europeu, Paula Pinho, ha afirmat que aquest document “no hauria de ser públic ni filtrar-se en aquest moment”. Per la seva banda, el portaveu de la Comissió Europea sobre estat de dret, Markus Lammert, ha alertat que les filtracions “són una violació de les normes de procediment del tribunal”. I ha subratllat que “posen en risc la imparcialitat del procediment judicial”.