política
Mor Ventura Margó Vives, referent de la lluita antifranquista a les Terres de Ponent
Impulsor del PSUC a Lleida i regidor de la Paeria entre 1979 i 1983
Un dels grans referents de la lluita antifranquista a les comarques de Ponent, Ventura Margó Vives va morir dimarts, a l’edat de 99 anys. Tot i que era nascut a Terrassa (1926), de molt jove es va traslladar amb la família a la capital del Segrià. Segons explicava ell mateix en una entrevista al Banc de Memòria Democràtica, no va poder anar a l’escola i va començar guanyant-se la vida venent diaris i carregant sacs pels estraperlistes. Posteriorment va entrar a treballar en un comerç, Casa Rull, on va passar trenta anys de la seva vida.
La seva vida va canviar quan va conèixer un mestre republicà expulsat. Aquest li va ensenyar llibres clandestins i a partir d’aquestes lectures es va començar a implicar en política. Va viatjar a Perpinyà on va conèixer exiliats catalans i a mitjans de la dècada dels seixanta va decidir afiliar-se al PSUC, partit del qual va arribar a ser-ne secretari polític i membre del comitè central, i va organitzar un comitè del partit a Lleida, on fins aquell moment no tenien implementació.
Una de les seves primeres victòries contra el franquisme va ser la protesta que va organitzar juntament amb el líder pagès Pere Rosselló Casol, per aconseguir que els colons que treballaven terres de l’Església obtinguessin la propietat. Ho va assolir enviant una carta amb milers de firmes al papa de Roma, i per burlar Correus de Lleida, on tenien antecedents, la van enviar des de Barcelona. A més van poder contactar amb un periodista, el qual els va ajudar a dur-ho a la premsa internacional.
Als darrers anys del franquisme va participar de la constitució de l’Assemblea de Catalunya i va ser detingut el 1974, amb altres membres de l’entitat, i enviat a presó. A més, també va rebre represàlies de grups ultres espanyolistes, però sempre es va mantenir fidel als seus ideals.
En les eleccions municipals de 1979 va formar part com a número dos de la llista del PSUC per la Paeria de Lleida: “ens vam presentar amb una sabata i una espardenya” deia a l’entrevista. Van aconseguir treure cinc regidors i van formar part de l’equip de govern. Ell es va quedar amb la regidoria de Benestar Social i Salut. Aleshores aquesta era un colador de gastar diners per l’Ajuntament, ja que per drets adquirits durant la dictadura molts ciutadans, alguns fins i tot morts, tenia una acreditació per agafar medicaments de forma gratuïta. Així, una de les tasques que va dur a terme, va ser desfer tot allò.
Durant el període democràtic es va dedicar a recuperar la memòria històrica a través de la publicació de diversos llibres com La lluita per la democràcia: Lleida 1960-1975 (1992); Lleida, abans i després del 36 (2006); Locals de lluita clandestina a Lleida (2007); Memòria històrica a Lleida (2016) o Lleida. Entre guerra i postguerra (2023). També va ser col·laborador de la premsa local.
L’any 2002 va rebre la Medalla de la Paeria a la Solidaritat.