Política
El dissident cubà, enterrat sota un ferri control del règim
L’oposició denuncia “un veritable estat de setge” en el sepeli de Zapata
Enmig d’un fort control policial, les despulles del dissident cubà Orlando Zapata Tamayo van ser enterrades ahir al cementiri sud de la localitat de Banes, a la província d’Holguín, a l’est de l’illa caribenya. El portaveu de la Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional (CCDHRN), Elizardo Sánchez, deia que el pres polític mort dimarts després d’una vaga de fam de 85 dies rebia sepultura “sota un veritable estat de setge”, mentre la mare de la víctima, Reina Tamayo Danger, reiterava que el seu fill ha estat “assassinat” pel règim castrista.
A l’Havana, a 700 km de l’enterrament, els mitjans de comunicació oficials silenciaven la mort i es concentraven en la visita del president brasiler Lula da Silva i els acords bilaterals assolits amb el gegant sud-americà. Per tant, només els cubans amb accés a internet s’assabentaven del decés del dissident.
Seguici vigilat
El cos de Zapata era tret a primera hora del matí de casa seva, a Banes, on s’havien concentrat un centenar de persones per vetllar-lo. Atès que els efectius policials volien accelerar el sepeli, van ordenar a la família traslladar el fèretre en cotxe, negant als parents del difunt el dret a dur-lo a peu. El seguici fins al cementiri, però, no es va estar de cridar consignes contra el règim i en favor de la llibertat dels presos polítics, sota la custòdia d’una cinquantena de policies i agents de paisà.
“Era com un poble controlat per l’exèrcit japonès a les Filipines”, amb totes les entrades i espais públics plens d’agents, valorava Sánchez, que confirmava la pressió contra l’oposició que ja havien denunciat dimecres altres dissidents.
“No admeto missatges de Raúl Castro perquè ells van assassinar premeditadament Orlando Zapata Tamayo. És un cínic! El meu fill du al cos els cops, les tortures i els blaus que li van fer”, deia ahir la mare del difunt en sortir del cementiri, segons un comunicat del Directori Democràtic Cubà.
“Aquesta mare diu: Raúl, Fidel, no em digueu res! Voldria dir-los a la cara que són uns cínics i uns descarats, m’han mort el fill pels seus principis i els seus valors”. Reina Tamayo Danger va continuar amb les seves consignes i dient que si li passava res després de les seves crítiques contra els mètodes del règim els responsables serien Raúl i Fidel Castro.
El control policial també es va fer evident amb la detenció d’almenys un centenar d’opositors durant els últims dies, mentre d’altres eren obligats a quedar-se a casa per evitar que anessin a l’enterrament.
Zapata, un paleta de 42 anys, era un dels 53 presos polítics detinguts durant la Primavera Negra del 2003 juntament amb 74 intel·lectuals i dissidents. L’opositor va deixar d’ingerir aliments sòlids el 3 de desembre passat per protestar per les pallisses que rebien els reclusos a la presó Kilo 8, a la província de Camagüey.
El govern cubà aconsellava ahir als corresponsals estrangers (la majoria en espera de la renovació de l’acreditació des de fa un any) que no anessin a cobrir l’enterrament, silenciat pels seus col·legues cubans.
El silenci també era ahir la nota dominant entre els països de l’Amèrica Llatina, dins la promesa d’unitat feta en una cimera a Mèxic dimarts passat. El silenci, però, contrastava amb les nombroses condemnes internacionals de la mort i les crides al govern comunista cubà perquè alliberi els presos polítics i faci avenços en la garantia dels drets humans a l’illa.
A l’Havana, a 700 km de l’enterrament, els mitjans de comunicació oficials silenciaven la mort i es concentraven en la visita del president brasiler Lula da Silva i els acords bilaterals assolits amb el gegant sud-americà. Per tant, només els cubans amb accés a internet s’assabentaven del decés del dissident.
Seguici vigilat
El cos de Zapata era tret a primera hora del matí de casa seva, a Banes, on s’havien concentrat un centenar de persones per vetllar-lo. Atès que els efectius policials volien accelerar el sepeli, van ordenar a la família traslladar el fèretre en cotxe, negant als parents del difunt el dret a dur-lo a peu. El seguici fins al cementiri, però, no es va estar de cridar consignes contra el règim i en favor de la llibertat dels presos polítics, sota la custòdia d’una cinquantena de policies i agents de paisà.
“Era com un poble controlat per l’exèrcit japonès a les Filipines”, amb totes les entrades i espais públics plens d’agents, valorava Sánchez, que confirmava la pressió contra l’oposició que ja havien denunciat dimecres altres dissidents.
“No admeto missatges de Raúl Castro perquè ells van assassinar premeditadament Orlando Zapata Tamayo. És un cínic! El meu fill du al cos els cops, les tortures i els blaus que li van fer”, deia ahir la mare del difunt en sortir del cementiri, segons un comunicat del Directori Democràtic Cubà.
“Aquesta mare diu: Raúl, Fidel, no em digueu res! Voldria dir-los a la cara que són uns cínics i uns descarats, m’han mort el fill pels seus principis i els seus valors”. Reina Tamayo Danger va continuar amb les seves consignes i dient que si li passava res després de les seves crítiques contra els mètodes del règim els responsables serien Raúl i Fidel Castro.
El control policial també es va fer evident amb la detenció d’almenys un centenar d’opositors durant els últims dies, mentre d’altres eren obligats a quedar-se a casa per evitar que anessin a l’enterrament.
Zapata, un paleta de 42 anys, era un dels 53 presos polítics detinguts durant la Primavera Negra del 2003 juntament amb 74 intel·lectuals i dissidents. L’opositor va deixar d’ingerir aliments sòlids el 3 de desembre passat per protestar per les pallisses que rebien els reclusos a la presó Kilo 8, a la província de Camagüey.
El govern cubà aconsellava ahir als corresponsals estrangers (la majoria en espera de la renovació de l’acreditació des de fa un any) que no anessin a cobrir l’enterrament, silenciat pels seus col·legues cubans.
El silenci també era ahir la nota dominant entre els països de l’Amèrica Llatina, dins la promesa d’unitat feta en una cimera a Mèxic dimarts passat. El silenci, però, contrastava amb les nombroses condemnes internacionals de la mort i les crides al govern comunista cubà perquè alliberi els presos polítics i faci avenços en la garantia dels drets humans a l’illa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.