Política

En estat (auto)crític

Els partits comencen a revisar els errors de la classe política després del rècord en l'abstenció i el vot en blanc de les eleccions europees. A petició de l'AVUI.cat, cinc de les formacions catalanes escriuen un breu text de reflexió. Només el PSC s'hi ha negat, tot i que aquest diumenge publica a la premsa un anunci demanant perdó

Els par­tits cata­lans estan espan­tats. Una abs­tenció del 62% i un vot en blanc del 2,9% en els comi­cis euro­peus, a un any i escaig dels comi­cis al Par­la­ment –en què s'hi juguen veri­ta­ble­ment la vida–, han fet que comen­cin a refle­xi­o­nar seri­o­sa­ment sobre el seu paper.

Cinc de les for­ma­ci­ons han accep­tat el repte de l'AVUI.​cat de fer públic un text d'autocrítica. Només el PSC se n'ha des­dit a última hora, tot i que aquest diu­menge publica un a la premsa un anunci amb què dóna les gràcies a qui els va votar i demana "perdó" a qui es va que­dar a casa.  "Ens sap molt greu que les nos­tres pro­pos­tes no t'hagin arri­bat (...), i encara ens sap més greu no haver acon­se­guit enfor­tir el sen­ti­ment de ciu­ta­da­nia euro­pea", diu la publi­ci­tat. 

La reacció de la resta de par­tits, els que sí que han par­ti­ci­pat en la pro­posta de l'AVUI.​cat, és desi­gual. Els tex­tos estan fir­mats per líders des­ta­cats de cada for­mació i Joan Her­rera, d'ICV, és el que més es des­pu­lla, sense por. Els altres adme­ten els errors de la classe política en dife­rents graus. I alguns apun­ten també a la res­pon­sa­bi­li­tat dels mit­jans de comu­ni­cació i del govern. Reproduïm els tex­tos ínte­gra­ment. El lec­tor jutja.

CIU. FELIP PUIG
"Els par­tits polítics hem estat incapaços d'expli­car els bene­fi­cis d'Europa"
.
L’alt per­cen­tatge d’abs­tenció d'aques­tes elec­ci­ons euro­pees sense dubte no es deu única­ment a la natu­ra­lesa dels pro­pis comi­cis. Ana­lit­zant la corba de par­ti­ci­pació veu­rem que sem­pre Europa ha cri­dat poc a les urnes. I és aquí on hem de fer la pri­mera reflexió. Els votants veuen llu­nya­nes les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i es parla d’Europa en sen­tit nega­tiu: les legis­la­ci­ons agràries, l’anun­ci­ada pro­hi­bició de les fes­tes de foc tan implan­ta­des a Cata­lu­nya, els requi­sits de segu­re­tat en els aero­ports… Somiàvem una Europa que ens por­ta­ria la ple­ni­tud i ens hem tro­bat una Europa que ens exi­geix molt i ens com­pensa de manera poc visi­ble.

Els par­tits polítics hem estat incapaços d’expli­car els bene­fi­cis d’Europa
i en canvi, durant cinc anys, hem pro­cla­mat acci­ons per plan­tar-hi cara.

Però hi ha un segon ele­ment que ha fet que aquesta vegada la poca par­ti­ci­pació hagi estat la notícia. Des de fa uns anys la des­a­fecció política gua­nya posi­ci­ons, s’implanta l’allu­nya­ment dels ciu­ta­dans que tro­ben en la política una font d’enganys i pro­me­ses incom­pler­tes, en lloc de tro­bar-hi res­pos­tes a les seves inqui­e­tuds. Si a això hi sumem cam­pa­nyes que única­ment recla­men el vot de la por, o que ens pre­sen­ten una Cata­lu­nya en blanc i negre, es crea un còctel letal per a la democràcia.

Des del con­ven­ci­ment que CiU és la força que ha con­tribuït més a la par­ti­ci­pació (incre­ment de vot res­pecte el 2004), no em costa reconèixer que la nos­tra veu no s’ha fet sen­tir prou per decan­tar la per­cepció dels votants. Segu­ra­ment hau­rem de ser més con­tun­dents a l’hora de defu­gir uns estils de fer política sense volun­tat de cons­truir, sinó amb con­vicció de des­truir.

ERC. JOAN RIDAO
"La gent no ha anat a votar per altres fac­tors impu­ta­bles als matei­xos par­tits"

L’abs­tenció és la gran gua­nya­dora de les elec­ci­ons, amb perdó del PP. Al Prin­ci­pat, el dife­ren­cial de quasi 9 punts de menys par­ti­ci­pació en relació a la resta de l’Estat és una dada pèssima, que s’explica en gran part per raons de natu­ra­lesa interna. Només en part, perquè la forta bipo­la­rit­zació de la cam­pa­nya, la cir­cums­cripció elec­to­ral única i la forta espa­nyo­lit­zació del debat també han tin­gut la seva incidència. Tan­ma­teix, en clau cata­lana, el plus de des­mo­ti­vació que s’ha traduït en un nivell insòlit d’ato­nia per part dels elec­tors té molt a veure amb la incer­tesa de l’agenda política, amb una car­peta cata­lana més oberta que mai i sense resol­dre, com demos­tra la qüestió del finançament.

Tan­ma­teix, la gent no ha anat a votar per altres fac­tors impu­ta­bles als matei­xos par­tits: la nul·la peda­go­gia davant la com­ple­xi­tat i llu­nya­nia del debat euro­peu, el fet que s‘hagi plan­te­jat com a primàries d’altres elec­ci­ons, la fri­vo­li­tat d’una cam­pa­nya domi­nada pels bigo­tis, els ves­tits, els avi­ons o els escor­tes d’Aznar. Amb tot, tot i enten­dre la decepció, l’apa­tia elec­to­ral no és útil. Els par­tits pot­ser no han estat a l’alçada, però les elec­ci­ons per­me­ten triar la millor alter­na­tiva. Si no votem, després no ens quei­xem.

PP. JORDI COR­NET
"La classe política no ha estat capaç de moti­var la soci­e­tat"
Només cal veure les dades de par­ti­ci­pació de les dar­re­res elec­ci­ons per con­cloure que la classe política no ha estat capaç de moti­var la soci­e­tat cata­lana per acos­tar-se a les urnes. Cre­iem que cal que obrim una reflexió, que no només ha d'incloure als polítics sinó també al con­junt de la soci­e­tat i als pro­pis mit­jans de comu­ni­cació. Des de la nos­tra òptica, el prin­ci­pal repte és incen­ti­var la par­ti­ci­pació política no només dels afi­li­ats i sim­pa­tit­zants, sinó també de la resta de ciu­ta­dans i sec­tors soci­als, ja que tots es veuen afec­tats per les pro­pos­tes dels dife­rents par­tits. Les noves tec­no­lo­gies intro­du­ei­xen mol­tes pos­si­bi­li­tats però no és l'únic camí i hem de fer un esforç tots ple­gats per obrir la política als cata­lans

D'altra banda, entenc que a Cata­lu­nya el llen­guatge polític se cen­tra en temes que només interes­sen a alguns sec­tors però no al con­junt de la soci­e­tat. En algu­nes oca­si­ons, crec que la classe política i els mit­jans de comu­ni­cació ens retro­a­li­men­tem i cen­trem algu­nes de les nos­tres decla­ra­ci­ons públi­ques en polèmiques que els ciu­ta­dans no ente­nen o bé no cre­uen que els afec­tin en la seva vida diària.

Mal­grat això, con­si­dero que el govern, que marca gran part de l’agenda política, és el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de la situ­ació. El tri­par­tit evita sis­temàtica­ment par­lar dels pro­ble­mes reals de les famílies cata­la­nes i, a més, el con­se­ller de par­ti­ci­pació Joan Saura s'ha gas­tat molts diners públics en infor­mes sobre des­a­fecció política i plans de foment de par­ti­ci­pació que ja hem vist que no han ser­vit de res.

ICV. JOAN HER­RERA
"Si els nos­tres votants s'han que­dat a casa hi ha mol­tes coses que cal saber ana­lit­zar"

La notícia més relle­vant de les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu ha estat, sense dubte, l’abs­tenció. I no per espe­rada és menys pre­o­cu­pant.

És veri­tat que les elec­ci­ons euro­pees sem­pre han mobi­lit­zat menys l’elec­to­rat, però el fet que a Cata­lu­nya el 62% de la ciu­ta­da­nia no hagi anat a votar i que el vot en blanc sigui la sisena força política ens ha de fer refle­xi­o­nar pro­fun­da­ment sobre la salut del nos­tre sis­tema democràtic. En aquest sen­tit, els par­tits polítics i totes aque­lles per­so­nes que fem política des de la con­vicció de que aquesta és impres­cin­di­ble per trans­for­mar la soci­e­tat i per avançar en drets, lli­ber­tats i benes­tar de les per­so­nes, hem de fer autocrítica i saber lle­gir què ens estan dient aques­tes xifres.

Cer­ta­ment, l'última cam­pa­nya elec­to­ral ha tin­gut tots els ingre­di­ents per des­mo­ti­var i desen­ga­nyar la gent: bipo­la­rit­zació, pica­ba­ra­lles, notícies de cor­rupció, retrets, cri­des al vot de la por, con­fusió.

Des d’ICV hem inten­tat par­lar d’Europa i de pro­pos­tes en posi­tiu però és veri­tat que si els nos­tres votants s’han que­dat a casa hi ha mol­tes coses, més enllà d’aquests dies de cam­pa­nya, que cal saber ana­lit­zar.

No hem de con­tri­buir a la cris­pació ins­tal·lada en la política i també hem de fer un esforç per apro­par-nos més als bar­ris, als pro­ble­mes de la gent i expli­car millor i direc­ta­ment, més enllà dels titu­lars, allò que fem cada dia a les ins­ti­tu­ci­ons.

Des d’ICV també cre­iem que en aques­tes elec­ci­ons molta gent d’esquer­res no ha anat a votar. A Cata­lu­nya con­ti­nua exis­tint una majo­ria social d’esquer­res que va votar al Par­la­ment de Cata­lu­nya per un canvi de polítiques. Segu­ra­ment alguna cosa caldrà revi­sar en les polítiques del Govern d’Entesa si aquest no està com­plint les expec­ta­ti­ves de la majo­ria social que li va donar suport i ara deci­deix que­dar-se a casa.

En defi­ni­tiva, les claus de la des­a­fecció són múlti­ples i com­ple­xes i cal una anàlisi més exhaus­tiva i en pro­fun­di­tat. Des d’ICV no volem que­dar-nos en una reflexió retòrica, sinó que ente­nem, com a par­tit polític que creu en la radi­ca­li­tat democràtica, que no podem con­tri­buir a aquesta situ­ació. Per això començarem el curs vinent amb unes jor­na­des amb experts i la par­ti­ci­pació de tota la nos­tra orga­nit­zació per fer pro­pos­tes per can­viar el que sigui neces­sari per dig­ni­fi­car la política i recu­pe­rar la con­fiança de la ciu­ta­da­nia en el sis­tema democràtic.

CIU­TA­DANS (C's). ALBERT RIVERA
"Els polítics han mal­ba­ra­tat l'atenció ciu­ta­dana que des­per­ten unes elec­ci­ons"
.
Les elec­ci­ons euro­pees han de fer refle­xi­o­nar a l'esta­blish­ment polític català. El fet de que Cata­lu­nya hagi estat la comu­ni­tat autònoma amb menys par­ti­ci­pació de tota Espa­nya, ens ha de pre­o­cu­par als polítics cata­lans no només sobre el model de cons­trucció d'una Europa impo­sada i llu­nyana, sinó també sobre com ens adre­cem als ciu­ta­dans.

La cam­pa­nya elec­to­ral hau­ria d'haver estat una opor­tu­ni­tat per donar a conèixer els dife­rents models vers Europa, les tas­ques que es desen­vo­lu­pen a les ins­ti­tu­ci­ons i com la Unió Euro­pea afecta la vida del ciu­tadà. En comp­tes de fer aquesta feina de peda­go­gia social, les cam­pa­nyes i els polítics han mal­ba­rat l'atenció ciu­ta­dana que des­per­ten unes elec­ci­ons, cen­trant els dis­cur­sos en la des­qua­li­fi­cació, la por i les cor­ti­nes de fum, en un exer­cici de fri­vo­li­tat política d'una irres­pon­sa­bi­li­tat fla­grant. Des dels par­tits polítics no podem dema­nar a la ciu­ta­da­nia que par­ti­ci­pin a unes elec­ci­ons, si abans no els hem tras­lla­dat il·lusió, mit­jançant el debat polític i les ofer­tes elec­to­rals.

Per la nos­tra part, C's reco­neix que no hem sabut tras­lla­dar el nos­tre mis­satge euro­pe­ista a la població, però s'ha de tenir en compte el tan­ca­ment i el soroll mediàtic ens ha posat la feina molt com­pli­cada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.