Política

El govern de Madrid tem que el TC tombi el terme "nació" i el deure de conèixer el català

El diari 'El País' trenca el silenci sobre la manifestació de reacció a la retallada de l'Estatut que es prepara a Catalunya i obre l'edició de diumenge amb la inquietud de Zapatero i la divisió entre els jutges

El govern espa­nyol comença a "témer una sentència d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat" res­pecte de l'ús del terme "nació" i l'obli­ga­to­ri­e­tat de conèixer la llen­gua cata­lana que esta­bleix l'Esta­tut en estudi al TC. És el mis­satge que llança aquest diu­menge el diari 'El País', sem­pre pro­per als governs del PSOE, que dedica el tema prin­ci­pal de la por­tada a pre­sen­tar un repor­tatge d'anàlisi sobre la divisió entre els magis­trats que pre­pa­ren la res­posta al recurs del PP con­tra la llei marc cata­lana.

Amb aquest repor­tatge, el diari madri­leny també trenca el silenci, que ha man­tin­gut durant dues set­ma­nes, sobre la reacció que es pre­para a Cata­lu­nya a una even­tual reta­llada de l'Esta­tut. Des que el diu­menge 9 d'agost Pas­qual Mara­gall va pro­po­sar una mani­fes­tació poste­rior a la sentència en un arti­cle a l'AVUI, El País s'ha man­tin­gut al marge de la polèmica, mal­grat l'allau de decla­ra­ci­ons i reac­ci­ons que ha pro­vo­cat. Avui, final­ment, resu­meix les d'aquesta última set­mana, pro­vo­ca­des arran de la pro­posta de mani­fes­tació peven­tiva de Carod-Rovira, tot i que con­ti­nua sense fer esment als arti­cles de Mara­gall i Jordi Pujol publi­cats a l'AVUI ni a la pro­posta de mani­fe­sació d'Òmnium Cul­tu­ral, que lidera la reacció de la soci­e­tat civil.

Pel que fa a la futura sentència, el rota­tiu explica que les coses seguei­xen igual al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Els mem­bres de l'orga­nisme que ha de dic­tar sentència sobre la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l'Esta­tut català con­ti­nuen igual de divi­dits que fa uns mesos en el debat sobre l'ús del terme “nació” i sobre el deure de conèixer el català.

El repor­tatge recorda que l'enfron­ta­ment entre els dos sec­tors de magis­trats, el con­ser­va­dor i el pro­gres­sista, s'estén també als “drets històrics” i “als símbols naci­o­nals”. El diari apunta que sobre alguns dels prin­ci­pals pre­cep­tes del títol pre­li­mi­nar i després de tres intents, les posi­ci­ons con­ser­va­do­res “no s'han mogut”.

També afirma que la magis­trada ponent, Elisa Pérez Vera, no acon­se­gueix el quòrum neces­sari perquè el recurs del PP sigui repli­cat amb una “sentència pre­sen­ta­ble”. El terme “pre­sen­ta­ble” fa referència a una votació favo­ra­ble 8-2 o 7-3, però que a hores d'ara “un 6-4 ja es con­si­de­ra­ria admis­si­ble”, segons El País.

Els des­a­cords també hi són en temes com el finançament i en deter­mi­nats ele­ments tècnics com­pe­ten­ci­als.

Però mal­grat la divisió del tri­bu­nal i la resistència rei­te­rada de la part més con­ser­va­dora, exis­tei­xen fonts favo­ra­bles a la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l'Esta­tut. Segons aques­tes fonts, con­sul­ta­des pel diari, el pro­blema de fons és que s'ha de tor­nar a dis­se­nyar l'Estat de les auto­no­mies, "perquè si no sig­ni­fi­carà el retorcès de 30 anys en el desen­vo­lu­pa­ment de l'Estat cons­ti­tu­ci­o­nal". I és que l'Estat de les auto­no­mies està a la Cons­ti­tució i a favor de l'Esta­tut hi juga també, la pre­sumpció de cons­ti­tu­ci­o­na­lli­tat d'una llei apro­vada democràtica­ment, segons el relat del rota­tiu madri­leny.

Durant el mes d'agost la sala de vacan­ces ha estat oberta al TC però només per assump­tes urgents. Així, serà a par­tir del 7 de setem­bre quan els magis­trats tor­na­ran a la feina en la pri­mera set­mana juris­dic­ci­o­nal després de les vacan­ces i podran repren­dre les deli­be­ra­ci­ons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.