Política

El català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació amb el nombre de parlants

El català és l'única llengua amb més de 5 milions de parlants no considerada oficial al conjunt de l'Estat, segons un informe de la Plataforma per la Llengua

La Pla­ta­forma per la Llen­gua ha pre­sen­tat tres infor­mes que demos­tren que el català és la llen­gua més des­pro­te­gida de la Unió Euro­pea en relació amb el nom­bre de par­lants.

El pri­mer informe com­para el reco­nei­xe­ment de l'ofi­ci­a­li­tat de les llengües pròpies més par­la­des dels països de la UE i de l'espai Schen­gen, i mos­tra que el català és l'única llen­gua amb més de 5 mili­ons de par­lants no con­si­de­rada ofi­cial per l'Estat. El segon informe mos­tra 500 exem­ples de nor­ma­ti­ves vigents que obli­guen o impo­sen el cas­tellà. I el ter­cer ana­litza la presència de les llengües pròpies en webs ofi­ci­als de països mul­ti­lingües, i el cas espa­nyol és el que té menys en compte les llengües pròpies.

Segons dades de la Gene­ra­li­tat i el Govern Balear, 7 mili­ons de per­so­nes empren el català habi­tu­al­ment, 9 mili­ons saben par­lar-lo, 11 l'ente­nen i 13 viuen en llocs on el català és ofi­cial. Així, de les 23 llengües de la Unió Euro­pea el català és la cator­zena més par­lada. A l'Estat espa­nyol, la població cata­la­no­par­lant suposa gai­rebé un 20% del total.

De les 6.000 llengües exis­tents al món, el català ocupa el lloc 80 d'entre les més par­la­des. Tot i això, el català no té el reco­nei­xe­ment ofi­cial al con­junt de l'Estat espa­nyol i, per tant, hi ha ter­ri­to­ris on es parla el català que la llen­gua no té ofi­ci­a­li­tat.

A més a més, el català no és una opció dis­po­ni­ble a les pàgines web del cap d'Estat (la casa reial), del govern espa­nyol, del Par­la­ment espa­nyol, de l'exèrcit i del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Ber­nat Gasull, mem­bre de la Pla­ta­forma, ha asse­gu­rat que si el català "no és una llen­gua ofi­cial a la Unió Euro­pea" és perquè "l'Estat espa­nyol no ho vol", ja que té meca­nis­mes per dema­nar l'ofi­ci­a­li­tat d'una llen­gua tant en el moment d'entrar a la UE com en qual­se­vol moment poste­rior. Gasull ha afe­git que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya també té marge de mani­o­bra per actuar i poten­ciar la llen­gua cata­lana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.