Guerra oberta PSC-CiU per Millet i els informes

"Ai de vosal­tres, mes­tres de la Llei i fari­seus hipòcri­tes, que sou com sepul­cres emblan­qui­nats: de fora sem­blen bonics, però per din­tre són plens d'ossos i de tota mena d'impu­resa! Igual­ment vosal­tres, de fora sem­bleu homes jus­tos, però per din­tre sou plens d'hipo­cre­sia i de mal­dat". Mateu 23:27-32.

És l'oasi català un sepul­cre emblan­qui­nat? Corre el risc de sem­blar-ho si fem cas de com el cas Millet i els infor­mes inútils i cars encar­re­gats pel govern han començat a esquit­xar la política cata­lana a un any de les elec­ci­ons per obra i gràcia, pri­mer, de l'actu­ació de par­tits i ins­ti­tu­ci­ons; segon, de les infor­ma­ci­ons apa­re­gu­des; ter­cer, de les fil­tra­ci­ons con­ve­ni­ent­ment repar­ti­des i, quart, del ven­ti­la­dor que han enge­gat els par­tits. De manera que la pre­cam­pa­nya elec­to­ral amenaça de ser bruta, mal­grat que l'experiència -lle­giu 3%- diu que hi acaba havent un pacte final.

És curiós, com a mínim, que després que apa­re­gues­sin fil­trats infor­mes de dub­tosa uti­li­tat encar­re­gats pel govern als mit­jans de comu­ni­cació, la rèplica hagin estat infor­ma­ci­ons que par­len de 72.000 euros del Palau de la Música donats a Àngel Colom -quan ja mili­tava a CDC- per liqui­dar el PI, i apor­ta­ci­ons de fins a 630.000 euros de la Fun­dació Orfeó Català a la Fun­dació Trias Far­gas de CDC. I de les infor­ma­ci­ons dels dia­ris s'ha pas­sat a les acu­sa­ci­ons ver­bals. Miquel Iceta, que demana que la justícia vagi a fons en el cas de la Trias Far­gas, ja va vin­cu­lar Millet i CiU en el debat de política gene­ral amb la frase: "Curiós país aquest en què la pre­sumpció de patri­o­tisme era per als Millets, men­tre es negava aquesta qua­li­tat als soci­a­lis­tes cata­lans i a molts d'altres". El pre­si­dent José Mon­ti­lla va seguir dis­sabte en el con­sell naci­o­nal del PSC dient que la política està per ser­vir la cul­tura "i no per ser­vir-se'n". I ahir el secre­tari d'orga­nit­zació del PSC, José Zara­goza, va insis­tir que Artur Mas "ha d'acla­rir les coses, perquè no és nor­mal que vegi rao­na­ble que uns diners des­ti­nats ini­ci­al­ment al Palau de la Música aca­bin finançant una cam­pa­nya política". Zara­goza va iro­nit­zar si en les reu­ni­ons del grup par­la­men­tari de CiU es fa "cant coral". I al PSC s'hi va afe­gir ICV, que exi­geix a CDC que torni les apor­ta­ci­ons del Palau de la Música.

Mas va res­pon­dre que no pensa caure "en les pro­vo­ca­ci­ons del senyor Mon­ti­lla", que "mira d'empas­ti­far-ho tot" perquè, asse­gura, les enques­tes li van mala­ment. De la seva banda, Josep Antoni Duran i Lleida -que, això sí, va asse­gu­rar que Unió no ha rebut ni un cèntim del Palau- va res­pon­dre que qui encara s'ha d'expli­car és Mon­ti­lla sobre els infor­mes. I aquesta és la bata­lla de CiU. Per dos motius. El pri­mer, que el diri­gent d'Unió Josep Maria Ser­vitje va ser con­dem­nat per uns infor­mes de la con­se­lle­ria de Tre­ball -ERC i ICV van anar a la fis­ca­lia- per la manca total o par­cial d'ori­gi­nals, la seva pre­tesa inu­ti­li­tat i una inu­sual tra­mi­tació del pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu. Ele­ments que CiU veu ara repe­tits. I, segon, perquè per falta d'ori­gi­nals d'unes enques­tes pre­te­sa­ment mani­pu­la­des, Mas va haver de sacri­fi­car la seva mà dreta, David Madí, quan era con­se­ller en cap. Aquell cap tallat va ser el pacte amb el PSC per tan­car la comissió d'inves­ti­gació al Par­la­ment. Ara CiU pensa apun­tar amunt, molt amunt, dema­nant un cap. Si això ser­virà per atu­rar el ven­ti­la­dor, ho dirà el temps. De moment, la can­di­data del PP Alícia Sánchez-Camacho s'ha avançat denun­ci­ant ja "un pacte de silenci" entre PSC i CiU, amb la com­pli­ci­tat d'ERC, "per tapar-se mútua­ment les ver­go­nyes" del cas Millet i els infor­mes blo­que­jant comis­si­ons d'inves­ti­gació sobre els dos afers al Par­la­ment. Una omertà que, diu, porta a la des­a­fecció.