Els partits intenten salvar els esculls de la llei electoral

La ponència que ha d’ela­bo­rar la futura llei elec­to­ral es va posar ahir en marxa amb la volun­tat expressa de tots els grups d’evi­tar que els esculls habi­tu­als aca­bin frus­trant de nou l’intent. Tots els par­tits són cons­ci­ents de les difi­cul­tats d’arri­bar a un con­sens, però també saben que el clima polític gene­rat per la des­a­fecció i els dar­rers casos de cor­rupció han posat damunt les espat­lles de la ponència una càrrega política afe­gida. Cap par­tit està dis­po­sat a assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de dei­xar en no res les expec­ta­ti­ves gene­ra­des.

Després de gai­rebé dues hores de reunió, els grups van acor­dar ahir calen­dari –tres mesos de reu­ni­ons set­ma­nals– i meto­do­lo­gia. Però sobre­tot van deci­dir dibui­xar el camí que podria per­me­tre a la llei arri­bar, si no a bon port, sí almenys a algun lloc con­cret.

La base dels tre­balls serà el docu­ment amb una cin­quan­tena de pro­pos­tes que un grup d’experts va ela­bo­rar per encàrrec de Gover­nació. L’informe es divi­deix en tres blocs: par­ti­ci­pació, repre­sen­tació i trans­parència.
Pre­ci­sa­ment el pri­mer punt de debat d’ahir es va plan­te­jar davant l’intent d’ERC i ICV-EUiA de dei­xar per al final dels tre­balls el segon bloc, que afecta al model elec­to­ral, on apa­reix el nus de les diferències entre els grups. CiU es va opo­sar a apar­car aquest punt. Els naci­o­na­lis­tes són cons­ci­ents que a mes­rua que avan­cin els tre­balls i apressi el calen­dari l’acord en aquests aspec­tes serà cada cop més difícil i la pressió, supe­rior. Final­ment s’ha deci­dit con­ser­var l’ordre esta­blert, però amb el benentès que si es cons­tata que no es pos­si­ble el progrés en l’apar­tat de repre­sen­tació, es pas­sarà al ter­cer, trans­parència.

Un aspecte que va sobre­vo­lar la reunió va ser la pos­si­bi­li­tat, ava­lada per PSC i PP, que en cas de pac­tar-se un sis­tema elec­to­ral aquest no s’apliqués en la pròxima con­vo­catòria a urnes, pre­vista per a la tar­dor vinent, sinó a la següent. Això hau­ria de per­me­tre reduir la tensió que pro­voca el fet de viure en ple procés pre­e­lec­to­ral i dona­ria temps a par­tits, ins­ti­tu­ci­ons i ciu­ta­da­nia a adap­tar-se al sis­tema.

CiU, però, no veu amb par­ti­cu­lar sim­pa­tia aquest esce­nari. Per als naci­o­na­lis­tes, el fet d’ajor­nar l’apli­cació de la nova norma tam­poc rebai­xarà la pressió que pro­vo­quen els interes­sos dels diver­sos par­tits. Cal tenir en compte que la sim­ple actu­a­lit­zació del cens –l’actual repar­ti­ment d’escons es basa en el cens de l’any 1979– ja alte­ra­ria el repar­ti­ment d’escons en el ter­ri­tori i, de retruc, entre for­ma­ci­ons, atès que els par­tits no tenen una presència
homogènia en totes les comar­ques.

Tam­poc no hi ha una posició unànime en relació a la pos­si­bi­li­tat d’apro­var aque­lla part de la llei en què l’acord és més fac­ti­ble. Els eco­so­ci­a­lis­tes des­ta­quen que de les 50 reco­ma­na­ci­ons que fan els experts, tot just una desena afec­ten el model elec­to­ral, men­tre que la resta apun­ten qüesti­ons de par­ti­ci­pació i trans­parència que es podrien con­sen­suar sense difi­cul­tats. Ningú no des­carta del tot aquesta pos­si­bi­li­tat, però es manté el dubte sobre l’efecte real d’apro­var una llei elec­to­ral on no es con­creti el model con­cret.