Puigcercós: "El primer que recela que l'acord es compleixi sóc jo"

El con­sell naci­o­nal d'ERC rati­fi­carà el sí del par­tit al nou finançament. Puig­cercós s'explica a l'AVUI tres hores després d'anun­ciar el seu aval al model.

Parla d'acord històric. El seu no és, per tant, un sí crític sinó un sí con­vençut.
És un sí con­vençut perquè era cons­ci­ent de les difi­cul­tats que hi havia per nego­ciar aquest acord. No era fàcil amb el marc esta­tu­tari que teníem i no era fàcil poder-nos situar per damunt de la mit­jana. És la pri­mera vegada que s'acon­se­gueix. Això no vol dir que hàgim fet cim, sen­zi­lla­ment que hem com­plert una etapa molt difícil d'asso­lir. Hem reta­llat una ter­cera part del dèficit fis­cal amb menys d'una ter­cera part del Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Quina ha estat l'última hora de la nego­ci­ació?
Ahir al matí, a les 9, en con­ver­ses amb el minis­teri encara deien que no hi podien arri­bar perquè gene­rava un greuge com­pa­ra­tiu amb altres comu­ni­tats. Hi havia el risc de no arri­bar-hi fins a última hora.

Sal­gado parla d'11.000 mili­ons per a tots els ter­ri­to­ris. Vostès diuen que a Cata­lu­nya n'hi per­to­ca­ran 3.855. Dins de la seva xifra hi ha par­ti­des per a com­petències específiques. Quina garan­tia té que aquesta sigui la xifra real?
En aquesta vida no hi ha res garan­tit. I menys quan par­lem de Madrid. Siguem cons­ci­ents de quin ter­reny tre­pit­gem...

Home, doncs així el seu és un altre vot de con­fiança a Zapa­tero.
Vot de con­fiança ni un. Con­fiança en la part cata­lana que ha nego­ciat l'acord. No, l'acord és que es garan­teix que més del 28% dels recur­sos totals seran per al govern de Cata­lu­nya, que esta­rem per sobre del 105 de la mit­jana i que en recur­sos abso­luts supera­rem el llin­dar dels 3.800. Cata­lu­nya tindrà el mateix que la suma d'Anda­lu­sia i Madrid.

Però quin per­cen­tatge és per a com­petències específiques?
Petit, però és veri­tat que s'ha situat un paquet impor­tant de recur­sos que tenen en compte Mos­sos, pre­sons, trans­port urbà i ener­gies reno­va­bles.

Vostès van votar que no a l'Esta­tut perquè el veuen insu­fi­ci­ent. Ara ava­len un finançament que s'apli­carà total­ment el 2012, un any més tard del que marca l'Esta­tut. Com ho explica?
L'Esta­tut era una ocasió històrica perquè fixava unes noves con­di­ci­ons amb l'Estat. Aquest sis­tema de finançament el reno­va­rem, és quin­quen­nal. No es pot com­pa­rar i serà molt difícil fer un nou Esta­tut. I si CiU con­si­dera que amb una altra con­jun­tura són capaços de superar això, tin­dran el nos­tre suport. Amb aquesta con­jun­tura, amb aquest model d'Estat, hem fet cim. Ara el que ens hem de pre­pa­rar és per a una nova etapa.

Ja parla del con­cert?
L'Estat dóna fins aquí. Ara hem de pen­sar en el dret a deci­dir, començant pels pro­pis recur­sos.

¿El seu sí garan­teix l'esta­bi­li­tat del govern fins a final d'aquesta legis­la­tura?
Igual que abans. Hem sal­vat la legis­la­tura, però hi ha una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal a la can­to­nada i el govern haurà de reac­ci­o­nar si toca les parets mes­tres. La tensió hi serà.

A què atri­bu­eix que part de l'exe­cu­tiva no hi hagi votat a favor?
Hi ha gent que recela d'Espa­nya i que tota la lle­tra s'acabi com­plint i es tras­lladi a la LOFCA. El pri­mer que en recela sóc jo.