Els candidats a les europees donen suport a la demanda d'oficialitat del català

Els can­di­dats cata­lans a les elec­ci­ons euro­pees de CiU, Ramon Tre­mosa, del PSC, Maria Badia, d'ERC, Oriol Jun­que­ras, i d'ICV, Raül Romeva, han donat aquest diven­dres el seu suport a la ini­ci­a­tiva ofi­ci­a­li­tat.cat, que forma part del pro­jecte El Català, la següent llen­gua ofi­cial a la UE.

Miquel Català, impul­sor del pro­jecte, ha pre­sen­tat la pàgina web www.​oficialitat.​cat, en la qual qual­se­vol per­sona pot donar el seu suport a la ofi­ci­a­li­tat del català. L'acte ha tin­gut lloc a la Uni­ver­si­tat Politècnica de Bar­ce­lona i ha estat orga­nit­zat per la Ins­ti­tució Cul­tu­ral de la Franja de Ponent.

El pro­jecte El Català, la següent llen­gua ofi­cial a la UE va posar-se en marxa l'any 2008 posant a dis­po­sició dels ciu­ta­dans el web del Par­la­ment Euro­peu traduït al català. L'adreça web és www.​europarl.​cat i, des que va posar-se en marxa, ja ha comp­tat amb 155.000 usu­a­ris únics. A la pàgina web www.​oficialitat.​cat es pot donar suport a la cam­pa­nya per a la ofi­ci­a­li­tat del català a la Unió Euro­pea. A la web també es pot finançar la cam­pa­nya i s'ofe­reix un número de compte, hi ha un bloc i també un auca dedi­cada a la cam­pa­nya.

Miquel Català ha expli­cat durant la seva inter­venció que no es pot dema­nar als polítics que defen­sin sols aquesta qüestió "perquè no pot ser defen­sada des de faris­tols i tri­bu­nes". Per això ha apos­tat per "cris­tal·lit­zar el clam ciu­tadà d'alguna manera".

Els can­di­dats pro­me­ten llui­tar per fer el català ofi­cial a Europa
Durant l'acte, Badia ha admès que s'ha llui­tat per defen­sar el català a Europa, però ha mati­sat que "no n'hi ha prou perquè estem con­di­ci­o­nats per les dis­po­si­ci­ons que hi ha a Europa".  La can­di­data soci­a­lista ha res­sal­tat que "hi ha d'haver un suport de la ciu­ta­da­nia clar i enginyós" per donar força als euro­di­pu­tats cata­lans. Badia ha decla­rat que el model lingüístic que "es basa només en els Estats, ara ja no fun­ci­ona perquè hi ha una ano­ma­lia democràtica" i ha dema­nat que s'aposti per un cri­teri basat en la ciu­ta­da­nia i el nom­bre de ciu­ta­dans que par­len una llen­gua. Acte seguit, ha res­sal­tat que cal repen­sar si s'ha de par­lar de llengües ofi­ci­als, de llengües de tre­ball o d'una llen­gua vehi­cu­lar.

Per la seva banda, Tre­mosa s'ha mos­trat molt taxa­tiu quan ha mani­fes­tat que el fet que "el català no sigui reco­ne­gut a Europa és una victòria pòstuma de Franco". "Al seu llit de mort una de les coses que li hagués agra­dat sen­tir és això", ha expli­cat. Tre­mosa ha afir­mat que és "cap de llista d'un par­tit per resol­dre aquest tema, entre d'altres qüesti­ons". En aquest con­text, el can­di­dat de CiU a les euro­pees ha par­lat de la neces­si­tat de pen­sar molt bé els pas­sos que es donen a Europa, però ha remar­cat que l'últim botó és a Madrid.

El can­di­dat naci­o­na­lista ha cri­ti­cat que "el català a l'Aragó no està reco­ne­gut" i ha afe­git que si és cap de llista d'un par­tit és per expli­car això amb sere­nor i con­tundència. "L'Espa­nya democràtica suspèn cla­mo­ro­sa­ment perquè la Franja és l'únic ter­ri­tori on la llen­gua pròpia encara no té reco­ne­gut l'esta­tus d'ofi­ci­a­li­tat".

Per la seva banda, el can­di­dat d'ICV, ha mani­fes­tat que el pri­mer des­ti­na­tari de la seva feina ha de ser Madrid, però això ha de ser com­pa­ti­ble amb la feina dels euro­di­pu­tats cata­lans des de Brus­sel·les. "Europa només podrà ser creïble si els ciu­ta­dans for­men part del procés de cons­trucció euro­pea", ha dit. En aquest sen­tit, ha repli­cat a Aleix Vidal-Qua­dras, del PP, que només es farà Europa "si es pot fer amb la llen­gua de cada u".

Jun­que­ras, can­di­dat d'ERC, no ha pogut assis­tir a la pre­sen­tació. El pre­si­dent d'Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Porta, que sí que ha assis­tit a l'acte, ha feli­ci­tat la ini­ci­a­tiva de Miquel Català i la neces­si­tat de defen­sar el català a Europa.