González i Zapatero

De sem­pre ha estat difícil ubi­car els expre­si­dents de govern. Sovint són incòmodes per als qui manen. En la política espa­nyola, Adolfo Suárez era incòmode per a Felipe González. González ho va ser després per a José María Aznar. I ara, tant Aznar com González ho són per a José Luis Rodríguez Zapa­tero.

A Cata­lu­nya, les pro­ces­sons més aviat van per dins, tot i que Jordi Pujol i Pas­qual Mara­gall, a diferència dels esmen­tats, han sabut man­te­nir-se al seu lloc d'expre­si­dents i no han supo­sat un mal­de­cap espe­cial per a Mon­ti­lla.

Per llei els expre­si­dents dels governs català i espa­nyol tenen un règim espe­cial: un sou vita­lici (apro­xi­ma­da­ment 150.000 euros a l'any), cotxe, xòfer, des­patx, assis­tent... Poden escriure lli­bres, pre­si­dir fun­da­ci­ons, fer con­ferències... En el cas d'Aznar pot, fins i tot, entrar en l'ano­me­nat tràfic d'influències, és a dir, fer nego­cis, ja que va renun­ciar l'any 2004 al règim espe­cial d'expre­si­dent i de ser mem­bre del Con­sell d'Estat, on hi ha Felipe González.

González i Zapa­tero no es por­ten bé entre ells. González mai havia apos­tat per l'actual pre­si­dent del govern. No l'ha reco­ne­gut mai com el seu directe suc­ces­sor. En cer­cles reduïts diu que, a Zapa­tero, li ha fal­tat estar qua­tre anys a l'opo­sició, i creu que la història (l'atemp­tat de l'11-M) el va por­tar a la pre­sidència del govern abans d'hora.

Com una galleda d'aigua freda ha cai­gut a l'actual govern que ara l'expre­si­dent hagi des­ve­lat que va rebut­jar “fer volar” la direcció d'ETA i que hagi defen­sat el gene­ral Galindo, con­dem­nat a 71 anys de presó per segrest i assas­si­nat a mem­bres d'ETA.

No els han cai­gut bé les reve­la­ci­ons perquè l'actual govern vol fugir de fórmu­les com les de crear un altre GAL, que en bona part va posar fi a la vida política de Felipe González.