Blocs electorals, fins quan?

Ara fa dos anys es van entre­gar al con­sell de govern de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als els resul­tats d'un estudi encar­re­gat pel mateix con­sell sobre la regu­lació de la infor­mació elec­to­ral als mit­jans públics euro­peus.

L'objec­tiu de l'encàrrec era clar: esbri­nar si hi havia blocs elec­to­rals a Europa. Es van estu­diar nou països, entre els quals els més relle­vants de la UE, i no es van tro­bar blocs elec­to­rals en cap. Durant les cam­pa­nyes elec­to­rals, França, Ale­ma­nya, Itàlia, Holanda i el Regne Unit tenen en compte la repre­sen­tació par­la­mentària dels par­tits a l'hora de dis­tri­buir el temps infor­ma­tiu, però sense que en cap cas això es tra­du­eixi en l'esta­bli­ment de for­qui­lles matemàtiques com passa a casa nos­tra.

L'actu­a­li­tat infor­ma­tiva, l'emergència de nous par­tits i la pèrdua de suport públic d'altres, així com l'obli­gació de cobrir infor­ma­ti­va­ment els par­tits extra­par­la­men­ta­ris, són situ­a­ci­ons que els fan mati­sar aquesta pro­por­ci­o­na­li­tat.

Tan­ma­teix, la pro­por­ci­o­na­li­tat mati­sada i sense for­qui­lles no és tot el que tro­bem a Europa. Els mit­jans públics de Por­tu­gal, Finlàndia, Suècia i la Bèlgica fla­menca tenen l'obli­gació d'apli­car cri­te­ris d'igual­tat de tracte a tots els par­tits polítics que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons. I el que és més impor­tant, cap país dels estu­di­ats per­met que una junta elec­to­ral digui als peri­o­dis­tes com han de fer la seva feina. Cal dir-ho ben alt i clar: els blocs elec­to­rals que s'han tor­nat a impo­sar als mit­jans públics cata­lans aques­tes elec­ci­ons són una excepció a Europa. Fins quan?