Política

De dual a real

La Catalunya per venir ha de partir del fonament d'una societat més pròspera

Les elec­ci­ons de diu­menge pas­sat van posar la base per avançar en equip, en plu­ral. Per superar aque­lla Cata­lu­nya dual amb què cert relat des­cri­via el país com la suma de dos fronts: el rural, de CiU, i l'urbà, del PSC. Això ha que­dat des­men­tit de nou, ara de forma més rotunda. A més, els resul­tats elec­to­rals demos­tren fals el risc de frac­tura social que alguns han uti­lit­zat recur­rent­ment com a espan­tall per mirar de collir vots i per blas­mar objec­tius de país com la sobi­ra­nia econòmica.

CiU gua­nya al Baix Llo­bre­gat, al Vallès Occi­den­tal i a la immensa majo­ria de les ciu­tats de l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Ho fa, a més, amb un aug­ment de la par­ti­ci­pació, cap­tant vots dels soci­a­lis­tes, i amb un dis­curs que defensa el “dret a deci­dir sense límits” i el con­cert. L'avi­nen­tesa, doncs, és immi­llo­ra­ble perquè –no només via CiU– s'incor­pori molta més gent a l'àmbit del cata­la­nisme.

Però, com fer-ho? La recepta haurà de con­te­nir molts ingre­di­ents, però en síntesi, per començar: una gestió impe­ca­ble de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes que les pres­tigiïn i demos­trin com un major auto­go­vern implica una millora en les con­di­ci­ons i vida dels cata­lans. Això, annex a un nou relat col·lec­tiu impul­sat des de la màxima ins­ti­tució del país, que relli­gui aquest incre­ment pràctic del benes­tar amb el dis­curs que el sus­tenta.

Pri­o­ri­tat màxima dels pro­pers temps per al futur pre­si­dent Artur Mas, doncs? La gestió pura i dura. Res­ta­blir la salut finan­cera de la Gene­ra­li­tat. Reac­ti­var l'eco­no­mia amb l'impuls d'un canvi de model pro­duc­tiu que pri­o­ritzi l'eco­no­mia del conei­xe­ment en detri­ment del totxo. L'edu­cació, amb lluita deci­dida con­tra el fracàs esco­lar. I mesu­res de rege­ne­ració democràtica i de trans­parència, en la línia del “Govern dels millors” que Mas no es cansa de repe­tir que vol fer.

La Cata­lu­nya que està per venir, si la volem sobi­rana, ha de par­tir del fona­ment d'una soci­e­tat més pròspera. Només així podrà ser real. I això no entén de divi­si­ons entre mar o mun­ta­nya, vila o ciu­tat. Aquest és el gran repte de Mas. Lide­rar el fer pinya des del cata­la­nisme com a síntesi de les aspi­ra­ci­ons col·lec­ti­ves.

El nou Govern haurà de començar per com­ba­tre en plu­ral la crisi econòmica. I en aquest difícil objec­tiu només tri­om­farà si ho fa pen­sant en gran, amb ambició de país. De forma pragmàtica, efec­tiva, rea­lista. Perquè en els pro­pers anys ens hi juguem molt i perquè és àmpli­a­ment estesa l'ambició de fer real una Cata­lu­nya que deci­deixi per si sola. Així ho ha sen­ten­ciat el 28-N.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.