Mas, 129è president
El líder de CiU és investit com a màxima autoritat del país gràcies a l'abstenció pactada del PSC
Promet que treballarà perquè Catalunya guanyi autogovern, autoestima i respecte
S'obre a parlar amb tots els partits
es reuneixen avui per fer el traspàs de poders
Un servidor útil, honest, eficaç i lleial. Artur Mas aspira a convertir-se en tot això. Des d'ahir, el 129è president de la Generalitat. Mas va negar que, en la legislatura que comença, se senti amb ànim d'exercir de “salvador”. Es va comprometre a treballar perquè Catalunya guanyi autogovern, autoestima, credibilitat i respecte, en el breu discurs que va pronunciar després de ser nomenat pel Parlament la primera autoritat del país. Va ser en segona votació i per majoria simple: amb els vots de CiU, la pactada abstenció dels 28 diputats del PSC, i el pronunciament en contra de la resta de grups. Sense sorpreses.
La federació va viure amb eufòria i emoció la investidura d'un Mas que no rellevarà del tot José Montilla fins dilluns, quan prengui possessió del càrrec. Avui es reunirà amb l'encara president de la Generalitat en funcions per fer el traspàs de poders. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, notificarà la investidura al rei aquest matí. No s'espera que els nous consellers assumeixin les respectives carteres fins dimecres, però ahir a la tarda Mas ja va començar a comunicar a alguns dels homes del futur executiu la seva decisió, amb una cuidada discreció que malda per mantenir fins a l'últim moment.
El líder de CiU pretén ser el president que lideri el que ha batejat com a transició nacional, que ha de situar el dret a decidir com a únic sostre de l'autogovern, per sobre del marc jurídic i començant per la reivindicació del concert econòmic. Però també haurà de batallar contra la crisi, primera prioritat del seu gabinet, al costat de la xacra del fracàs escolar. Mas va resumir els reptes que haurà d'encarar en un sol desig: que “entre tots plegats, d'aquí a un temps puguem deixar”, al que sigui el seu successor a la presidència, “un bon llegat d'una Catalunya orgullosa de si mateixa i orgullós el poble de Catalunya del seu país, de la seva pàtria i de la seva nació”.
Mas va insistir que l'acord amb el PSC per aplanar la investidura no és cap pacte estable per garantir la governabilitat a CiU durant els pròxims quatre anys. Els socialistes, en boca de Joaquim Nadal, també ho van voler deixar ben clar: se circumscrivia només a la investidura. Tot i això, Mas va agrair al primer soci del tripartit que s'avingués a vetllar per la “continuïtat constitucional”. El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va rubricar l'acord amb el seu homòleg socialista poc abans de l'inici del debat.
A canvi de facilitar la investidura a Mas, entre altres beneficis, el PSC ha aconseguit estar representat a les comissions bilaterals amb l'Estat a les quals el tripartit va tancar la porta a CiU. El president electe, però, va insistir que la federació només reparteix joc, després d'haver comptat també amb el PP en les negociacions prèvies a la constitució de l'hemicicle.
Geometria variable
Això és, per Mas, la geometria variable. Una manera de procedir que, segons creu, no és més que un mandat que va rebre el 28-N dels vots dels ciutadans en forma de 62 diputats. Majoria simple, acords obligats. “Calia un nou govern que tingués una actitud de pacte, diàleg i consens”, va reiterar, en un nou oferiment de diàleg a tots els partits. El líder de CiU va confessar que és conscient que pot arribar a perdre alguna votació al llarg de la legislatura, però també va reiterar que per aconseguir els sis diputats que li falten per arribar a la majoria absoluta no renunciarà als seus “objectius de país”.
Un cop fet el recompte de la votació, Mas es va desfer en un generós agraïment. “No sé si se'm nota, però realment l'únic sentiment que m'embarga en aquest moment i que m'inspira és exactament aquest”. Va donar les gràcies a tots els grups parlamentaris, en especial a CiU, i al PSC per haver-li facilitat la investidura. Però també es va referir als tres presidents de la Generalitat que havien assistit al debat. Primer, als que s'havien assegut a la tribuna d'autoritats: a Jordi Pujol, per haver-lo nomenat successor seu al capdavant de la federació i de CDC, i a Pasqual Maragall, per haver engegat l'aventura de l'Estatut.
Agraïment a Montilla
També va lloar la relació que ha mantingut amb Montilla, que per últim cop seia al banc del govern: “Més propera, cordial i sovintejada fins i tot del que alguns puguin arribar a pensar”. Va agrair l'“actitud altament institucional” que ha mantingut el primer secretari del PSC i la “dignitat” amb què té lloc aquests dies el relleu.
Mas, que mai ha amagat de les càmeres la seva família més pròxima, es va dirigir a la seva dona, Helena Rakosnik, i als seus fills, que també van assistir al ple d'investidura, per haver-lo acompanyat en les situacions “no sempre fàcils” que ha viscut durant els set anys de travessa pel desert de l'oposició.
I és que el president de CiU ha transformat en realitat la seva màxima aspiració política en el tercer intent de convertir-se en president de la Generalitat, encara que el 2003 i el 2006 també va guanyar les eleccions. Mas ha crescut a la trinxera de l'oposició. En el míting final de la campanya electoral de CiU, al Palau Sant Jordi, Pujol el va definir com un líder “forjat en l'adversitat i les decepcions, que és com es forgen els líders”. En la formació del govern imprimirà el seu tarannà per primer cop. S'estrenarà en un acte oficial dimarts, en el partit de futbol Catalunya-Hondures.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Barcelona 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Camp de Tarragona 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Comarques Gironines 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Penedès 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Maresme 24-12-2010, Pàgina 10
- El Punt. Vallès Occidental 24-12-2010, Pàgina 10
- Avui 24-12-2010, Pàgina 4