Vidal-Quadras considera que Pujol té “desvaris crepusculars”
L'eurodiputat popular critica al seu bloc el “cinisme extrem” de Pujol per invocar una “suposada lleialtat defraudada” catalana
Considera que “els laments de l'expresident resulten patètics” en uns moments en què “el fracàs del nacionalisme és impossible de dissimular”
Aleix Vidal-Quadras, diputat al Parlament Europeu pel PP, ha criticat aquest dijous al seu bloc els “desvaris crepusculars” de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a l'entorn de la relació Catalunya-Espanya.
El popular lamenta que un segle després del noucentisme es continuï insistint en “els dos mites alimentats per l'imaginari nacionalista català”, el de la Catalunya motor d'Espanya i el de la que vol encaixar a l'Estat però xoca contra la intolerància espanyola”.
“Cap d'aquests dos contes té avui cap vigència”, assegura, alhora que afirma que Catalunya “ja no és el motor de res” i que “la suposada bona voluntat del nacionalisme català respecte a la matriu espanyola sona a sarcasme”.
Vidal-Quadras recorda que va ser Jordi Pujol qui va crear el concepte de “gradualisme”, el d'anar avançant “pas a pas cap a la independència”.
És per això que “la invocació d'aquesta suposada lleialtat defraudada quan el nivell d'autogovern català ha superat el que seria constitucionalment prudent representa una mostra de cinisme extrem”.
En aquest sentit, afirma que “si d'alguna cosa es pot acusar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 és de ser excessivament benèvola”.
Per això creu que esgrimir-la com a motiu de “greuge suprem no enganya a ningú, excepte als ingenus i els ignorants”.
Alhora afegeix que si Catalunya té una de les taxes d'atur de les pitjors d'Europa no és per “la gasiveria de lgovern espanyol, sinó pel malbaratament provocat per la construcció d'una nació inventada per la voracitat d'unes elits nacionalistes intervencionistes i corruptes”.
Per tot plegat conclou que “els laments de l'expresident resulten patètics” en uns moments en què “el fracàs del nacionalisme excloent a la resurrecció del qual va dedicar tants esforços és impossible de dissimular”.
