[D]
10
Política
BARCELONA - 12 abril 2011 2.00 h

Les consultes couen

Els referèndums sobre la independència capitalitzen el debat polític

El govern considera que l'“èxit” del 10-A “reforça” el pacte fiscal

El PSC troba “notable” la participació però alerta d'una possible “frustració”

- BARCELONA

No és cap secret. La consulta de Barcelona s'ha imposat en l'agenda política com un element inevitable per a tots els partits, que sempre malden per marcar-ne el tempo. La independència es torna a situar en el centre del debat, a desgrat dels uns i a gust dels altres: forçant equilibris interns a CiU, generant rebuig al PSC, al PP i a Ciutadans, i donant ales a les tesis d'ERC i SI. Els partits van continuar nodrint ahir l'espiral de declaracions sobre el 10-A en una setmana en què, justament, el Parlament haurà de debatre la constitució d'un estat català a propòsit de la proposició de llei de Solidaritat per a la declaració d'independència.

El govern considera que la consulta dóna embranzida al full de ruta d'Artur Mas, que ha fixat el concert econòmic com a primera estació de l'exercici del dret a decidir. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va argumentar que l'“èxit” del referèndum de diumenge “reforça” la reivindicació del pacte fiscal. Més que cap altra, la consulta barcelonina ha obligat CiU a fer malabarismes per evitar que les divergències no li passin factura interna.

El que garanteix l'engranatge de la federació és el programa electoral del 28-N, que, si bé advoca pel dret a decidir sense límits, planteja el concert com a prioritat per exercir-lo en els pròxims quatre anys. Les divergències que s'han evidenciat en el vot anunciat però privat de Mas a favor de la independència i en la negativa de Duran i Lleida a participar en el referèndum ciutadà, rauen en el projecte polític a mitjà o llarg termini. La federació, però, va detectar des del primer moment el niu de conflictes potencial de les consultes i va optar per no imposar cotilles als dirigents ni a la militància, que han contribuït o no a la seva organització amb total llibertat.

CiU també s'escudarà en el programa electoral per justificar la seva posició en la votació sobre la llei d'independència que tindrà lloc demà a l'hemicicle. En espera que ho acabi de decidir avui el grup parlamentari, amb tota probabilitat la federació s'abstindrà. El que se sotmet al criteri dels partits són les esmenes a la totalitat. S'espera que el PSC, el PP i Ciutadans hi votin a favor i que ERC i SI s'hi oposin. El propòsit de CiU és diferenciar-se de la resta i subratllar, amb els seus 62 diputats, que ells constitueixen la majoria.

Votar el mateix

Les diferències entre CDC i UDC es mantenen com a mar de fons. “Als polítics, on ens toca manifestar-nos és a les institucions”, va assenyalar Duran en un altre intent de treure rellevància al 10-A i de focalitzar l'atenció sobre la votació parlamentària. El líder d'Unió no es va estar d'opinar que, personalment, considera que s'ha de votar “el mateix en un lloc i en un altre”, encara que Artur Mas incomplirà aquesta premissa.

Per CiU, a més, el debat sobre la independència al Parlament arriba d'hora. Homs advertia que el govern “no deixarà que li marquin el ritme polític aquells que, sent quatre, han estat incapaços d'anar junts durant quatre mesos”.

El PSC va haver de rendir-se a l'evidència que els 230.590 barcelonins que van donar el “sí” superen de llarg els 182.216 vots amb què Jordi Hereu va assolir l'alcaldia el 2007. Joaquim Nadal va qualificar de “notable” la participació del 21,37% (sobre el cens electoral), que gairebé va doblar la de la consulta de la Diagonal. Per Nadal, això expressa el “malestar” existent “en la relació amb Espanya”. Però va llançar un avís als més insistents: “De la il·lusió a la frustració hi ha un pas”.

Que el govern segueixi el fil

L'expresident Jordi Pujol i la JNC van arengar el govern a seguir el fil democràtic de les consultes convocant un referèndum sobre el concert econòmic. Aquesta és una possibilitat que entra en els plans del gabinet d'Artur Mas i que l'executiu no ha descartat mai públicament, però tampoc l'ha garantida. La Generalitat és del parer que un referèndum reforçaria la seva posició en la negociació amb el govern espanyol.

L'endemà del 10-A, l'expresident de la Generalitat va instar Artur Mas a demanar l'opinió dels ciutadans sobre l'“espoli fiscal”. En una conferència a la Universitat de Girona, Pujol va interpretar els resultats de diumenge com un “toc d'atenció” al tracte fiscal desfavorable de què és víctima Catalunya. I va advocar perquè ara siguin el govern i el Parlament els que facin un pas endavant.

El president de les joventuts de Convergència, Gerard Figueras, també va instar Mas a “donar veu i continuïtat a un procés que ha portat 886.000 catalans a exercir el dret a decidir”. La JNC defensa que la Generalitat hauria de convocar una consulta oficial i vinculant “en els propers mesos” perquè els catalans aclareixin si donen suport a la reclamació d'un nou finançament que atorgui a Catalunya la capacitat de recaptar i gestionar els seus impostos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides