Rubalcaba torna a rebutjar l'estatus econòmic especial
El vicepresident primer assegura que Mas i Duran no li han plantejat el pacte fiscal per negociar a Madrid
Dóna per fet que esgotaran la legislatura després de parlar amb els grups català i basc
“Ni m'ha passat pel cap”. Tant és el poder que té actualment el vicepresident primer del govern espanyol, que va arribar a parlar en primera persona quan se li va demanar el parer de l'executiu de Zapatero sobre el plantejament de pacte fiscal català. El seu rebuig, en tot cas, va ser tan taxatiu com en ocasions anteriors: “Ens hi hem definit en contra i ens hi seguirem definint”, sentenciava ahir Alfredo Pérez Rubalcaba després de la reunió del Consell de Ministres. S'albiren dies de tensió entre Catalunya i l'Estat pel fet que el Parlament hagi decidit centrar el focus en el disseny d'un estatus econòmic especial, però l'executiu del PSOE té la intenció de mantenir el cop de porta a la iniciativa i deixar clar que la pressió que pugui exercir la Generalitat no condicionarà la seva estratègia de forjar aliances per intentar esgotar la legislatura.
I això és el que va admetre ahir Rubalcaba, que havia anat a negociar la setmana passada a Barcelona en la reunió que va mantenir amb el president, Artur Mas, i amb el cap visible de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida. I per la rotunditat amb la qual va afirmar que esperen obtenir prou suport per aprovar el pressupost estatal per al 2012 i el paquet de reformes pendents, sembla que se'n va tornar a Madrid amb la sensació d'haver aconseguit el seu objectiu.
Des de la part catalana s'ha insistit, però, que CiU en cap cas té la intenció de donar suport als comptes estatals del 2012, i només es planteja establir una negociació amb el PSOE per decidir quina posició pren respecte de les reformes estructurals que hi ha en procés, entre les quals la de les pensions, la de la Seguretat Social i la de la negociació col·lectiva. En tot cas, i per garantir-se l'objectiu final de cobrir tots els fronts oberts, a Rodríguez Zapatero li va tocar temptejar l'altre flanc de possibles aliances, el PNB; un grup que ha estat la principal crossa amb què el PSOE ha aconseguit aprovar els quatre darrers comptes. Aquesta mateixa setmana, doncs, el president espanyol es reunia a La Moncloa amb el president de la formació basca, Iñigo Urkullu, per recuperar la bona sintonia després de l'estira-i-arronsa protagonitzat per la presència de la coalició Bildu a les urnes.
Fons de competitivitat
Al marge de les estratègies dels socialistes per evitar l'avançament de les eleccions generals, és evident que CiU també té les seves urgències, en aquest cas econòmiques, i la posició de l'executiu espanyol pel que fa a la possibilitat d'abonar aquest any els diners del fons de competitivitat continua sent negativa. Ahir Pérez Rubalcaba tornava a ratificar el rebuig a pagar, si bé és cert que el 22-M ha introduït un punt de distensió i és provable que es produeixi algun acostament en la reunió que pròximament mantindran la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i el conseller Andreu Mas-Colell.
Així, més enllà de recordar que les comunitats no poden traspassar el dèficit fixat al Consell de Política Fiscal i Financera i reiterar que l'Estat té mecanismes –“que creiem que no caldrà utilitzar”, apuntava Rubalcaba– per fer-lo complir, el vicepresident primer no va fer cap esment directe als comptes presentats per l'executiu d'Artur Mas i que constaten la impossibilitat d'ajustar-se al dèficit fixat. Si és cert que el candidat del PSOE té, com ell assegura, la recepta perquè Catalunya i Espanya recuperin el camí de l'entesa, de les seves paraules d'ahir no se'n dedueixen grans avenços.
Més informació a
Duran: “Si el govern espanyol compleix, l'ajudarem”
Josep Antoni Duran i Lleida, un dels dos interlocutors de Rubalcaba en la reunió de dimecres de la setmana passada, va voler exposar la seva visió i va assegurar que la trobada tenia com a objectiu explorar les intencions de l'executiu espanyol per ajudar Catalunya a superar les dificultats financeres. De les explicacions que dóna en la carta setmanal que adreça als militants d'Unió, es dedueix que no es va tancar cap acord concret, però tampoc es nega al govern espanyol la possibilitat de col·laborar en el seu pla reformista. “Si el govern estatal compleix, nosaltres ajudarem a tirar endavant les reformes que l'economia necessita”. Això sí, el líder democratacristià deixava molt clar que no es tracta d'evitar que caigui el PSOE, sinó de garantir que s'impulsin les reformes “imprescindibles perquè no caigui l'economia espanyola”.
