Política

Catalunya encara no arriba a la mitjana en finançament

La renda per habitant català és 600 euros inferior a la cantàbrica i ni arriba a la d'un extremeny amb el sistema antic

Les comunitats deuen a l'Estat 19.000 milions del 2009

Salgado no amplia els 5 anys per retornar-los

La consigna que totes les comunitats hi guanyarien amb el nou finançament va ser acollida pel PP com una cortina de fum de La Moncloa per tapar el suposat tracte de favor a Catalunya. Fins al punt que l'aleshores conseller d'Economia de Madrid, el popular Antonio Beteta, va lamentar que el govern espanyol “havia hagut de torturar molt les xifres perquè un català valgués com dos madrilenys”. Però dos anys després, amb la liquidació del 2009 en què regia per primer cop el nou model de finançament, la consigna que tothom hi guanya és una realitat comptable. La renda per habitant de Catalunya s'eleva de quasi 2.200 a poc més de 2.400 euros, però queda a 600 euros de la comunitat que lidera el finançament per habitant –Cantàbria– i no arriba a la renda que ja rebien La Rioja, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, i Aragó amb el model del 2001.

Amb la liquidació del 2009 a la mà, el secretari d'estat d'Hisenda, Juan Manuel López Carbajo, va presumir que el nou model ha millorat l'equitat entre les comunitats i redueix la distància entre la millor i la pitjor finançada. Això és així perquè Cantàbria, que era i continua sent la més ben finançada, passa de 2.877,93 a 2.999,38 euros per habitant, mentre que les Balears, que era i continua sent la pitjor finançada, passa de 1.850,78 a 2.297,64 euros per habitant. De tal manera que entre els dos extrems la diferència ja no és de 1.027 euros com en el 2001, sinó de només 701,73 euros.

En el cas de Catalunya, el seu salt és equiparable al de Madrid, però cap de les dues arriben a la mitjana estatal de 2.648,51 euros per habitant. Com tampoc ho fan altres dinàmiques com ara el País Valencià i Múrcia, que ronden els 2.300 euros, 700 euros per sota de la renda cantàbrica. El diferencial és notable si es té en compte que el salari mínim interprofessional a l'Estat és de 641,40 euros.

La liquidació del 2009 suposa per a les comunitats el drama de saber que deuen 18.736 milions a l'Estat perquè la previsió d'ingressos anticipada fa dos anys no es correspon amb el que efectivament van recaptar. Després d'Andalusia, amb 4.637 milions, Catalunya és la segona comunitat més deutora, amb 2.478 milions. “Les dades són aquestes”, va avisar el secretari d'estat d'Hisenda per prevenir una nova guerra de xifres com la del fons de competitivitat.

Sense més moratòries

A l'hora de cobrar els quasi 19.000 milions, l'Estat concedeix una moratòria d'un any i un termini de cinc anys per abonar-los fins al 2015. El PP, que després del 22-M governa en onze comunitats, lidera ara un clam perquè La Moncloa ampliï el termini de pagament del deute. “Ja és un acord generós perquè si la liquidació és positiva el govern central paga trinco-trinco i si és negativa donem a les comunitats sis anys per fer-ho”, va dir López Carbajo per tancar la porta a més moratòries.

En ple desbordament del dèficit autoritzat (1,3% del PIB) fins al 6% com en el cas manxec, la disputa per com abonar el deute arrossegat del 2009 i la implantació d'una nova regla de despesa que fixi un sostre autonòmic centren avui a Madrid la cita del consell de política fiscal i financera, l'òrgan que aplega el Ministeri d'Economia amb els consellers autonòmics del ram.

LA XIFRA

701
euros és la diferència entre un cantàbric i un balear en renda per habitant. El salt era de 1.027 euros el 2001.

El PP vetlla armes al consell fiscal

En una exhibició del poder autonòmic conquistat a les urnes el 22-M, el líder del PP, Mariano Rajoy, va aplegar ahir els seus onze barons per unificar veus en el consell de política fiscal i financera d'aquesta tarda. El principal clam abanderat pel PP és que la vicepresidenta Elena Salgado concedeixi un ajornament de deu anys perquè les comunitats puguin retornar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009.

En la declaració conjunta subscrita pels onze líders autonòmics, el PP assegura que la moratòria a deu anys –ara es fixa en cinc– “no implicaria cap increment del deute públic, però sí que suposaria menys necessitats de finançament per a les comunitats”. Els territoris del PP reclamen una nova llei d'estabilitat pressupostària que fixi un sostre de despesa i un “escenari d'austeritat” obligatoris per a totes les administracions públiques.

La proposta de Salgado és que les comunitats facin seva la regla aprovada al Congrés per a l'administració de l'Estat i els ajuntaments: la despesa no pot créixer per sobre de la mitjana resultant del creixement dels últims quatre anys i les previsions de l'exercici actual i dels tres següents. Salgado té el 50% dels vots del consell de política fiscal i necessitaria l'únic suport d'una comunitat per aprovar la nova regla d'austeritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.