Catalunya encara no arriba a la mitjana en finançament

La consigna que totes les comunitats hi guanyarien amb el nou finançament va ser acollida pel PP com una cortina de fum de La Moncloa per tapar el suposat tracte de favor a Catalunya. Fins al punt que l'aleshores conseller d'Economia de Madrid, el popular Antonio Beteta, va lamentar que el govern espanyol “havia hagut de torturar molt les xifres perquè un català valgués com dos madrilenys”. Però dos anys després, amb la liquidació del 2009 en què regia per primer cop el nou model de finançament, la consigna que tothom hi guanya és una realitat comptable. La renda per habitant de Catalunya s'eleva de quasi 2.200 a poc més de 2.400 euros, però queda a 600 euros de la comunitat que lidera el finançament per habitant –Cantàbria– i no arriba a la renda que ja rebien La Rioja, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, i Aragó amb el model del 2001.

Amb la liquidació del 2009 a la mà, el secretari d'estat d'Hisenda, Juan Manuel López Carbajo, va presumir que el nou model ha millorat l'equitat entre les comunitats i redueix la distància entre la millor i la pitjor finançada. Això és així perquè Cantàbria, que era i continua sent la més ben finançada, passa de 2.877,93 a 2.999,38 euros per habitant, mentre que les Balears, que era i continua sent la pitjor finançada, passa de 1.850,78 a 2.297,64 euros per habitant. De tal manera que entre els dos extrems la diferència ja no és de 1.027 euros com en el 2001, sinó de només 701,73 euros.

En el cas de Catalunya, el seu salt és equiparable al de Madrid, però cap de les dues arriben a la mitjana estatal de 2.648,51 euros per habitant. Com tampoc ho fan altres dinàmiques com ara el País Valencià i Múrcia, que ronden els 2.300 euros, 700 euros per sota de la renda cantàbrica. El diferencial és notable si es té en compte que el salari mínim interprofessional a l'Estat és de 641,40 euros.

La liquidació del 2009 suposa per a les comunitats el drama de saber que deuen 18.736 milions a l'Estat perquè la previsió d'ingressos anticipada fa dos anys no es correspon amb el que efectivament van recaptar. Després d'Andalusia, amb 4.637 milions, Catalunya és la segona comunitat més deutora, amb 2.478 milions. “Les dades són aquestes”, va avisar el secretari d'estat d'Hisenda per prevenir una nova guerra de xifres com la del fons de competitivitat.