Política

El mestre inquiet

Va ser un ‘hippy' tardàque fa 26 anys va arribar al poble de Peratallada amb una furgoneta de colors llampants

En veure'l arri­bar de donar clas­ses a un ins­ti­tut de Pala­fru­gell amb el seu aire d'artista atra­fe­gat, però feliç, se'm fa difícil ima­gi­nar Marc Vidal exer­cint de dele­gat del Depar­ta­ment d'Inte­rior, una res­pon­sa­bi­li­tat que va tenir en la dar­rera legis­la­tura. El veig cor­rent davant dels anti­a­va­lots, més que orde­nant als uni­for­mats que tre­guin les por­res. “Per què les esquer­res no poden diri­gir la poli­cia?”, es pre­gunta. “Entres en con­tra­dic­ci­ons, això sí”, admet amb conei­xe­ment de causa.

El cap de llista dels eco­so­ci­a­lis­tes per Girona va ser un hippy tardà –de quan als EUA ja duien cor­bata però aquí encara n'hi havia que cir­cu­la­ven amb fur­go­ne­tes Volkswa­gen de colors, com la seva– i per­cebo que, sor­to­sa­ment, el pas del temps no li ha fet min­var la capa­ci­tat per fer una lec­tura crítica del que ens envolta. “«Els indig­nats»? És nor­mal que la gent esti­gui empre­nyada!”, afirma. Coneix de prop les noves gene­ra­ci­ons, gràcies a la seva con­dició de pro­fes­sor de secundària. Elo­gia els joves, però també lamenta, d'una banda, que “la mai­nada no sigui més crítica” i, de l'altra, que pot­ser esti­guin obli­dant que “l'apre­nen­tatge de la lli­ber­tat és l'apre­nen­tatge dels límits”. El Marc Vidal que s'ofe­reix a repre­sen­tar els giro­nins a Madrid és un home ric en experiències i con­tras­tos. En els anys 60 va viure una etapa cum­baià de la qual ens crida l'atenció la seva afició a les sar­da­nes. Ha estat campió de Cata­lu­nya de sar­da­nes rebes­ses i tot. Ja havia començat a exer­cir de mes­tre quan el van cri­dar per anar a fer la mili, a arti­lle­ria, de Ceuta. El retorn a la vida civil va coin­ci­dir amb la Tran­sició, que en el món de l'ense­nya­ment es va tra­duir en l'efer­vescència de les esco­les en lluita i una visió espe­rançadora del futur. Intuïm que, en aquell con­text, per Vidal devia ser un fet natu­ral vin­cu­lar-se al món sin­di­cal. Fa 26 anys es va con­ver­tir en empor­danès. Amb la seva pare­lla, aquell hippy tardà es van tras­lla­dar a Pera­ta­llada –la dona va ser-ne la mes­tra– a cavall de la fur­go­neta de colors. “No em consta que ens tit­lles­sin de xaves”, diu, mig rient, men­tre em miro de fer una idea de com devia que­dar amb melena i barba. En aquesta època comença a tre­ba­llar a l'escola de Begur. S'hi va estar 14 anys, fins que va acon­se­guir una plaça a l'IES Baix Empordà de Pala­fru­gell, on ense­nya català. Des de fa més de dues dècades, ell i la família –la pare­lla ja tenen una filla de 26 anys i un fill de 21– viuen a Regencós.

El 2007 es va engres­car a entrar en una llista d'inde­pen­dents per a les muni­ci­pals i des d'ales­ho­res és regi­dor del seu poble. Mili­tant recent d'ICV, a les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment va diri­gir la cam­pa­nya de Joan Boada, una experiència que li va per­me­tre cons­ta­tar la duresa dels períodes elec­to­rals. Per tant, sap on s'ha ficat, però se'l veu amb la il·lusió dels ide­a­lis­tes. La faci­li­tat de paraula –amb un llen­guatge pla­ner, asse­qui­ble, apa­rent­ment sin­cer– és un dels seus avan­tat­ges. Un altre, la seva afició al tea­tre. “En el fons –refle­xi­ona–, quan et poses davant d'un audi­tori, siguin alum­nes o elec­tors, no estàs inter­pre­tant un paper?”

El perfil Marc Vidal i Pou Cap de llista d'ICV-EUiA per Girona. Militant d'ICV i exsindicalista de CCOO. Va ser delegat a Girona del Departament d'Interior del 2006 al 2010, i des del 2007 és regidor de l'oposició a Regencós. Mestre i psicopedagog, ensenya català a l'IES Baix Empordà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.