Hi ha solucions

Cata­lu­nya i Espa­nya tenen un pro­blema, o més d'un, i així sem­bla que ho reco­nei­xen ja ober­ta­ment uns i altres, i des de sec­tors cada cop més amplis. Arran de la nova ofen­siva mediàtica oberta per l'ano­me­nada Bru­nete mediàtica con­tra els mal­de­caps que suposa per al seu pro­jecte l'existència dels cata­lans, El Punt Avui llis­tava ahir els vint prin­ci­pals pro­ble­mes ati­ats des d'Espa­nya que a hores d'ara impe­dei­xen el ple i nor­mal desen­vo­lu­pa­ment de l'eco­no­mia, la cul­tura i la iden­ti­tat cata­la­nes.

En un pas més enllà, el diari con­sulta una vin­tena de per­so­na­li­tats repre­sen­ta­ti­ves de la soci­e­tat civil cata­lana, algu­nes de les quals direc­ta­ment afec­ta­des per les limi­ta­ci­ons, i les con­vida a refle­xi­o­nar sobre les solu­ci­ons que hi veuen.

La més clara per a bona part d'elles –i també per a la majo­ria d'inter­nau­tes en la pre­gunta a la plana web d'ahir– és la inde­pendència política, que posa­ria fi a tots els debats i limi­ta­ci­ons sense haver de donar més expli­ca­ci­ons, vista la difi­cul­tat històrica d'un encaix que ara ja s'ha demos­trat gai­rebé impos­si­ble, sobre­tot arran de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut.

Ara bé, men­tre alguns donen per superada la pro­posta d'una Espa­nya fede­ral, altres encara hi con­fien, amb una Cata­lu­nya dotada del màxim auto­go­vern i amb un con­cert econòmic soli­dari. Qui més qui menys, en tot cas, tots coin­ci­dei­xen que cal que es reco­ne­gui l'auto­de­ter­mi­nació o dret a deci­dir, perquè el país pugui plan­te­jar i triar amb lli­ber­tat i seny quin futur vol.