Maragall, per l'estat propi

Ernest Mara­gall ha fet el salt. L'històric diri­gent i excon­se­ller soci­a­lista, germà de l'expre­si­dent Pas­qual Mara­gall, va fer un pas deci­siu ahir –que si no és defi­ni­tiu poc li falta– per abraçar tesis ober­ta­ment inde­pen­den­tis­tes. Haver accep­tat la invi­tació de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) per par­ti­ci­par en un debat a Prada, en el marc de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu, sobre la feina que es pot fer des del món uni­ver­si­tari per crear un nou estat català, ja deno­tava d'entrada que ell no se sen­tia pas lluny de la rei­vin­di­cació, i més quan no fa ni un mes va ser l'únic dipu­tat del PSC que es va des­mar­car del seu par­tit per unir-se al clam de CiU, ICV i ERC per un nou con­cert econòmic.

Ahir acla­ri­ria abans que res que no par­lava en nom del seu par­tit, sinó de la pla­ta­forma Plaça 21 que acaba de crear, i mati­sava per començar: “No sóc estric­ta­ment inde­pen­den­tista, però el terme no em fa cap por.” I cer­ta­ment li'n fa tan poca, de por, que tot el seu dis­curs poste­rior va ani­mar a una sola fita: que Cata­lu­nya tre­ba­lli per asso­lir la inde­pendència, i apren­gui a tenir “cul­tura d'estat”. “Ara ja som estat en una colla d'àmbits, com ara la ciència, la recerca, la llen­gua, la cul­tura i els esports, però no ho som en altres en què ens cal apro­fun­dir seri­o­sa­ment”, refle­xi­o­nava, com sobre­tot l'edu­cació, però també la justícia, la defensa i les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals. I això, segons ell, “vol dir feina”, la d'anar “cons­truint el país dia a dia”, tre­ba­llant des d'ara. “Per ser estat s'ha d'actuar com a estat, tenir aquesta acti­tud”, defen­sava.

Mara­gall, de fet, anava més enllà i sug­ge­ria que la uni­ver­si­tat ha d'apor­tar idees sobre “l'amplíssim àmbit de refor­mes estruc­tu­rals” que el país té pen­dents, i fer pro­pos­tes sobre “com ha de ser aquest estat propi”. Per això li sug­ge­ria ja, per exem­ple, que comenci a pen­sar en la redacció d'una cons­ti­tució cata­lana que pogués encai­xar dins del marc euro­peu. Més clar, l'aigua...

Per l'excon­se­ller, això sí, no n'hi ha prou amb “gua­nyar en gruix d'estat”. Un país “en cons­trucció”, segons ell, també “neces­sita uni­tat, i en aquest ter­reny n'hi ha un dèficit glo­bal, fins i tot en el pacte fis­cal”, lamen­tava. Per això mateix, tot i que va donar a enten­dre que sí, evi­tava con­fir­mar que anirà a la mobi­lit­zació de la Diada con­vo­cada per l'ANC. “Si és una mani­fes­tació que per­met expres­sar-se a Cata­lu­nya en ple­ni­tud i en lli­ber­tat, s'hi ha d'anar, però si és uni­di­men­si­o­nal m'interessa menys”, rao­nava, per la qual cosa dema­nava “clare­dat perquè sigui un plan­te­ja­ment obert i aco­lli­dor, sense renun­ciar a res”. Per­so­nal­ment, de fet, no se sent “incòmode” amb el lema Cata­lu­nya, nou estat d'Europa, però creu que altres ciu­ta­dans hi han de poder expres­sar altres deman­des. Això sí, evi­tava donar con­sig­nes al seu par­tit sobre si hi ha d'anar. “El PSC és lliure de pren­dre les seves deci­si­ons, i no estic en con­di­ci­ons de donar con­sells ni de forçar ningú.”