Rubalcaba fa el sord

“Hi ha mol­tes idees per com­par­tir i molta feina a fer.” Amb aques­tes parau­les, diri­gi­des als mem­bres del PSC, ence­tava el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubal­caba, un dis­curs en què els soci­a­lis­tes cata­lans havien dipo­si­tat certa espe­rança per enviar un mis­satge alter­na­tiu a la marxa inde­pen­den­tista de la Diada.

Esta­blir noves rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya a par­tir d'un nou model fede­ral va ser el mis­satge que el PSOE va poder sen­tir fa una set­mana per boca del mateix Navarro, així com la petició d'ajut. “Sols no podem”, els va dir. Però Rubal­caba va obviar qual­se­vol referència a com hau­rien de ser aques­tes rela­ci­ons i es va limi­tar a enviar un mis­satge obvi de com­prensió cap a aquells ciu­ta­dans que se sen­ten insa­tis­fets pel tracte rebut, i de res­pecte per la sin­gu­la­ri­tat de Cata­lu­nya. Més enllà d'això, els atacs van anar direc­ta­ment als pre­si­dents Mas i Rajoy. “En els últims temps han par­lat molt de tot, però sem­bla que s'han obli­dat de par­lar de Cata­lu­nya i Espa­nya”, els va etzi­bar per segui­da­ment dema­nar-los que “dei­xin les tiso­res i aga­fin fil i agu­lla per cosir el que han des­fet”. Rubal­caba, que era la segona vegada que assis­tia a la Festa de la Rosa –ho va fer l'any pas­sat quan es dis­pu­tava amb Carme Chacón, també pre­sent a l'acte, el lide­ratge del par­tit–, sí que va fer referència a l'Esta­tut del 2006 i al finançament, però sem­blava defen­sar-se. “Jo el vaig sig­nar [l'Esta­tut] i Rajoy va rubri­car el que va donar peu a la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal”, recor­dava. Pel que fa a la caixa, “el millor sis­tema de finançament el va sig­nar el 2009 el govern del PSOE amb el PSC”, va dir; “el pit­jor el va fir­mar Mas”, hi va afe­gir. Navarro va bran­dar la ban­dera del no a la inde­pendència i va tor­nar a fer referència al sis­tema fede­ral com a solució. Als adver­sa­ris els va enviar un mis­satge: “Ja n'hi ha prou de comèdia”, va dir a CiU, alhora que cri­ti­cava el seu “mes­si­a­nisme” i “l'espa­nyo­lisme ranci” del PP d'Alícia Sánchez-Camacho.