Rebels per un referèndum

No, no es tracta dels cata­lans, que pot­ser també ho són (si més no, alguns). Es tracta dels euro­escèptics dipu­tats con­ser­va­dors britànics, que, per segona vegada en menys d'un any, han infli­git un dur càstig –simbòlic, però sig­ni­fi­ca­tiu– al pri­mer minis­tre, David Came­ron. La raó? Europa, mal­de­cap habi­tual dels governs tories, sem­pre mirant de reüll els escons de segona fila del mateix grup par­la­men­tari, a la vegada reflex de les con­tra­dic­ci­ons de bona part dels votants de la Gran Bre­ta­nya i de les dues ànimes del par­tit: l'euro­pe­ista, poc nom­brosa i menys entu­si­asta, i l'anti­eu­ro­pe­ista, dis­po­sada a sacri­fi­car el líder (Thatc­her) o a com­ba­tre'l fins a les últi­mes con­seqüències (John Major) per satis­fer els més bai­xos ins­tints. Uns ins­tints que ja defen­sava Churc­hill poc després de la Segona Guerra Mun­dial en una equació difícil de resol­dre: “El Regne Unit vol una Europa forta, però mirant-se-la des de lluny.” Doncs bé, els pròxims anys els britànics pot­ser hau­ran de deci­dir com de lluny se la volen mirar.

Dime­cres al ves­pre, 53 par­la­men­ta­ris con­ser­va­dors van votar con­tra el govern de coa­lició, del qual for­men part, en una moció –no vin­cu­lant– pre­sen­tada per l'ala euro­escèptica dels tories. Exi­gien que en la immi­nent nego­ci­ació que començarà a Brus­sel·les (22 i 23 de novem­bre) sobre el pres­su­post de la UE per al període 2014-2020, Came­ron defensi una rebaixa de la quan­ti­tat glo­bal en relació amb els comp­tes del sep­tenni pre­ce­dent.

El pri­mer minis­tre britànic, però, rea­lista, ha adver­tit els revol­tats que el millor que en pot acon­se­guir és la con­ge­lació. Però els rebels, als quals es van afe­gir els labo­ris­tes, més per des­gas­tar Dow­ning Street que no pas per con­vicció anti­eu­ro­pe­ista (el resul­tat final, con­tra el govern, va ser 307 a 294), no en volen ni sen­tir a par­lar. O rebaixa o vet al pres­su­post. El pro­blema, com els ha dit Came­ron, és que si el veta i no s'arriba a un acord, el 2014 es pror­ro­ga­ria automàtica­ment el pres­su­post del 2013 més la inflació, amb el resul­tat d'un aug­ment de la con­tri­bució britànica a la UE de prop del 2%. Pit­jor el remei que la malal­tia, doncs.

Abans de l'estiu, també per a Europa, van ser 81 els tories revol­tats, per bé que en aque­lla ocasió Came­ron va sal­var la votació. L'objec­tiu que mou els euro­escèptics és la cele­bració d'un referèndum sobre la per­ti­nença o no del Regne Unit a la UE, pos­si­bi­li­tat a què Came­ron es resis­teix i sobre la qual mos­tra una difícil ambigüitat. Quan, el desem­bre de l'any pas­sat, el pri­mer minis­tre britànic va uti­lit­zar el dret de vet per no sig­nar un acord sobre regu­lació bancària dins de la Unió, trenta dels par­la­men­ta­ris anti­eu­ro­peus més radi­cals el van rebre com un heroi, la premsa anti també i en les enques­tes el 62% de la població va apro­var la mesura. I és que la demagògia anti-Brus­sel·les té corda a les illes.

Per això el referèndum és una opció arris­cada, i més quan en el govern de coa­lició el soci libe­ral­demòcrata és el màxim d'euro­pe­ista que, sent britànic, es pot ser. Ahir, Nick Clegg, vice­pri­mer­mi­nis­tre, va renyar els tories traïdors. George Osborne, per la seva banda, minis­tre del Tre­sor, va con­tem­po­rit­zar i no es va pas­sar gaire de la rat­lla con­tra les ove­lles esgar­ri­a­des, tot dient que s'és al prin­cipi de la nego­ci­ació i que ja es veurà què acaba pas­sant.

Difícil de dir, a hores d'ara. Però Came­ron té un pro­blema seriós. Es diu Europa, en el punt de mira de molts britànics, no només d'una colla de dipu­tats frívols.