Pressions cap a Unió

Tots esti­ren d'Unió Democràtica. La posició sobre el dret a deci­dir i l'aus­te­ri­tat econòmica dels seus tretze dipu­tats, en aliança amb CDC, serà un dels cavalls de bata­lla de la legis­la­tura. Con­vergència demana més fide­li­tat i dis­curs uni­tari amb Artur Mas. ERC desit­ja­ria que el sec­tor sobi­ra­nista s'imposés al con­fe­de­ral dins d'Unió. I el PP s'ofe­reix ràpida­ment a refer ponts i arri­bar a pac­tes. Tots vol­drien una Unió Democràtica a la seva mida. Però Duran i Lleida con­ti­nuarà, rebel, plan­tant bata­lla. La pressió serà forta els pròxims mesos –sobre­tot si s'avancés cap a la con­sulta–, però tot indica que els demo­cra­ta­cris­ti­ans, amb Josep Antoni Duran i Lleida de líder, no can­vi­a­ran i seran cohe­rents amb el dis­curs dels dar­rers trenta anys. Cata­lu­nya va, segons el líder d'UDC, “cap a la divisió”.

El dal­ta­baix de Mas en les elec­ci­ons del 25-N va fer créixer la sen­sació que dins la fede­ració s'impo­sa­ven les tesis poc favo­ra­bles a l'inde­pen­den­tisme de Duran. Tot i això, qui més crítiques ha rebut en els últims dies, tant dels socis con­ver­gents com de la resta de par­tits, ha estat Unió. Diri­gents de CDC com Josep Rull i Car­les Puig­de­mont van ser crítics a Twit­ter després del seu dar­rer con­sell naci­o­nal per la idea de “refer ponts amb el PP”, tot i que poc després Duran va dei­xar clar que con­ti­nu­ava defen­sant els pac­tes amb ERC i el PSC. La por­ta­veu d'ERC, Anna Simó, va exhor­tar ahir Duran a mirar “als bal­cons dels nos­tres pobles i ciu­tats el que hi ha pen­jat” i dir “si això és com­pa­ti­ble amb pac­tes amb el PP”. En sen­tit con­trari, la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va dema­nar als tretze dipu­tats d'Unió que aban­do­nin “l'ambigüitat” i que “posin seny a Con­vergència”, a més d'ofe­rir-los pac­tes en qüesti­ons econòmiques al Par­la­ment.