El guardià del procés

Dime­cres, men­tre Artur Mas es tan­cava al Palau de la Gene­ra­li­tat per con­fe­gir el govern, la seva mà dreta, Fran­cesc Homs, pujava al Mata­galls com cada Sant Esteve. El de Tara­dell va néixer el 1969, és lli­cen­ciat en dret per la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i ha here­tat la tra­dició pujo­li­ana més mun­ta­nyenca. Es va for­jar com a jove polític a la FNEC i milita a CDC des del 1993. En els cer­cles polítics se'l coneix com a Quico. Per a la família, és sen­zi­lla­ment en Fran­cesc. Milita a CDC des del 1993. Sobi­ra­nista incan­sa­ble, prové del vell pinyol que va tro­bar en Mas el líder ele­git per tre­ba­llar amb per­se­ve­rança perquè el pri­mer par­tit del país assumís la inde­pendència com a objec­tiu polític. Ho feia amb Germà Gordó —l'altre home de con­fiança de Mas al govern— i altres diri­gents de màxima rellevància com David Madí, Oriol Pujol o Felip Puig. Homs ha anat gua­nyant pes a mesura que el moment s'acos­tava. El nou con­se­ller de la Pre­sidència i s'ha con­ver­tit ja en el màxim guardià del procés sobi­ra­nista del nou govern. En diri­geix aspec­tes clau com la comu­ni­cació, la pro­jecció inter­na­ci­o­nal del con­flicte i el gabi­net jurídic.

Homs és des de fa anys un dels homes de màxima con­fiança de Mas. El que era fins ahir por­ta­veu i secre­tari gene­ral del mateix depar­ta­ment, ha anat gua­nyant pes amb el temps en totes les sales de coman­da­ment polític. Amb un peu a l'exe­cu­tiu i l'altre a CDC, Homs va diri­gir a la pràctica la cam­pa­nya elec­to­ral del pre­si­dent per al 25-N i ha exer­cit un con­trol estret en totes les nego­ci­a­ci­ons de rellevància que ha afron­tat la fede­ració naci­o­na­lista. L'última, el pacte de gover­na­bi­li­tat amb ERC. També ha estat un dels prin­ci­pals estra­tegs i ideòlegs del par­tit durant els dar­rers anys.

Homs va ser ponent de CiU durant l'ela­bo­ració de l'Esta­tut, a redós de la seva for­mació en l'àmbit jurídic. En va reco­llir l'experiència i els atacs al text en el lli­bre Cata­lu­nya a judici (Ara Lli­bres, 2008). Després, un cop cons­ta­tat el fracàs de l'últim intent d'encaix auto­no­mista de Cata­lu­nya dins d'Espa­nya, va ela­bo­rar la pro­posta del pacte fis­cal en el Dret a deci­dir, estació con­cert (Edi­to­rial Base, 2010). Ha estat res­pon­sa­ble dels dar­rers pro­gra­mes elec­to­rals de la fede­ració naci­o­na­lista i també és un dels diri­gents que més van empènyer en el dar­rer congrés de CDC per encar­ri­lar el gir sobi­ra­nista del transatlàntic con­ver­gent al cos­tat, entre altres, del capità gene­ral del car­rer Còrsega, for­mal­ment secre­tari gene­ral del par­tit, Oriol Pujol. A Con­vergència, Homs ostenta el càrrec de vice­se­cre­tari gene­ral d'Estratègia des del con­clave del març.

El pre­ludi més evi­dent que tin­dria un paper pre­pon­de­rant en el govern sobi­ra­nista de Mas va ser l'exclusió d'Homs de la llista elec­to­ral de CiU de Bar­ce­lona. La seva, d'entre la resta de diri­gents del par­tit, va ser l'única excepció. L'altre home de con­fiança del pre­si­dent a l'exe­cu­tiu, Germà Gordó –fins ara secre­tari del govern, de qui ara depe­nia la cab­dal com­petència d'afers exte­ri­ors–, sí que tenia un lloc de sor­tida a la can­di­da­tura. El mateix Mas va avançar ales­ho­res que reser­vava a Homs un càrrec molt pròxim si ell era ree­le­git pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Així ha estat.