Política

El jutge atura l'ofensiva de l'Estat contra els municipis

Dues interlocutòries del jutjat contenciós número 1 de Girona fan desestimar els recursos de l'Estat contra les declaracions de territori català lliure i la insubmissió fiscal de Celrà i Cassà de la Selva

El jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 1 de Girona ha deses­ti­mat el recurs inter­po­sat per l'advo­cat de l'Estat con­tra l'acord de ple apro­vat per l'Ajun­ta­ment de Celrà, el novem­bre pas­sat, en què decla­rava el muni­cipi ter­ri­tori català lliure. El jutge con­si­dera en la inter­lo­cutòria que l'acord només repre­senta una volun­tat política que, en cap cas, té con­seqüències jurídiques. A més, el mateix jut­jat –i amb els matei­xos argu­ments–, també ha decla­rat la no admissió del recurs inter­po­sat també per la dele­gada del Govern, María de los Lla­nos de Luna, con­tra l'acord ple­nari de l'Ajun­ta­ment de Cassà la Selva de donar suport a la moció a favor del movi­ment Diem Prou, a favor de las insub­missió fis­cal. Con­tra aques­tes inter­lo­cutòries es pot pre­sen­tar recurs davant el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. En el cas de Cassà de la Selva, el jutge con­si­dera que la moció de suport a aquesta cam­pa­nya “no és fis­ca­lit­za­ble des del punt de vista estricte del dret admi­nis­tra­tiu”.

En el fona­ments de dret, els ser­veis jurídics de la Dipu­tació de Girona, els quals el jutge té en compte en la seva inter­lo­cutòria, se sosté que els acords adop­tats “cons­ti­tu­ei­xen una sèrie de decla­ra­ci­ons que des del punt de vista del dret admi­nis­tra­tiu i del de les com­petències d'aquest ordre juris­dic­ci­o­nal en par­ti­cu­lar no com­por­ten per elles matei­xes efecte jurídic con­cret que creï deu­res con­crets”.

Cam­pa­nya de recur­sos

A les al·lega­ci­ons en repre­sen­tació de l'Ajun­ta­ment de Cassà de la Selva es posa de relleu i es fona­menta que “la dele­gació del Govern a Cata­lu­nya ha deci­dit inter­po­sar recur­sos juris­dic­ci­o­nals sis­temàtica­ment i de manera total­ment indis­cri­mi­nada con­tra tota mani­fes­tació, actu­ació o reso­lució muni­ci­pal que s'enfronti o no coin­ci­deixi amb la ide­o­lo­gia política del par­tit del govern de l'Estat i, sota l'apa­rença mal dis­si­mu­lada de vul­ne­ració de la lega­li­tat, es vol obte­nir l'anul·lació de moci­ons”. A més, també es con­fia en la inde­pendència del poder judi­cial davant la cam­pa­nya d'impug­na­ci­ons que s'ha ini­ciat des de l'admi­nis­tració de l'Estat. Aques­tes dues inter­lo­cutòries són només la punta de llança d'altres que vin­dran i que han estat pre­sen­ta­des des dels ser­veis jurídics de la Dipu­tació de Girona o direc­ta­ment pels matei­xos ajun­ta­ments afec­tats.

Un previsible efecte dominó

Des de Corbera del Llobregat a Ribes de Freses, les mocions dels municipis declarant-se territori català lliure han estat constants, però no han passat desapercebudes per la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, que va iniciar una ofensiva. Ahir mateix, De Luna va presentar un recurs contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt, en aquest cas pel tema de la bandera. Ara, però, la victòria política que buscava De Luna es pot anar allunyant amb aquestes interlocutòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.