Política

I a més se'n riuen

procés L'advocat de l'Estat es burla dels municipis declarats territori català lliure

En un recurs manté que es tracta d'un acudit que podrien explicar uns amics fent copes

També car­rega con­tra la decla­ració uni­la­te­ral


L'Estat espa­nyol ataca per terra, mai i aire tot allò que fa flaire d'inde­pen­den­tisme i uti­litza totes les armes que té a la seva dis­po­sició. Fins i tot, la guerra bruta. Però també és capaç de riure's i bur­lar-se del procés català, i menys­te­nir les ini­ci­a­ti­ves sobi­ra­nis­tes que poden sor­gir del món local.

Això és el que ha pas­sat en la demanda que ha pre­sen­tat l'advo­ca­cia de l'Estat al jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 7 de Bar­ce­lona con­tra l'Ajun­ta­ment de Cas­tell­terçol (Vallès Ori­en­tal) per haver-se decla­rat ter­ri­tori català lliure. El recurs, al qual ha tin­gut accés aquest diari, ridi­cu­litza al màxim aquesta cam­pa­nya muni­ci­pa­lista que va enge­gar Sant Pere de Torelló (Osona) l'any pas­sat, que ja té prop de 200 adhe­rits i en què les pobla­ci­ons es pro­cla­men “lliu­res” d'Espa­nya. El lle­trat, que repre­senta la dele­gació del govern espa­nyol, manté que la decla­ració és com un “acu­dit” que podrien expli­car un grup d'amics que van a pren­dre unes copes.

També dóna un toc d'atenció als grups muni­ci­pals –CiU i Alter­na­tiva Inde­pen­den­tista de Cas­tell­terçol– que van tirar enda­vant la reso­lució en el ple i els exi­geix que se cen­trin en els seus assump­tes muni­ci­pals. Fins i tot, els mig cul­pa­bi­litza de la “situ­ació en què es troba Espa­nya entera” i els alerta que la seva “acti­tud” encara pot “agreu­jar” més el
pano­rama actual.

Però aquí no s'aca­ben les sor­ti­des de to. L'advo­ca­cia recorda que les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes són la base dels ter­ri­to­ris cata­lans i lliu­res, i que a Cas­tell­terçol “només” van par­ti­ci­par-hi un 44% del cens elec­to­ral. En aquest sen­tit asse­nyala que tot ple­gat és un “insult” a la resta de la població espa­nyola.

Enmig d'aquesta amal­gama d'atacs, de sor­ne­gue­ria i de men­fo­tisme, la demanda judi­cial conté
algu­nes equi­vo­ca­ci­ons d'apre­ci­ació. Per començar, men­ci­ona una sèrie d'“orga­nit­za­ci­ons inde­pen­den­tis­tes” com l'AMI, Òmnium i l'ANC, i també hi inclou errònia­ment l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis, una enti­tat muni­ci­pa­lista que aixo­pluga un gran nom­bre d'ens locals.

I més per­les. La impug­nació va diri­gida cap a Cas­tell­terçol, població que estra­nya­ment con­fon en algun punt amb Santa Maria de Palau­tor­dera, que va fer aquest pas sobi­ra­nista el 29 d'octu­bre de l'any pas­sat. També és curiós el fet que l'advo­ca­cia fa ser­vir un enllaç de la Viquipèdia per expli­car què sig­ni­fica ser un ter­ri­tori català i lliure

La sobi­ra­nia espa­nyola

La majo­ria d'aques­tes
moci­ons, inclosa la de Cas­tell­terçol, ins­ten el Par­la­ment a apro­var la decla­ració “uni­la­te­ral de sobi­ra­nia naci­o­nal” de Cata­lu­nya. Un punt que la repre­sen­tant legal de l'Estat tam­poc no passa per alt i que apro­fita per car­re­gar dura­ment con­tra la cam­bra cata­lana. Li adver­teix, en un argu­ment que alguns par­tits sem­pre repe­tei­xen com un man­tra, que la sobi­ra­nia “naci­o­nal resi­deix en el poble espa­nyol”. És per aquest motiu que subrat­lla que ni els ajun­ta­ments ni el Par­la­ment són “ningú” per impul­sar aquest tipus de
pro­ces­sos. Per emfa­tit­zar aquesta idea ho posa en majúscu­les: “No és Ningú.”

A par­tir d'aquí enu­mera una sèrie de sentències per remar­car que els ajun­ta­ments no tenen com­petències en aquest àmbit i, sobre­tot, branda la Cons­ti­tució per recla­mar al jut­jat que anul·li la moció.

La dele­gació espa­nyola ha denun­ciat uns quants ajun­ta­ments que han seguit aquesta via sobi­ra­nista. Tot i això hi ha casos, com ara el de Celrà (Gironès), en què el jut­jat ha deses­ti­mat la demanda perquè con­si­dera que l'acord només repre­senta una volun­tat política que no té con­seqüències jurídiques.

27.11.12
Castellterçol
s'afegeix a aquesta llista.
03.09.12
Sant Pere de Torelló,
el primer municipi català lliure.

La Declaració de Sobirania, en compàs d'espera

La Declaració de Sobirania aprovada el 23 de gener al Parlament s'ha convertit en una obsessió per al govern espanyol, que la vol declarar nul·la sigui com sigui. Precisament el recurs judicial contra l'Ajuntament de Castellterçol també en fa esment i ressalta que la cambra catalana no té potestat per formular aquest reconeixement. Una declaració que aquests dies es troba en compàs d'espera perquè és possible que el Tribunal Constitucional (TC) abordi la impugnació que va presentar l'executiu de Rajoy. Els magistrats tenen ple aquesta setmana i aquesta qüestió apareix en l'ordre del dia. Ahir no ho van tractar, però ho podrien fer avui o demà. Si l'alt tribunal accepta a tràmit el recurs, el text quedaria suspès temporalment. L'advocat de l'Estat manté que el document és un “desafiament obert contra la Constitució” i també assumeix que es tracta d'un acte de “poder constituent”.

Per contra, el TC sí que
va admetre a tràmit el recurs del govern català i el Parlament contra el vet espanyol als dipòsits bancaris. La Generalitat tenia la intenció d'imposar aquesta taxa
a les entitats bancàries per tal de poder recaptar uns 500 milions, però La Moncloa la va impugnar i l'alt tribunal la va deixar en suspens. La cambra catalana argumenta que es vol “limitar l'autonomia financera de les comunitats autònomes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.