En lletres grans

“Un mosaic és un ritual.” La defi­nició és de la pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral, Muriel Casals, que en una entre­vista en aquest diari sin­te­tit­zava la idea força d'una ini­ci­a­tiva d'aquest tipus: que la suma de volun­tats indi­vi­du­als es tra­du­eixi en un mis­satge col·lec­tiu. Ahir, el públic que hi havia al Camp Nou ni tan sols es va espe­rar a fer el ritual quan tocava, que era quan sonés Els Sega­dors, després del dis­curs de la pre­si­denta d'Òmnium, orga­nit­za­dor de l'acte. De manera impro­vi­sada, just després de les ins­truc­ci­ons que es van donar per mega­fo­nia per des­ple­gar-lo, la gent va començar a fer pro­ves per ini­ci­a­tiva pròpia, fins al punt que Casals va haver d'espe­rar per ini­cial el dis­curs que acabés aquell assaig gene­ral impro­vi­sat. Després de la inter­venció de Casals, el joc va seguir, amb la gra­de­ria par­tida en dos i mos­trant alter­na­ti­va­ment una mei­tat i l'altra del mosaic. Però va ser ja amb l'himne català de banda sonora, quan el gran mosaic que impul­sava El Punt Avui i que els lec­tors han sufra­gat en bona part amb apor­ta­ci­ons voluntàries, va cris­tal·lit­zar amb rotun­di­tat, amb més de 130.000 braços aixe­cant les car­to­li­nes que con­for­ma­ven el lema esco­llit, Fre­e­dom Cata­lo­nia 2014, llançant el seu mis­satge arreu i pro­por­ci­o­nant la gran foto­gra­fia de la nit.

Però per acon­se­guir el moment de catarsi, mis­satge i pur impacte visual, a més dels braços alçats de quasi 70.000 per­so­nes, va cal­dre molt feina prèvia. Aquells minuts d'impacte es van començar a coure fa dos mesos, quan es van ini­ciar les con­ver­ses per fer rea­li­tat la ini­ci­a­tiva. Des de lla­vors, gai­rebé cen­te­nar i mig de per­so­nes han tre­ba­llat en els pre­pa­ra­tius de la catarsi, que s'acce­le­ra­ven a mesura que arri­bava el moment, explica Jordi Sant, que coor­dina l'equip encar­re­gat de la con­fecció i exe­cució del mosaic.

Les car­to­li­nes, al dors de les quals consta el nom de totes les per­so­nes i enti­tats que ja hi havien col·labo­rat fa set dies (la resta apa­rei­xe­ran jun­ta­ment amb aquests, en un pòster com­me­mo­ra­tiu que el diari encar­tarà en l'edició del 7 de juliol) es van impri­mir fa una set­mana. En total, s'han fet ser­vir uns 2.500 qui­los de car­to­lina, o més de qua­tre metres cúbics, com vul­guin.

El mate­rial es va por­tar en un camió al Camp Nou ahir mateix a quarts de vuit del matí. Un petit exèrcit d'un cen­te­nar de per­so­nes van pas­sar-se el matí col·locant a lloc les peces, de 45 per 65 centímetres. Sant compta amb un equip inte­grat per una quin­zena de col·labo­ra­dors habi­tu­als que es dedi­quen a coor­di­nar el des­ple­ga­ment en petits grups. El petit exèrcit, del qual també for­mava part un grup de volun­ta­ris que feien la feina a canvi d'entra­des per al con­cert, va començar la tasca a les onze del matí i va aca­bar a mig­dia. Pri­mer, les lle­tres; després, el fons. Cadas­cuna de les lle­tres, per cert, ocu­pa­ven en aquest mosaic més seients del que és habi­tual, eren més grans, explica Sant. El motiu? “Prevèiem que vin­dria molta cana­lla, i els nens són més bai­xets”. Fer la lle­tra més gran per­met com­pen­sar aquest pos­si­ble han­di­cap. Que Sant tin­gui pre­sents fins i tot aquests petits detalls no és gratuït. Fa més de 20 anys que s'hi dedica, amb la seva empresa, a mun­tar ani­ma­ci­ons en grans esde­ve­ni­ments, inclo­ent els mosaics que s'han con­ver­tit en la seva espe­ci­a­li­tat des que, el 8 de gener de 1992, i en un Barça-Madrid, en va fer el pri­mer que s'aixe­cava a l'Estat ins­pi­rant-se en els que ja feien els ita­li­ans. Des de lla­vors, Sant i el seu equip han fet més d'una sei­xan­tena de mosaics, sobre­tot al Camp Nou i en par­tits del Barça.

La pla­ni­fi­cació tenia en compte altres espe­ci­fi­ci­tats del mosaic. Nor­mal­ment, en un par­tit les car­to­li­nes s'aixe­quen al prin­cipi. Però en aquest cas calia espe­rar fins a la mitja part de l'espec­ta­cle, que a més es va endar­re­rir més d'una hora res­pecte de l'horari pre­vist. D'aquí els avi­sos per mega­fo­nia abans de l'inici del xou, i també les ins­truc­ci­ons que es podien lle­gir en les dues pan­ta­lles situ­a­des a banda i banda de l'esce­nari i que es van donar també per mega­fo­nia minuts abans l'impro­vi­sat , i que va des­en­ca­de­nar l'assaig gene­ral. Aquesta atenció pel més mínim detall Sant la con­si­dera clau perquè el des­ple­ga­ment del mosaic “és una acció molt efímera i no hi ha marge d'error. O surt bé o no surt. Per això cal bus­car el moment on pot haver més pre­dis­po­sició del públic”. Ahir, segu­ra­ment, el moment podia haver estat qual­se­vol, però segu­ra­ment cap no hau­ria estat millor que l'esco­llit.