Política

Política de trinxera

El PP i el PSOE assumeixen que el desencís ciutadà cap als polítics els passarà factura i a hores d'ara l'únic que desitgen és erigir-se en vencedor, encara que sigui per la mínima

El 25-M, el vot que perdran els grans partits es repartirà entre una elevada abstenció i formacions alternatives ultraconservadores o d'esquerres

L'enquesta europea delCIS constata la davallada del bipartidisme i la indiferència ciutadana

Afer­rats al bipar­ti­disme com l'única sor­tida pos­si­ble per man­te­nir el seu esta­tus de par­tit en el poder i el d'alter­na­tiva de govern, el PP i el PSOE afron­ten la cam­pa­nya amb la intenció de fre­nar la fuga de vots i, sobre­tot, com­ba­tre l'abs­tenció d'un elec­to­rat que cada dia es mos­tra més des­en­can­tat amb les grans mar­ques polítiques. Els ros­tres dels car­tells per a les elec­ci­ons euro­pees tenen noms i cognoms: Miguel Ángel Arias Cañete i Elena Valen­ci­ano, però qui real­ment s'haurà de tren­car la cara el 25-M per evi­tar uns resul­tats adver­sos seran Mari­ano Rajoy i Alfredo Pérez Rubal­caba. Tots dos s'enfron­ten per pri­mer cop en unes elec­ci­ons de caràcter gene­ral després de la des­feta del PSOE, el novem­bre del 2011, i el pro­gres­siu des­gast de les sigles del PP a con­seqüència dels últims dos anys i mig de gestió al cap­da­vant de La Mon­cloa.

Aquesta cita a les urnes es con­ver­tirà, doncs, en una prova de força entre dos vells rivals que com­pe­ti­ran per aixe­car la copa de ven­ce­dor –encara que sigui una victòria pírrica–, i que a hores d'ara han de ser capaços de sobre­po­sar-se a un ambi­ent mar­cat per la incre­du­li­tat dels ciu­ta­dans pel que fa a les pro­cla­mes gran­di­loqüents del pre­si­dent espa­nyol sobre la immi­nent recu­pe­ració econòmica i per la des­con­fiança envers el qui va ser mà dreta de José Luis Rodríguez Zapa­tero, al qual con­si­de­ren cul­pa­ble d'una política de pegats que va acce­le­rar l'agreu­ja­ment de la crisi i la cai­guda lliure del mer­cat labo­ral.

L'un i l'altre estan con­dem­nats a per­dre suport en bene­fici d'UPD i IU i de noves mar­ques (Vox, Ciu­ta­dans, Pri­ma­vera Euro­pea o Pode­mos) sor­gi­des des de l'extrema dreta fins al movi­ment 15-M. La qüestió és quin dels dos expe­ri­men­tarà un des­gast major. Els son­de­jos no són del tot acla­ri­dors pel que fa a l'hipotètic ven­ce­dor del 25-M: alguns asse­nya­len un even­tual empat tècnic, amb un lleu­ger avan­tatge en la major part dels casos per al PP, i en algun cas també per al PSOE. L'enquesta del CIS feta pública ahir indica una victòria dels de Rajoy (entre 20 i 21 escons) res­pecte dels 18 o 19 que obtin­drien els de Rubal­caba. En tots els estu­dis només hi ha un paràmetre fix: cap dels dos par­tits repe­tirà els resul­tats del 2009, quan el PP va arri­bar a 23 par­la­men­ta­ris i el PSOE, a 21.

Ator­gar un vot de càstig

De fet, aque­lles elec­ci­ons van supo­sar l'inici del declivi de Zapa­tero per haver ama­gat la crisi. I ara sem­bla evi­dent que Rajoy pot començar a dei­xar de tenir el vent de cara. Sovint els comi­cis euro­peus supo­sen un punt d'inflexió per a les expec­ta­ti­ves elec­to­rals d'aques­tes for­ma­ci­ons perquè els ciu­ta­dans con­si­de­ren que el que es deci­deix a la UE els és llunyà i, per tant, o es mos­tren indi­fe­rents (els abs­ten­ci­o­nis­tes, el des­en­ci­sats i els que dub­ten què esco­llir, segons el CIS, superen el 50% d'elec­tors) o bé apro­fi­ten per fer ostentós el vot de càstig.

A par­tir d'aquesta rea­li­tat, Rajoy i Rubal­caba s'atrin­xe­ra­ran amb els can­di­dats amb un objec­tiu: fer sor­tir de casa l'elec­to­rat més fidel per evi­tar l'enfon­sa­ment del bipar­ti­disme i la frag­men­tació de la política espa­nyola. Arias Cañete i Valen­ci­ano no són els grans reclams que neces­si­ten per arros­se­gar vot en ter­reny aliè, però són per­so­nes de la màxima con­fiança dels líders. El del PP és un polític que no genera rebuig entre els seus, i la del PSOE és una de les poques diri­gents amb certa auto­ri­tat al par­tit. I en els dos casos conei­xen bé Brus­sel·les, ja que en diver­ses èpoques han estat euro­di­pu­tats. L'experiència, però, no els garan­teix un ater­ratge suau, sobre­tot si hi arri­ben amb la llufa de der­ro­tat.

54
diputats en joc.
El 2009, l'Estat espanyol es repartia 50 escons, mentre que ara se n'escolliran 54. Tot i l'augment del nombre de parlamentaris, la força dels partits pro consulta (CiU, ERC i ICV) –que sumen més– la irrupció de noves formacions amb possibilitats (com ara Podemos) i l'embranzida que, segons corroborava ahir el CIS, han agafat IU i UPD –que entre tots dos poden sumar cinc eurodiputats més– provocaran el retrocés del PP i el PSOE. El sondeig atorga un màxim de 21 escons al vencedor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia