La diplomàcia i els riscos

Al mes de febrer, l'excònsol britànic Geoff Cow­ling va gua­nyar-se la sim­pa­tia i l'etern agraïment de la parròquia sobi­ra­nista amb un con­tun­dent arti­cle publi­cat al pres­tigiós Finan­cial Times. En l'escrit, de rèplica al publi­cat dies abans per l'euro­di­pu­tada del PP i direc­tora de l'àrea inter­na­ci­o­nal de la FAES Caye­tana Álva­rez de Toledo en què aquesta dema­nava a la Unió Euro­pea que aturés els inde­pen­den­tis­tes, el diplomàtic ara reti­rat cri­ti­cava amb duresa l'acti­tud del govern espa­nyol, al qual acu­sava de “colo­ni­a­lista”, i recor­dava que “Cata­lu­nya no va unir-se voluntària­ment a Espa­nya“, sinó que va ser “bru­tal­ment con­que­rida”. Després de fer un repàs exhaus­tiu a alguns dels epi­so­dis més sig­ni­fi­ca­tius de la llista de greu­ges vis­cuts pels cata­lans en la seva relació amb Madrid –de la guerra de Suc­cessió a la Guerra Civil i la dic­ta­dura fran­quista–, l'excònsol ins­tava l'exe­cu­tiu de Mari­ano Rajoy a seguir l'exem­ple de David Came­ron i a auto­rit­zar els cata­lans a votar per deci­dir el seu futur.

Sis mesos després d'aquell inci­dent que il·lus­trava el conei­xe­ment i el pro­fund res­pecte del diplomàtic cap a la soci­e­tat que el va aco­llir en dife­rents períodes fins a l'any 2005, Geoff Cow­ling tor­nava ahir a Bar­ce­lona con­vi­dat pel think tank lli­be­ral Fun­dació Cata­lu­nya Oberta per par­lar dels rep­tes de la inde­pendència de Cata­lu­nya i d'Escòcia. I no se sap si és perquè va con­fon­dre els rep­tes amb els ris­cos o els incon­ve­ni­ents, o perquè ell també ha vis­cut alguna represàlia per haver defen­sat el procés sobi­ra­nista, però el cert és que el seu dis­curs va ser menys apas­si­o­nat del que espe­ra­ven molts dels assis­tents a la tro­bada, ser­vida en forma de dinar a l'hotel Majes­tic. Pre­sen­tat pel peri­o­dista i secre­tari gene­ral de la fun­dació, Vicent Sanc­his, Cow­ling va fer un repàs exhaus­tiu –gai­rebé car­tesià– dels rep­tes que la inde­pendència com­por­ta­ria per als dos nous països en aspec­tes tan diver­sos com ara la segu­re­tat, les infra­es­truc­tu­res, l'ener­gia o la relació amb la Unió Euro­pea i altres orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. I subrat­llant les diferències entre dos pro­ces­sos mar­cats d'entrada per l'acti­tud dels dos res­pec­tius estats. “La inde­pendència de Cata­lu­nya és per­fec­ta­ment via­ble, però molt difícil sense el suport d'Espa­nya”, va asse­nya­lar, abans de recor­dar que l'acord que farà pos­si­ble la votació del 18 de setem­bre a Escòcia esta­bleix que el Regne Unit col·labo­rarà en la cons­trucció del nou estat si gua­nya el sí.

La con­ferència de l'excònsol, que va remar­car la importància de la xarxa de dele­ga­ci­ons que el pri­mer govern tri­par­tit va inau­gu­rar en ciu­tats d'arreu del món i l'aposta d'Artur Mas per les rela­ci­ons exte­ri­ors, la van seguir una cin­quan­tena de per­so­nes, entre les quals hi havia des­ta­ca­des per­so­na­li­tats de l'òrbita con­ver­gent, com ara Lluís Pre­na­feta i David Madí. En el debat poste­rior, el secre­tari d'Afers Exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat, Roger Albi­nyana, va rei­te­rar l'aposta per inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés mal­grat l'opo­sició i les cons­tants tra­ve­tes de l'exe­cu­tiu espa­nyol, i va anun­ciar una nova tanda d'entre­vis­tes del pre­si­dent Artur Mas amb
mit­jans inter­na­ci­o­nals. O sigui, més diplomàcia per mini­mit­zar els ris­cos.