La visió del paraigua

Un humil parai­gua. S'ha con­ver­tit en la icona defi­ni­tiva de les pro­tes­tes més mas­si­ves i com­ple­xes a què ha hagut de fer front Pequín des de les mani­fes­ta­ci­ons de Tia­nan­men l'any 1989. Des que nom­bro­sos mani­fes­tants de Hong Kong van emprar els paraigües per pro­te­gir-se del llançament de gas lacri­mo­gen i gas pebre per part de les for­ces de segu­re­tat, aquest sen­zill però útil objecte s'ha fet omni­pre­sent allà on hi ha con­cen­tra­ci­ons a favor de la democràcia i ha donat nom al movi­ment opo­si­tor. Els mani­fes­tants els dis­tri­bu­ei­xen arreu gratuïtament, dor­men amb ells i hi escri­uen eslògans. Col­pe­jada periòdica­ment per tifons, la població de Hong Kong està ave­sada a pro­te­gir-se cons­tant­ment amb paraigües, una eina que també empren per res­guar­dar-se dels rajos de sol. Avui, però, l'objecte res­sona com a símbol d'una resistència pacífica en una imatge que s'ha fet glo­bal gràcies al poder de les xar­xes i dels mit­jans de comu­ni­cació.

Pequín aplica la mà de ferro davant qual­se­vol amenaça al seu mono­poli del poder. En són una bona mos­tra tant les cam­pa­nyes con­tra la dis­sidència política, amb dese­nes d'acti­vis­tes empre­so­nats, a l'exili o sota arrest domi­ci­li­ari, com les dife­rents mani­o­bres con­tra els anhels inde­pen­den­tis­tes uigurs i tibe­tans. La Xina manté el pas bar­rat als peri­o­dis­tes estran­gers a les regi­ons autònomes de Xin­ji­ang i el Tibet, a l'oest del país, fet que difi­culta la tasca infor­ma­tiva fins i tot dels mit­jans de més renom inter­na­ci­o­nal. Les infor­ma­ci­ons rela­ti­ves a inci­dents ocor­re­guts a qual­se­vol d'aques­tes dues regi­ons arri­ben en comp­ta­go­tes, si és que arri­ben, i sovint ho fan només a través dels mit­jans ofi­ci­als xine­sos. Així, el nom­bre de morts en supo­sats atacs ter­ro­ris­tes i la iden­ti­tat de les vícti­mes es fan difícil de veri­fi­car.

La mas­siva cam­pa­nya de deso­bediència civil que té lloc a Hong Kong plan­teja a Pequín un repte al qual no està ave­sat. L'excolònia britànica és un dels cen­tres finan­cers més impor­tants del món. Segons Cre­dit Suisse, hi ha la con­cen­tració d'ins­ti­tu­ci­ons bancàries més des­ta­cada del pla­neta, amb 71 dels 100 prin­ci­pals bancs del món ope­rant al ter­ri­tori. És, alhora, seu de 290 com­pa­nyies de gestió de fons d'inversió, més que cap altra ciu­tat asiàtica. Bona part de la seva població gau­deix de majors estàndards de vida que la població de la Xina con­ti­nen­tal i el seu pas­sat com a colònia britànica ha permès al ter­ri­tori here­tar estruc­tu­res basa­des en la llei anglesa.

Així, doncs, Pequín es veu obli­gat a bre­gar amb les mani­fes­ta­ci­ons de Hong Kong sota l'atenta mirada cons­tant d'un món inter­con­nec­tat, capaç de con­ver­tir en viral qual­se­vol imatge presa durant les pro­tes­tes. Cen­su­rar a inter­net certs con­tin­guts rela­ci­o­nats amb les pro­tes­tes o blo­que­jar Ins­ta­gram, una de les poques xar­xes soci­als occi­den­tals de renom per­me­ses a la Xina, només li per­metrà ence­gar la seva pròpia població, però no la resta del món. Pequín manté l'immo­bi­lisme perquè se sap fort. Sobre­tot tenint en compte que els governs forans sem­blen poc dis­po­sats a con­tra­dir un dels mer­cats econòmics més atrac­tius del món. Però també sap que aquest cop i pot­ser més que mai haurà de vigi­lar com res­pon.