Un 9-N per canviar la història

Prop de cinc mili­ons i mig de cata­lans majors de 16 anys estan cri­dats avui a par­ti­ci­par en una jor­nada rei­vin­di­ca­tiva que aspira a con­ver­tir-se en alguna cosa més que això. L'obs­truc­ci­o­nisme del govern espa­nyol, que pri­mer va evi­tar que el 9-N fos la con­sulta anhe­lada per una àmplia majo­ria de ciu­ta­dans i en segona instància ha vol­gut impe­dir el que l'exe­cu­tiu de la Gene­ra­li­tat havia trans­for­mat en un sim­ple procés par­ti­ci­pa­tiu, ha con­tribuït de manera deci­siva a ali­men­tar l'èpica d'una diada que el sobi­ra­nisme ha aca­bat abraçant sense reser­ves. En espera que l'Estat no plan­tegi nous obs­ta­cles a última hora, el repte és con­ver­tir aquest 9-N en una data deci­siva per a la història de Cata­lu­nya i en un altre senyal inequívoc que acabi d'inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés i mos­tri al món la volun­tat, la deter­mi­nació i el civisme. A banda dels resul­tats, la par­ti­ci­pació en la jor­nada es pot con­ver­tir en un termòmetre defi­ni­tiu per fixar l'agenda política del país i per faci­li­tar, per
exem­ple, la con­vo­catòria d'unes elec­ci­ons ple­bis­citàries. La marató de tru­ca­des pel 9-N, impul­sada per Òmnium i l'ANC en el marc de la cam­pa­nya Ara és l'hora per fomen­tar pre­ci­sa­ment la con­currència en la jor­nada, es va aca­bar ahir al ves­pre amb un balanç d'1.487.870 tru­ca­des fetes.

Al final, seran 1.317 col·legis els que, si no hi ha cap con­tra­temps d'última hora, obri­ran les por­tes a les nou del matí. 40.930 volun­ta­ris col·labo­ra­ran de manera des­in­te­res­sada per acon­se­guir que la jor­nada es desen­vo­lupi sense incidències, més enllà de les deri­va­des de l'excep­ci­o­na­li­tat d'un dis­po­si­tiu que, pre­ci­sa­ment per l'opo­sició de l'Estat, compta amb molts menys punts de votació dels habi­tu­als. Hi haurà 6.695 meses repar­ti­des en 942 dels 947 muni­ci­pis del país, i en alguns casos els punts de votació esta­ran situ­ats lluny dels cen­tres de població. Per cobrir les neces­si­tats deri­va­des d'aquesta cir­cumstància, han estat molts els ajun­ta­ments que han habi­li­tat un ser­vei de trans­port gratuït per tras­lla­dar els ciu­ta­dans que ho desit­gin fins als col·legis. I no només això: en pobla­ci­ons com ara Arenys de Mar, al Maresme, alguns veïns s'han ofert com a volun­ta­ris per por­tar a votar en els seus cot­xes par­ti­cu­lars totes aque­lles per­so­nes amb pro­ble­mes per arri­bar fins a l'ins­ti­tut on hi haurà les urnes.

En total, hi haurà 6.695 meses espe­rant els vots dels ciu­ta­dans, que, final­ment, podran res­pon­dre a les dues pre­gun­tes que els par­tits favo­ra­bles al dret a deci­dir van acor­dar el mes de desem­bre de l'any pas­sat. “Vol que Cata­lu­nya sigui un Estat?” és l'enun­ciat de la pri­mera. Els que hi res­pon­guin afir­ma­ti­va­ment, s'enfron­ta­ran a la segona: “Vol que aquest Estat sigui inde­pen­dent?” La votació d'avui es farà sense cens –un fet habi­tual en altres estats del món– i tot­hom que hi vul­gui par­ti­ci­par haurà de pre­sen­tar-se a la mesa assig­nada amb el DNI en vigor. La natu­ra­lesa del dis­po­si­tiu alen­tirà con­si­de­ra­ble­ment el procés de vot, per la qual cosa s'acon­se­lla anar als col·legis fora de les hores punta si es volen evi­tar les cues i les aglo­me­ra­ci­ons. Mal­grat tot, l'ANC i Òmnium dema­na­ven als ciu­ta­dans que anes­sin als locals a pri­mera hora per esce­ni­fi­car el desig col·lec­tiu de votar. En alguns muni­ci­pis, s'han orga­nit­zat acti­vi­tats de tota mena per ame­nit­zar l'espera i acon­se­guir que, mal­grat les difi­cul­tats, la jor­nada es desen­vo­lupi en l'ambi­ent cívic i fes­tiu que ha carac­te­rit­zat el procés.

La jor­nada d'avui ha aixe­cat una gran expec­tació arreu del món. Fins ahir a la tarda, més de set-cents peri­o­dis­tes de mit­jans d'arreu s'havien acre­di­tat per seguir la jor­nada des del cen­tre inter­na­ci­o­nal de premsa que el govern ha habi­li­tat a Fira de Bar­ce­lona, con­ver­tit en el cen­tre neuràlgic d'un dis­po­si­tiu seguit igual­ment de prop pel grup de vuit obser­va­dors inter­na­ci­o­nals –tots ells, càrrecs elec­tes– pre­sen­tats ahir pel govern.