“Por? Per què hem de tenir por?”

Encara no són les vuit del matí i a l'ins­ti­tut Eucli­des, del barri del Poble­nou de Pineda de Mar, hi ha més movi­ment del que és habi­tual un diu­menge. Els volun­ta­ris del 9-N fa estona que enlles­tei­xen els dar­rers retocs perquè tot esti­gui a punt. L'espai triat per a les vota­ci­ons és el gimnàs. A peu pla, de fàcil accés i amb prou espai per ubi­car-hi les urnes. He que­dat allà amb Beneta Tro, una tre­ba­lla­dora de l'Ajun­ta­ment de Pineda de Mar de l'àrea de Benes­tar Social que s'ha pre­sen­tat voluntària per ges­ti­o­nar una de les tau­les. No ens hem vist mai i la busco entre la tren­tena de per­so­nes que comen­cen a situar-se als llocs assig­nats. Loca­litzo, això sí, la res­pon­sa­ble de la bibli­o­teca del barri, Teresa Tamayo. Ella és fun­cionària interina de la Dipu­tació i també s'ha pre­sen­tat voluntària. Comen­tem que el sec­tor dels tre­ba­lla­dors públics ha estat dar­re­ra­ment en el punt de mira de l'Estat i que la carta de la dele­gada del govern ha afe­git més lle­nya al foc, però que no ha acon­se­guit el resul­tat desit­jat. “Jo vull ser aquí per col·labo­rar, perquè ho he deci­dit voluntària­ment i perquè no vull haver-me de pene­dir mai de no haver par­ti­ci­pat en un fet tan impor­tant per a Cata­lu­nya com aquest”, em comenta. Li pre­gunto de pas­sada si no té por que hi hagi represàlies. Em res­pon de seguida. “Por? Gens ni mica.”

Veig de cua d'ull que se m'acosta una dona i ja m'ima­gino qui és. Beneta Tro m'ha reco­ne­gut abans que jo a ella i em ve a tro­bar. Està ner­vi­osa “i molt, molt il·lusi­o­nada!”. M'asse­gura que amb prou fei­nes ha dor­mit aquesta nit pels ner­vis de la jor­nada que l'espe­rava. “Estic con­vençuda que vindrà molta gent, perquè el procés ja no té atu­ra­dor. Les ganes de votar superen qual­se­vol altra opció”, diu con­vençuda. Hi veig el moment pro­pici per treure, un altre cop, el tema de la por, de les ame­na­ces que s'han fet arri­bar al seu col·lec­tiu. Si se sent afec­tada. També res­pon amb con­ven­ci­ment. “És una llàstima que hagin de recórrer a l'amenaça. Jo en el meu temps lliure faig el que vull i trobo molt poc cor­recte que s'aga­fin a tot el que poden per inten­tar atu­rar el nos­tre dret a votar”, refle­xi­ona, i afe­geix: “A més, que no saben que com més es pro­hi­beix una acció més ganes
et fan venir de fer-la?”

La Beneta ja acu­mula experiència en el movi­ment local per recla­mar la inde­pendència i m'explica que també forma part del movi­ment ciu­tadà Pineda Deci­deix, que ha par­ti­ci­pat acti­va­ment en altres expres­si­ons sobi­ra­nis­tes en un muni­cipi “on aquesta mena d'acci­ons costa que arre­lin”. “A Pineda, i el Poble­nou en espe­cial, costa que la gent s'impli­qui, entre altres coses perquè hi ha un índex ele­vat d'immi­gració, però això no ens ha de fre­nar”, asse­gura. Abans de mar­xar cap a la taula on fa de vocal, com­par­teix amb mi un desig. “Em faria con­tenta que vingués gent que votés pel sí i no, i pel no.” “Per què?”, li pre­gunto. “Perquè sig­ni­fi­ca­ria que la gent que no pensa que la solució és la inde­pendència també se sent repre­sen­tada”, defensa.

Veig a l'altra punta del gimnàs el direc­tor del cen­tre, Joan Ari­aca, que parla amb un dels volun­ta­ris. M'hi atanso i els escolto fent broma sobre si el seu càrrec li aca­barà por­tant con­seqüències tal com s'ha anun­ciat a so de bombo i pla­te­rets en alguns àmbits. “Si em tan­quen a la presó, que sigui a la del Bárce­nas, que sem­bla que hi té totes les como­di­tats!”, comenta diver­tit. És el moment pro­pici per pre­gun­tar-li si la broma amaga en rea­li­tat cert ner­vi­o­sisme pel que pugui pas­sar l'endemà. El ter­cer que em nega tenir cap tipus de por. “Crec en el procés, crec que la ciu­ta­da­nia ha de poder exer­cir el seu dret a vot, crec que hi he d'apor­tar el meu gra­net de sorra i crec, a més, en la pro­mesa del pre­si­dent, que asse­gura que no ha de pas­sar res”, afirma.

Si a l'Eucli­des no hi he tro­bat fun­ci­o­na­ris espan­tats, can­vio d'esce­nari per veure si en un altre lloc les mis­si­ves de Lla­nos de Luna tenen més efecte. A l'ins­ti­tut Bisbe Sivi­lla de Cale­lla em trobo un ambi­ent encara més fes­tiu. Hi han posat música i tot per entre­te­nir la gent que fa cua. Busco i trobo de seguida el cap d'estu­dis, Joa­quim Mallorquí, a la porta d'entrada. Està distès i satis­fet amb la res­posta de la gent. “L'opressió no m'ha fet mai por i tot­hom era cons­ci­ent que l'Estat uti­lit­za­ria tots els mit­jans per fre­nar el procés”, m'explica, i afe­geix que està con­vençut, però, que hi ha un pacte previ entre la Gene­ra­li­tat i l'Estat per per­me­tre la votació. Tot i això, em con­fessa que al cen­tre havien estat cauts i els orga­nit­za­dors sí que tenien un pla B en cas que la poli­cia vingués a treure les urnes. “Tot el mate­rial indis­pen­sa­ble per fer les vota­ci­ons ha dor­mit fora de l'ins­ti­tut i fins i tot teníem un local pre­pa­rat per si de cas”, con­fessa. Ara ho entenc tot. De por, gens ni mica; de pre­visió, però, tota la del món.